Josep Huguet, historiador eivissenc a Reus: «Quan torn a l'illa veig que els hiverns ara són més dinàmics»

Quan un eivissenc arrelat cultural i emocionalment a la seua illa natal viu fora, el que més troba a faltar són, sovint, aquelles petites coses de la quotidianitat insular. Un menjar, un paisatge, un so particular. «Enyor les tradicions, les platges i moltíssim la gastronomia. Tant de bo tenir-ho més fàcil per menjar qualsevol dia un tros de coca de pebrera, per exemple. Sona a acudit, però és així», respon l’historiador Josep Huguet Torres (1995) a la pregunta de què troba a faltar d'Eivissa. Va estudiar la carrera a Barcelona. Allí també va cursar un màster i treballar. Des de la primavera de l’any 2021, però, viu a Reus. Fa feina de tècnic mitjà a l’arxiu municipal. «Vaig aconseguir quedar primer en una borsa i em van cridar des de l’Ajuntament de Reus per entrar-hi; en aquell moment, era com a tècnic auxiliar», explica. Més endavant, mitjançant un nou procés selectiu, va ascendir. Ja abans d’aquesta experiència havia realitzat pràctiques «a l’arxiu d'Eivissa i al comarcal del Baix Penedès, amb una mena de beca juvenil amb subvencions europees».

La seua rutina laboral és una combinació de tasques administratives i històriques: «Els arxius a Catalunya són molt híbrids». Huguet destaca que la seua terra d’acollida és dinàmica cultural i laboralment: «Té teixit productiu i és fàcil trobar feina». Un punt negatiu, afegeix, és viure prop del polígon petroquímic de Tarragona, una indústria «contaminant i perillosa». En tot cas, de Reus valora que hi ha força activitat gairebé tot l’any. «Però també he de dir que he notat un canvi a Eivissa respecte a quan me’n vaig anar a estudiar a Catalunya. Els hiverns a l’illa eren bastant morts i cada vegada ho veig més dinàmic i desestacionalitzat», observa. A la península, això sí, «és més fàcil moure’s, anar a la neu o d’excursió».

Habitatge: «Cal actuar ja»

Des del 2022, Huguet viu amb la seua parella i celebra que ambdós estan contents pel que fa a l’àmbit laboral i social: «Des del principi va ser molt fàcil conèixer gent a Reus i estic contentíssim amb la meua feina. La meua parella també està molt satisfet en aquest sentit. Hem format el nostre grup d’amistats, que està bastant consolidat des de fa temps. Ens sentim bastant acompanyats». Així, no fa plans de tornar a Eivissa, i de fet denuncia que «la qüestió de l’habitatge és alarmant i cal actuar ja»: «Feim tard». Ho diu en relació amb la seua illa i altres zones que es troben en una situació crítica, apunta. Ells a Reus paguen un lloguer assequible.

Mobilitat

Pel que a la mobilitat, lamenta que hi ha molt poques bones connexions per volar a Eivissa des de l’aeroport de Reus. Només «alguns dies concrets de l’estiu i via Palma»: «Però preferesc fer escala a Mallorca, perquè només és un descans de mitja hora o tres quarts, que haver d’anar a l’aeroport de Barcelona. El meu primer estiu a Reus tenia vol directe a Eivissa. L’aeroport d’aquí és molt estacional, és una llàstima».

Així, l’opció que queda sembla ser anar a l’aeroport del Prat, «amb tot el que això comporta en transport, cost i en viure la saturació» d’aquesta infraestructura de la capital catalana. «En moltes altres coses no, però en això sí que afecta l’estacionalitat als que vivim aquí», conclou.

Suscríbete para seguir leyendo