Marga Torres, autora de TFM sobre turisme i català: «La llengua ha de formar part de l'Eivissa que projectam»

Sovint es parla de la relació entre model econòmic i qüestions com l’habitatge, el cost de vida en general, el teixit comercial, les oportunitats laborals o el medi ambient. És a dir, allò més relacionat amb les condicions materials de vida de la gent i l’estat de l’entorn natural. És el que passa a Eivissa i amb molts altres territoris amb el debat sobre el turisme.

La geògrafa Marga Torres Prats, natural de Sant Rafel, ha volgut centrar-se, en el seu Treball Final de Màster (TFM), en una variable cultural com és la llengua. En aquest cas, la catalana, la seua llengua materna. El màster que ha cursat, de ‘Desenvolupament Turístic Sostenible: Patrimoni, Medi Ambient, Societat’, és conjunt amb la Universitat Harokopio (Atenes) i la Universitat de París I Panteó-Sorbona. A ‘Minoritised Languages and Tourism: The case of Catalan in Eivissa’ [Llengües minoritzades i turisme: El cas del català a Eivissa], Torres investiga com el model turístic de la seua illa natal condiciona els usos lingüístics.

De fet, al final del document planteja futures línies d’actuació sobre la base d’aquesta investigació, com, entre altres, el «desenvolupament de propostes dirigides a les institucions i al sector turístic, fomentant iniciatives per donar suport a la llengua local a través del turisme». «Per exemple, incorporar l’anàlisi turística a les següents enquestes sociolingüístiques i tenir en compte la població estacional, com ara turistes, treballadors temporals i residents de segones residències», afegeix l’autora en aquest apartat final de propostes.

Lamenta, en conversa amb aquest diari, que sovint la llengua sigui vista com «una cosa banal». «Quan va començar a configurar-se el turisme a Eivissa durant el franquisme, i mitjançant famílies d’aquí, no de fora, hi havia gent que ho veia així: per què hauríem de preservar i potenciar la llengua si només la parlam entre naltros? Jo mateixa abans no era conscient de la manca d’ús social i prestigi de l’eivissenc. El parlava amb la meua gent, la meua família i amics més propers, els del poble, i prou. Pensava que ja era suficient i no coneixia els problemes que afecten la salut del català, especialment la varietat dialectal d'Eivissa, a la que se l’ha anomenada ‘pagès’ de forma despectiva cap a la gent del camp».

La llengua més enllà del seu valor econòmic

En el seu TFM, parla d’ideologies lingüístiques, terme amb què es refereix als «valors que associem a les llengües, així com els sentiments i les opinions que ens generen»: «I, òbviament, aquestes percepcions i opinions venen generades en part per elits de poder i d’un sistema globalitzador i un model turístic. En una destinació turística com Eivissa, pareix que el que importa és aprendre a parlar anglès per poder comunicar-te amb els visitants. I en aquest sentit també hi ha una mica d’ideari capitalista. Ho dic per això de pensar que una cosa és important en funció de si et donarà una determinada feina o no, per exemple».

D’aquesta manera —lamenta l’autora de l’estudi—, a la llengua «se li lleva el valor cultural que té, el sentiment de pertinença que proporciona, el fet que et facilita arrelar en un lloc nou, conèixer-lo més enllà del seu potencial atractiu turístic i econòmic».

Turistificació: auge de l'anglès

Quan parla, durant l’entrevista amb aquest diari, de «turistificació», es refereix al «procés pel qual uns espais es reconverteixen cap a usos turístics»: «Molts comerços, per posar un exemple clar, en comptes de dirigir-se cap als locals, comencen a adreçar-se als turistes; en el nostre cas, principalment nord-europeus, i clar, la llengua que agafa força en tot aquest procés és l’anglès».

Com a exemple d’això, el TFM inclou una anàlisi de la presència del català a l’aeroport d'Eivissa i a la zona del West End de Sant Antoni. «Entre els establiments del carrer Santa Agnès, no es va trobar cap senyalització en eivissenc. Ni a l’exterior (rètols) ni a l’interior (menús, avisos) d’aquests negocis. La llengua principal utilitzada va ser l’anglès, mentre que el castellà apareixia només marginalment», detalla el treball. El català sí que apareix «en la senyalització oficial de carreteres i carrers, tal com estableix la Llei de Normalització».

D’altra banda, en els mesos de setembre i octubre d’enguany Torres ha observat la publicitat i la senyalització de l’aeroport. «Pel que fa a la senyalització, tots els rètols eren en català, castellà i anglès, en aquest ordre, tal com exigeix la llei. Pel que fa al turisme cultural, a l’entrada de l’aeroport hi ha una exposició de materials arqueològics d'Eivissa, i a la sortida hi ha un mural que destaca Eivissa com a patrimoni de la humanitat. No obstant això, la major part de la publicitat pertany al sector privat, concretament a grans clubs. L’idioma utilitzat és completament l’anglès. Les empreses de lloguer de cotxes també tenen una forta presència». Sí que va trobar un anunci privat que incloïa l’eivissenc.

La investigació conclou que «manca català en la indústria turística, el paisatge i els materials de promoció d'Eivissa», així com que l’hegemonia d’aquesta indústria «és el principal factor que ha accelerat altres dinàmiques polítiques i socials que condueixen al desús de la llengua local».

Però el seu Treball, a banda d’estudiar com el model econòmic condiciona el factor lingüístic (incloent-hi, també, entrevistes principalment a persones vinculades amb el sector turístic o la llengua, i a residents), també reivindica un exemple del nord d’Itàlia, als Alps. «La llengua també es pot emprar per a la promoció turística i la creació de marca per a la destinació. Tot i que la llengua ladina no és la principal motivació per visitar el Tirol del Sud, els turistes la perceben com un valor afegit a l’oferta turística [Lonardi, S., & Unterpertinger, Y. (2022). La rellevància del patrimoni cultural immaterial i les llengües tradicionals per a l’experiència turística: el cas del ladí]», exposa Torres en el seu estudi. «En aquesta regió hi ha un sector turístic potent, però la llengua n’és un eix central i es dona a conèixer. Els turistes d’allà tenen coneixement de què existeix aquest idioma i s’han realitzat projectes per garantir precisament això», explica a aquest diari.

Un turisme de cultures locals

En aquest sentit, l’autora destaca que hi ha un turisme que cerca especialment l’«autenticitat» del territori que visita, i que això passa necessàriament per conèixer els diferents vessants de la cultura local, i exposa l’exemple del turisme a les comunitats indígenes d’Amèrica Llatina: «Hi ha casos de turisme regeneratiu o d’experiències per endinsar-se dins la cultura d’aquestes comunitats. És una nova tendència de viatgers, que volen descobrir la cultura local i viure com els locals, aprendre sobre la seua llengua i la seua manera de fer».

Amb tot, Torres conclou que ara, en el debat sobre els límits del turisme, la qüestió lingüística, estudiar com protegir el català d’Eivissa, hauria de ser una qüestió central. I no només protegir-lo, sinó mostrar-lo al món, i en la seua investigació conclou que el català és el gran absent en el paisatge de les zones més turistificades de l’illa, així com en la gran majoria de les tasques de promoció turística. «Tenim les eines per integrar el català en la promoció d’Eivissa com a destinació, en la manera com ens mostram a l’exterior, però no estan emprant-se», lamenta. «La llengua ha de formar part de l’Eivissa que projectam», afegeix.

Per tant, «la primera passa és que els parlants siguin conscients del seu valor»: «Un canvi és possible si s’implementen polítiques turístiques estratègiques i conscients de la llengua, que impliquin tant les parts interessades del sector privat com la comunitat local per fomentar un model més sostenible i arrelat culturalment».

Torres menciona un vídeo que va produir i difondre el portal turístic Ibiza Travel [depenent del Consell Insular] el 22 d’agost, coincident amb el Dia Mundial del Folklore. Hi apareix la balladora Maria Torres, que parla del ball pagès en eivissenc i en qualitat d’integrant de la Colla Sa Bodega. «Aquest vídeo va tenir molt de ressò i s’haurien de fer més coses com aquesta quant a promoció turística», conclou l’autora del TFM.

Suscríbete para seguir leyendo