David C. Tur García, eivissenc al Japó: «A Tòquio les coses es planegen amb un o dos mesos d’antelació»

Fa vuit anys i un mes que David C. Tur García (Eivissa, 1990) viu a Tòquio, on treballa de Recursos Humans a un hotel. Abans feia feina de temporada a Eivissa i a l’hivern aprofitava per viatjar arreu d’Àsia. Es va enamorar del Japó i també de la seua actual dona, Youhsuan, taiwanesa. Ella ja estava vivint al Japó quan va conèixer a aquest eivissenc que, a més, és escriptor. Enguany ha publicat ‘Juegos de Matsuri’, la seua quarta novel·la. Ambdós han creat una família: tenen un fill de quatre anys i al febrer naixerà una filla.

«Treballava de temporada, com tants altres a Eivissa, i els últims tres hiverns me’ls vaig passar viatjant. Agafava la motxilla i me n’anava quatre o cinc mesos. Àsia, allò exòtic que té, em va encantar. Tornava fascinat», explica David. Primer va visitar països com Tailàndia, Vietnam o Filipines. Hi va tenir una molt bona experiència com a turista, però no s’imaginava una vida allà. Tot va canviar quan va visitar el Japó. «Aquest país m’oferia, tot i que en un sentit diferent, la part exòtica, però també el fet de ser un lloc molt modern. Al cap de cinc dies ja estava cercant la forma de quedar-m’hi. Hi vaig estar tres setmanes i em vaig enamorar d’una al·lota que ara és la meua dona i del país».

David assenyala que el xoc cultural que ha viscut com a espanyol a Tòquio és menor que el que experimenten altres, en tant que es defineix a ell mateix com una persona amb caràcter «escandinau o japonès». En tot cas, explica que al Japó les dinàmiques de socialització són diferents i «costa fer amics». «La gent d’aquí és molt educada i respectuosa, però no se t’obrin si no has tractat amb ells molt de temps. Són persones que ja tenen el seu grup de l’institut o la universitat i el temps limitat. El darrer que necessiten és més gent a què dedicar un temps que no tenen. La majoria dels meus amics aquí no són japonesos», comenta.

Vida més planificada

En aquest sentit, ha notat que la vida dels japonesos és «molt planificada»: «Crec que molta gent que ve al Japó a viure marxa perquè els manca la vida social, el fet de tenir un grup, de poder quedar a la tarda. Això és molt fàcil a Eivissa, el fet de quedar després de la feina a prendre alguna cosa. Aquí s’han de planejar les coses amb un o dos mesos d’antelació, perquè tothom té un calendari pleníssim de coses. Jo ara també soc una mica així de planificat». David recorda que Tòquio és molt gran i que veure a un amic que viu a gairebé dos hores de ca teua pot implicar molt d’esforç.

Creu que tal vegada en qüestió de dos o tres anys es traslladaran a alguna zona rural del país. «L’estil de vida de la gran ciutat es gaudeix menys quan vas complint anys i tenint fills, i també hi ha la qüestió de l’habitatge. A les zones rurals les cases són grans i pràcticament regalades; o fins i tot et paguen per mudar-te a certes localitats rurals. La vida allí és més assequible i més senzilla. Naltros vam comprar un pis [de dos plantes] a Tòquio, a on el metre quadrat és car. A la ciutat et pots permetre comprar un habitatge si renuncies a espai».

Suscríbete para seguir leyendo