Blanca Huedo Aroca, psiquiatra de Vila a Mallorca: «A Eivissa vaig trobar estudis a preus desorbitats»

Blanca Huedo Aroca (1995, Eivissa) treballa com a psiquiatra a l’Hospital Son Espases, a Mallorca, des de fa gairebé un any. Viu a l’illa veïna des del febrer. Abans, però, ja feia uns 10 anys que estava instal·lada a Catalunya, on va viure tot el procés de formació acadèmica i professional. Valora que ara pot veure més a la seua família que quan estudiava a la península. En tot cas, l’escalf familiar i les amistats que viuen a Eivissa continuen sent les dos coses que més enyora de la seua terra natal. En tot cas, no veu probable poder tornar-hi, almanco a curt termini. Principalment, per mor de la situació de l’habitatge. A Mallorca les coses tampoc són fàcils, però «llevat de Palma, hi ha més on triar» i ha trobat un lloguer amb què es mostra satisfeta.

«Tenia ganes de tornar a les Illes, però volia valorar les ofertes laborals i d’habitatge», diu. A Eivissa en aquell moment, a principis d’aquest 2025, va trobar un contracte de substitució i un altre a llarg termini però a mitja jornada: «A Son Espases també vaig trobar substitucions, però s’han anat allargant i el lloc de feina m’està agradant molt».

Crisi d’habitatge

Pel que fa a l’habitatge, què dir que no se sàpiga: «A Idealista veia preus desorbitats per estudis, és a dir, llocs que no tenien ni una habitació. Aquí, fora de Palma trobes pisos en condicions amb una o dos habitacions i banys; és a dir, ofertes amb més espai i pel mateix preu o inclús més barat que el que estaria pagant per un estudi a qualsevol lloc de l’illa d'Eivissa». A més, Blanca explica que a Eivissa «la sensació és que si trobes casa és a través de contactes» i que bona part de l’oferta residencial és de temporada.

A la feina amb tren

«Soc molt familiar i m’agradaria veure a la meua güela cada dia, per exemple, però a Eivissa hauria de deixar de viure independitzada i a veure qui em llogaria alguna cosa més decentment. Poden passar molts de mesos fins que trobes una opció residencial... Molt haurien de canviar les coses a Eivissa per plantejar-me tornar», explica. Ara viu a Inca, a la part superior d’una casa a una finca amb hort. A la planta baixa viuen els propietaris i els accessos en un cas i l’altre són diferents: «És com viure sola i amb veïns. A més, el tren és gratuït i és el meu mitjà de transport per anar a la feina. Podria fer el trajecte amb cotxe, però com que hi ha molt de trànsit al final tardaria el mateix».

Un important avantatge és que abans de traslladar-se a Mallorca, ja tenia amics allà, així que tot ha funcionat fàcilment a l’hora d’integrar-se en la societat mallorquina. El que li agrada menys és que les distàncies són més llargues que a Eivissa.

Anècdotes a banda, es mostra contenta amb la seua tasca, que pareix dura però clau per la seua importància social. Exerceix de psiquiatra en el que s’anomena Equip de Seguiment Assertiu Comunitari (ESAC): «Tractam amb persones amb trastorns mentals que no van a consulta, que no fan el seguiment habitual en salut mental. És gent que, normalment, viu una situació molt greu no només de salut sinó a escala socioeconòmica. Hi ha molta vulnerabilitat social, situacions molt complexes. Alguns viuen al carrer».

Suscríbete para seguir leyendo