Anabel Colazo, artista eivissenca a Galícia: «La Corunya té molta oferta cultural i és més assequible»

Una eivissenca que viu a Galícia és una persona que canvia una perifèria per l’altra. El camí més comú sembla ser començar un nou cicle a grans ciutats com Madrid o Barcelona, però no són pocs els pitiüsos que trien una opció diferent. Que l’escullen o que es troben amb una sèrie de circumstàncies que els condueixen a iniciar un camí alternatiu. En el cas de la jove artista eivissenca Anabel Colazo (1993), es tracta d’una barreja de les dues coses. Fa gairebé vuit anys que viu a la Corunya i tot indica que en aquesta ciutat ha trobat el seu lloc. No té plans de marxar a una altra banda.

Colazo va ser llibretera a Eivissa i actualment viu exclusivament del món del còmic, la il·lustració i l’animació. Poca broma. Els ingressos, explica, no són regulars. Hi ha mesos de més projectes i mesos de menys, però en tot cas poder viure de la cultura és una fita clau per a qualsevol artista. Requereix, és clar, picar molta pedra. Com va acabar al nord? Molts factors. «Vaig estudiar Belles Arts a la UPV, a València, i els meus amics eren d’aquí, de Galícia. Les persones del meu cercle d’amistats que també fan il·lustració o còmic són d’aquí». Gallecs estudiant a València? «És que la facultat de Belles Arts de València en què vaig estudiar era molt nova. Era l’única en què podies estudiar assignatures d’animació en el sistema públic. I tots naltros volíem fer animació. De fet, vam estrenar l’assignatura de còmic. Vam viure el primer any en què la van oferir».

Una altra de les raons principals del canvi van ser els preus de la Corunya. El cost de la vida no té res a veure amb el d'Eivissa. «Si et dediques a la il·lustració o còmic, un sector en què els ingressos no són els mateixos cada mes, està molt bé viure en un lloc que no és gaire car. I la Corunya em va agradar molt en general».

La qüestió de l’habitatge

A tall d’exemple, Colazo paga, pel pis que comparteix amb una altra persona, un preu pel qual a Eivissa sovint no es troba ni una habitació. Matisa que els preus de lloguer a la Corunya també estan pujant, però queden lluny de la situació del mercat a altres zones.

Una cosa que et passa quan ets una eivissenca a la Corunya és que has de donar explicacions: «Quan s’assabenten d’on soc, em diuen: què fas aquí? Perquè existeix una sensació que aquí no hi ha res i que el temps és pitjor. Jo sempre explic que no hi ha tanta diferència meteorològica, que a mi em pareix més agradable la temperatura de Galícia i que la vida és molt més assequible». A més, ella sí que troba que en aquesta ciutat hi ha molta cosa a fer, i en destaca la gran activitat cultural, per exemple pel que fa al seu sector, però no només. També ha pogut comprovar que el mite que la gent del nord és, al principi, més freda, és això, un mite. «Res a veure, són gent oberta», destaca.

Què és el que més enyores d’Eivissa? «La vida amb els amics de l’illa, la facilitat que tot estigui molt a prop, que puguis anar a la platja quan vulguis…». I el que menys? «L’estiu i el turisme». La vida frenètica de la temporada. Algunes de les obres que ha tret són ‘Encuentros cercanos’ (2016), ‘No mires atrás’ (2018) o ‘Espada’ (2022), totes publicades també a França. «‘Espada’ ha sortit enguany als Estats Units com ‘Espada: the will of the blade’», detalla.

Suscríbete para seguir leyendo