Marina Cardona Baos, agricultora: «A Eivissa hi ha un abandonament profund de les nostres terres»

L’eivissenca Marina Cardona Baos és terapeuta ocupacional de formació, però des de 2017 es dedica a l’agricultura ecològica. La seua família mai ha tingut una vinculació directa amb l’agricultura, però sí que la seua àvia tenia terres que explotaven per autoconsum. Ella va decidir recuperar les terres i començar un projecte hortícola eco-local . «Els meus avis eren pescadors, sempre he estat molt vinculada a la mar i a la cultura eivissenca», assegura. Ara és la presidenta de l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica d’Eivissa i Formentera (Apaeef).



Com va començar tot?

Jo al principi no pensava tant en el fet de ser agricultora com en el fet de muntar alguna possibilitat per les persones amb algun tipus de discapacitat i aproximar el món rural a les famílies en general. És un camí que segueixo, no m’he oblidat d’aquest objectiu, però el començament va ser aquest sentiment d’abandonament de les finques, de voler recuperar-les. Vàrem començar amb el meu pare plantant figueres, després vàrem fer una plantació grossa d’espàrrecs... Fins que a mi aquest món em va atrapar, i m’agrada molt. L’any 2022 vaig decidir deixar la meua feina, vaig abandonar una plaça fixa i em vaig posar al màxim amb l’agricultura. Crec molt en que necessitem aquest relleu generacional, que en el meu cas no és perquè no venc d’una família agrària, però sí que Eivissa necessita gent que custodiï i cuidi una mica el territori, perquè tenim un abandonament profund de les nostres terres.

I com va arribar a ser la presidenta d’Apaeef? Fa quan que està al càrrec?

Dos anys i mig, més o menys. Com jo no venc d’una família agrària ni res, per mi va ser vital associar-me a Apaeef. Vaig fer el curs de jove agricultora, vaig fer un pla d’inversions de projecte i, una vegada que vaig decidir donar aquesta passa, vaig anar a picar la porta d’Apaeef. De la seua mà, vaig començar a caminar, tant per la formació com per assessoraments tècnics, a més del fet de trobar companys que treballen del mateix que tu... També em vaig fer sòcia d’Ecofeixes, que ara està amb Agroeivissa, però ja no ho sóc. La feina dels agricultors sempre ha set una feina molt de compartir i de col·laborar conjuntament. Vaig entrar a la junta rectora d’Apaeef i, quan na Maribel Juan va decidir que era el moment d’anar-se’n, vaig aixecar la mà.

Com és el seu dia a dia?

M’aixeco i vaig a la finca, Can Puvil, ubicada a Sant Josep, ben d’hora. És una finca destinada a l’horticultura ecolocal i varietats locals. El meu dia a dia d’hivern, que és molt diferent de l’estiu, és aixecar-me d’hora i a les set del matí ja estic a la finca. A l’hivern no és tan intensa la feina, però ara mateix estem traient males herbes, he de passar la cavallonadora... Fer feines al camp i fer la distribució. Com autònoma i mini empresària que sóc, tinc molta feina d’ordinador i de burocràcia, com el quadern de camp. L’estiu és més exigent. Tinc un punt de venda directa a la mateixa finca i serveixo a diferents restaurants de la zona de Sant Josep, així com a establiments i xefs privats. Tinc una clientela molt fidel i sé que quan estàs acostumat a menjar productes de pagès i ecològics, costa anar al supermercat i trobar-t’ho tot amb plàstic. A l’hivern no faig una agricultura molt intensiva, tot i que tinc tot el camp sembrat. Al febrer ja començo a sembrar a tot gas: 2.000 tomateres, 2.000 sindrieres... Que no hi entra ni un planter més.

Què és això del quadern de camp?

Jo sóc agricultora ecològica, certificada pel Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (Cbpae). En general, independentment de que siguis agricultor o no, totes les seccions que fas a la terra les has d’escriure i reflectir. Jo sóc una minúscula agricultora dins aquest món, però tinc les mateixes exigències que una macroindústria. És una forma de controlar que, per la sobreexplotació del sò, no estiguis realitzant una mala gestió. Ara és manual però de cara a 2026 es farà digital.

Quins beneficis té que l’agricultura sigui ecològica? En què es distingeix?

L’agricultura ecològica és una agricultura centrada en el respecte pel medi ambient i la qualitat de producte final. Des de la llavor fins al producte final està lliure de fitosanitaris i fertilitzants químics. És molt important la fertilitat del sòl, l’ús de fauna auxiliar...El Cbpae és el que certifica que aquell producte és ecològic. La primera llavor ja ha de venir d’una planta no tractada. Des de la llavor fins que tu culls el fruit, aquest procés no ha estat alimentat, o se li han posat productes químics o sintètics, és tot d’origen natural. Sempre defensaré que el producte ecològic de pagès no és més car que el del supermercat. L’eslògan d’Apeef és ‘Cultivar amb salut’, perquè tu estàs menjant producte net. Des de Can Puvil, que és una finca professional, és molt important, igual que per altres finques ecològiques de l’illa, ser el més professional possible amb tècniques agroecològiques per garantir la viabilitat econòmica de la finca. L’agricultor és un empresari agroecològic, no com un pagès que passa l’estona. Des de Can Puvil, i sobretot des d’Apaeef, lluitem molt perquè es professionalitzi el sector.

Està reconeguda l’agricultura ecològica a Eivissa?

A Eivissa, hi ha hagut un abandonament de l’agricultura per part dels nostres pares, perquè s’han dedicat al sector turístic. El sector primari s’ha oblidat completament i depenem totalment de fora. Els darrers anys, hi ha hagut molta gent que ha decidit agafar el camp una altra vegada com un mode de vida i una professionalitat. El pagès d’avui en dia no és com el d’abans, d’autosuficiència, som professionals que tenim una empresa agrària (a petita escala perquè aquí tenim la tessitura de la restricció de terres). A nivell d’agricultura ecològica, les estadístiques del Cbpae valoren molt positivament el creixement dels productors i elaboradors ecològics de les Pitiusas, concretament. Hi ha un increment de producció ecològica referent a la convencional, així com un alt increment de dones que ens donem d’alta dins de la producció agroecològica. Les Pitiusas necessiten un bon seguiment i monitoratge de les noves finques que s’incorporen per garantir el seu èxit i que siguin finques professionalitzades i productives. Dos dificultats molt grosses que tenim són l’accés a la terra perquè el camp agrari està menjat pel sector turístic, i l’accés a l’aigua, que és un privilegi.

Com ha evolucionat en els últims anys el paper de la dona dins aquest món?

Abans les dones no eren propietàries, encara que les terres fossin seues. Hi ha dos titularitats: la de l’explotació agrària i ser amo de les terres. Antigament, la dona podia ser la propietària de la finca, de les terres, però no era la propietària de l’explotació agrària. Solia passar això, que l’home era qui tenia l’explotació agrària. Igual que a les juntes directives de les cooperatives de les associacions, eren tots homes. És que Eivissa, en l’àmbit nacional, és un cas excepcional. Les dones al món agrari estem per damunt de la mitjana nacional. No em refereixo a dones que som propietàries d’explotacions agràries, som les titulars de l’activitat agrària, independentment de si les terres són o no de propietat. Jo no tinc al meu nom finques, però sóc la propietària de l’explotació agrària. I tinc l’assegurança laboral agrària, sóc empresària. L’agricultor professional és un empresari. Les dones ara comencem a estar a les juntes rectores també.

Finalment, com està el tema del producte local?

Hi ha un increment molt important i de reconeixement del producte ecolocal. Cada vegada hi ha més restaurants i persones que busquen aquest producte. Hi ha un problema molt gros, varen treure una llei que diu que als establiments hotelers s’ha de consumir el 3% de producte local, però no hi ha cap mesura de control. És una burla, no ho fan. Ho fan els quatre que tenen una sensibilitat especial. Encara que les xifres cap al sector agroecològic pareixen esperançadores, cal posar especial atenció a l’activitat del sector primari. En aquest cas l’agricultura està morta i molt amenaçada per la falta de compromís del consum de producte local, per un territori agrari menjat per l’activitat turística i una sequera que ens dificulta l’accés a l’aigua. És important, per garantir un relleu generacional, la visibilitat de l’agricultor i el compromís del consum de producte local. Aquest treball és un dels eixos de la feina d’Apaeef. I si parlem de la ramaderia, està molt més amenaçada.