Anna Torres Juan, eivissenca a Madrid: «Un cap de setmana a Eivissa és com posar la vida en pausa»

Quan un marxa fora a estudiar, enyora fins els detalls més quotidians de la vida familiar a Eivissa. Això és el que li va passar a l’eivissenca Anna Torres Juan quan s’en va anar a Madrid a viure ja fa quatre anys.

«Mirant durant segon de Batxillerat què volia estudiar i a què volia dedicar el meu futur, vaig decidir-me per Madrid perquè era la ciutat que més oportunitats tenia i, a més, coneixia gent que ja hi anava o, com la meua germana, que ja estava allí estudiant i em contava que la seua experiència estava sent molt bona», comença explicant. Finalment, aquesta jove de vint-i-un anys es va decidir pel doble grau en Publicitat i Màrqueting.

Justament ha acabat de fer pràctiques a una agència de publicitat que va aconseguir gràcies a guanyar un concurs de talent, així que fins ara els seus matins els dedicava a ajudar el departament creatiu i de contes d’aquesta agència, «aprenent tot el possible», en les seues paraules. A partir d’ara, aprofitarà els matins per posar-se al dia amb les coses de la universitat, ja que va a classe a la tarda.

Pel que fa a oportunitats, diu que «tant Madrid com Barcelona és on estan les agències de publicitat més reconegudes d’Espanya». A més, també li ha servit en l’àmbit personal el fet de marxar fora: «Com a persona m’ha servit per créixer i ser una mica més independent».

La diferència més gran que ha trobat entre la capital espanyola i l’illa és el transport públic: «Aquí és molt fàcil, tens diverses maneres d’arribar al teu destí». Això ho ha notat més d’ençà que viu al centre de la ciutat, ja que la universitat està a una altra zona de Madrid. «També relacionat amb això, el tema del cotxe, a Eivissa vas a totes bandes en cotxe, però a Madrid hi ha zones restringides», afegeix.

Els diumenges a casa

La jove viu a un pis amb amigues i assegura que troba molt a faltar els dinars familiars dels diumenges a casa: «Són molt diferents». «A Madrid hi ha tanta gent que et sents poca cosa, és poc proper i enyoro els diumenges a casa amb una paella de la meua àvia», remarca. «Aquí la vida va molt depressa i quan vaig a casa, un cap de setmana a Eivissa és com posar la vida en pausa», afegeix.

Molts cops aprofita aquestes escapades per dur gastronomia típica, com magdalenes eivissenques, als seus amics de classe i a les companyes de pis. De menjar, també troba a faltar la salmorra, el bullit de peix i l’arròs a banda. Pel que fa al català, el parla algun cop amb la seua parella, algun amic que és de l’illa i amb una companya que és mallorquina. «Em passa bastant tenir al cap una paraula en català i no saber dir-la en castellà. També sempre dic ‘bona nit’ cada dia al pis i em contesten dient-ho, igual que ‘bon profit’, ja les he acostumat a dir-ho en català», riu. També ha notat la diferència en expressions, ja que un parell eivissenc (significa un grapat, més de dos) no és el mateix que un par madrileny (dos literalment).

Una anècdota que conta que li va passar quan vivia al col·legi major de la universitat és que parlant castellà no sabien ubicar d’on era: «Estàvem parlant un parell d’amics en castellà i una companya catalanoparlant va dir una cosa i un altre va dir que es notava molt la diferència entre l’accent eivissenc i el mallorquí, ja que el primer no té accent al parlar castellà i el segon sí».

Quan diu que és d’Eivissa les primeres reaccions són del tipus «quina enveja», «què xulo» o «jo he anat i és preciosa» i després ja ve el tema de la festa: «M’han arribat a preguntar alguna cosa del tipus ‘Quina discoteca tens prop?’».

De cara al futur, acaba aquest curs Publicitat i el següent, Màrqueting, però després li agradaria provar sort a un altre país i treballar fora d’Espanya, aprendre idiomes i agafar experiència, i ja posteriorment tornar a Eivissa i assentar-se a l’illa.

Suscríbete para seguir leyendo