‘Popaína Pódcast’: addictes a la cultura pop a Eivissa

Què tenen en comú un al·lot que treballa en l’assistència a terra d’aviació privada, una educadora infantil, un conserge d’instal·lacions esportives i una funcionària administrativa? Doncs, un pòdcast de cultura pop, és clar. Els eivissencs Ismael del Valle, de trenta-set anys, Maitane Páez, de trenta-tres, que demà fa els trenta-quatre, Álex Berlanga, de quaranta-tres, i Laura Suárez (Laura Sú de nom artístic), de quaranta-un, són els integrants de Popaína Pódcast.

«A Eivissa, a part de nosaltres, hi ha només un altre pòdcast més. Hi ha gent que ha començat, però al segon episodi ho ha deixat. Hi ha hagut intents o sèries curtes. Aquí el podcàsting no es dona molt, per ara. Estem motivant a què la gent s’animi a fer-ho», asseguren.

«La infraestructura està allí, ja quasi tots els col·legis i instituts tenen una ràdio. El que passa és que persones aficionades a escoltar pòdcast i a fer-los no n’hi ha tantes. Fa falta que algú els hi ensenyi i començar. L’avantatge és que cada cop és més fàcil: ara mateix et pots gravar la veu amb el mòbil, no et fa falta una taula de mescles ni un micròfon bo. Fins i tot hi ha aplicacions per al mòbil que t’ajuden a editar-lo, i publicar-lo a Internet és gratuït», manifesten. «Les ferramentes estan allí, són fàcils d’aconseguir i barates. Simplement, és animar a la gent i, qui sap, potser et sona la campana», afegeix Berlanga.

«El nostre valor com a pòdcast és que ens agrada consumir cultura en qualsevol format (llibres, sèries, pel·lícules, música...) i potser són productes que consumeix el públic en general. Doncs al final som com el teu grup d’amics comentant la pel·lícula amb tu, podem fer-te companyia», anima Laura Sú. «I recomanant-te coses que et poden agradar», afegeix del Valle.

Premiats per triplicat

Els eivissencs ja van estar l’any passat nominats a les Jornadas de Podcasting de España (Jpod), però aquest any han arrasat i se n’han endut tres premis: millor pòdcast d’Oci i aficions, i millor pòdcast amateur d’Espanya, atorgats per l’Asociación Pódcast, i premi del públic lliurat per l’Asociación de Escuchas de Podcasting. Les Jpod 2025 es varen celebrar l’últim cap de setmana d’octubre a Terrassa. «L’objectiu de les jornades és ser el punt de trobada dels pòdcasts d’Espanya, dels independents, perquè els professionals van per un altre costat», explica Laura Sú. «Va ser una sorpresa guanyar els tres, no ens ho esperàvem», recalquen. «Som els primers en guanyar el d’Espanya i el del públic», afegeixen.

Ismael i Álex ja tenien un programa junts abans anomenat ‘Supercultura Freak Chow’, juntament amb Lluís Ferrer. Quan va tancar la ràdio on es feia, varen continuar amb aquest en format pòdcast. Al quart any, Ferrer ho va deixar i va ser quan varen fitxar a Páez. El pòdcast va durar deu anys. «Sempre canviàvem i reinventàvem el format i ja se’ns feia pesat. Arribava la data del dècim aniversari i, com Laura ja estava en les nostres vides, vam decidir matar aquest pòdcast per ressorgir amb una nova idea», explica Berlanga. Així va néixer Popaína Pódcast en gener de 2024. «Amb aquell programa parlaven de còmics, cinema, videojocs, cultura japonesa... I amb Popaína són més coses, el concepte és la cultura pop, que és tot. Amb aquesta nova idea, podíem incorporar més temes dels que ja tractàvem des d’un altre prisma», afegeix. «Ens sentíem una mica encasellats perquè Ismael parlava sempre de videojocs, però li encanta la música, Álex parlava de còmics i cinema, però també li interessen la fotografia i les sèries, i jo sempre era cultura japonesa, anime i manga sobretot, i m’agraden altres coses», exposa Páez.

De normal graven a casa de Berlanga, qui té un estudi preparat, però alguns cops fan directes a la llibreria Sa Cultural o fora d’Eivissa, com a Madrid (van participar en la segona edició de Cañas y Podcast). «Sempre gravem presencialment tots i no online com ho fan en alguns pòdcasts», ressalta Laura Sú. «No és que en uns altres formats sigui incòmode, però nosaltres som de la vella escola, de veure’ns la cara, amollem les nostres beneiteries», riu del Valle. «Solem preparar un guió, però són un parell de dades que volem dir, no és un guió literal», diuen entre tots.

En cada episodi segueixen un ordre, aquesta és la seua dinàmica. «Comença Ismael, després jo, Álex i Maitane, sempre és aquest ordre i a qui li toqui decideix el tema del qual parlarem i els altres ho acceptem i no preguntem res, però ho podem saber i preparar-nos els nostres comentaris», recalca Laura Sú. «Si per exemple el tema el dirigeix Ismael, presenta Maitane, el tema de les xarxes socials el faig jo i acomiada Laura. Anem sempre canviant, és una rotació de rols», recalca Berlanga. «Perquè se’ns escolti a tots i que no sigui tan pesat per a l’oient d’escoltar sempre a la mateixa persona», afegeix Páez. El pòdcast el tenen estructurat en quatre fases: presentació del tema, promoció de les seues xarxes socials, comentaris i interacció amb els oients, el tema principal, i l’acomiadament. Els directes que fan també conten com a episodis. Aquests els graven en vídeo, però sempre graven només en format àudio, a menys que sigui per algun cas concret. La xarxa social que més utilitzen és Instagram (@popainapodcast).

Gravació i edició

Popaína Pòdcast és un projecte que fan en el seu temps lliure, treuen un episodi cada dos setmanes, els dimecres, i es poden escoltar en totes les plataformes digitals. Els quatre integrants queden un cop al mes i aprofiten així per gravar-ne dos de cop. L’últim episodi que ha sortit ha set aquest passat dimecres 19 de novembre (el nombre 21 de la segona temporada, que tendrà 24 episodis). «Estem una mitja de tres-quatre hores, després de xafardejar, gravant. Honestament, és un passeig. Quan comencem, no fem moltes aturades», manifesten. Normalment, els capítols tenen una hora de durada. I ho edita Berlanga després. «El que tinguem un estudi muntat a casa ajuda, doncs llancem la música i tot ja», diu aquest, així després no ha d’editar tant. «Per exemple, un episodi d’una hora i quaranta minuts, el vaig editar en cinc minuts, però després un vídeo de vint-i-tres segons, vaig tardar dos hores», informa Berlanga.

El nom de ‘Popaína’ l’explica Ismael: «D’alguna manera o una altra, som addictes a la cultura pop. Jo vaig fer una espècie d’assaig sobre com som addictes, no de mala manera, i ens relacionem amb la cultura pop. Realment les nostres relacions socials a vegades es basen en la cultura pop que té l’altra persona». «La idea del logo és càpsula amb la polsera de punxes, el meu amic José Luis Alcaparra el va fer i li va donar la volta com si fos una fotocòpia en blanc i negre», indica Berlanga. «I volíem que fos rosa i groc com els Sex Pistols, que és el referent punk», afegeix Laura Sú.

No tenen cap cosa prohibida, però intenten no entrar en política, a més de que es posen límits amb les paraules malsonants. Igualment, el seu públic majoritari és gent d’entre trenta i quaranta i tants anys. «Al pòdcast parlem des de la nostra experiència de molts d’anys, per això crec que tenim aquest tipus de públic», interpreta Ismael.

El pòdcast està en castellà pel simple fet de poder arribar a més gent. «El que passa és que la comunitat d’oients de pòdcast, a nivell nacional, és més en castellà. Han obert un canal de Telegram sobre pòdcast en català, que no n’hi ha tants, i ens han inclòs pel fet de que algun cop ens han convidat a algun pòdcast en català», diu Laura Sú. Del Valle s’ha plantejat fer algun episodi relacionat amb Eivissa, però no es pot desvelar res encara. «També passa que un pòdcast d’èxit en descàrregues en oients no arribarà al que et pot fer una boixa a YouTube ensenyant-te a maquillar. Tenim allí un hàndicap», afirma Berlanga. «Seria ficar un nínxol dins un altre, perquè ja un pòdcast és un nínxol i ja seria el nínxol en català», afegeix del Valle.

Ara mateix duen dos temporades, l’últim episodi coincideix que serà el 31 de desembre i serà sobre termes i condicions vampíriques. De cara al 2026 seguiran igual que fins ara, amb algun canvi subtil. Aquesta segona temporada l’han plantejat com ‘La gira mundial’ «En cada programa, estàvem en una ciutat del món relacionat amb el tema que tractàvem», conclou Laura Sú.

Suscríbete para seguir leyendo