Sandra Naranjo, eivissenca a Naas: «Sense obrir boca els irlandesos ja saben d’on sóc»

Millorar l’anglès va ser l’objectiu de Sandra Naranjo Ortega, eivissenca de pares de Cadis, quan se’n va anar a Irlanda. Aquesta jove de vint-i-quatre anys fa tres mesos que viu al comtat de Kildare, a un poble que es diu Naas. «Després del Batxillerat, vaig fer un grau superior d’Educació Infantil a Sant Antoni i després vaig fer la carrera d’Educació Primària a Palma. En acabar-la, vaig pensar preparar-me les oposicions, però volia millorar l’anglès per treure’m el títol i a Irlanda hi ha molta oferta d’Educació Infantil», explica.

Es veu que allí, treballant a les crèches (escoles infantils), el salari és molt més alt que a Espanya. «Vaig pensar que era una bona idea venir aquí, millorar l’anglès, agafar experiència d’allò que he estudiat i, a més, endur-me’n estalvis cap a casa», afegeix. La seua intenció, de moment, és quedar-se un any, però tot depèn de com li vagi. El més complicat per a ella va ser trobar allotjament: «Com hi ha tants d’espanyols, hi ha poc habitatge i molta feina». «Vaig tenir molta sort perquè vaig venir amb allotjament, i la gent no acostuma a arribar així. Venen a Irlanda, es queden a un hostal i després ja...», remarca.

Això últim és el mateix que passa a Eivissa. Ella va fer l’especialització en Audició i Llenguatge, i assegura que té sortides. «Sé que a Eivissa, si m’apuntés a les llistes, trobaria treball. A l’illa hi ha feina, però el pitjor és l’habitatge, és l’únic problema que veig», remarca la jove. La diferència és que a Irlanda el salari és alt i et pots permetre el cost de la vida, i a l’illa no: «Gran part del teu salari se’n va al lloguer», en les seues paraules.

«Aquí el col·legi funciona diferent, estan a Infantil fins als cinc anys i estic aprenent bastant perquè el meu dia a dia és en anglès», explica. «De vegades sento que estic aprenent l’idioma ‘nen’ d’anglès, perquè em comunico més amb ells», riu.

Ajudar-te en tot el possible

Naranjo diu que els irlandesos són molt atents i et tracten súper bé, a més que t’ajuden en tot el que poden. «Són encantadors, potser és un dia de pluja, veuen que t’estàs xopant i t’ofereixen dur-te a qualsevol banda. O si vas al supermercat i vas carregat, t’ofereixen atracar-te a casa», conta. «Quan vaig venir estava molt espantada, perquè el meu anglès no era el millor i tenia por que em jutgessin o que s’enriguessin de mi, però no està sent així. Encara més, si dius alguna cosa incorrecta, els pares de la meua crèche m’ajuden», recorda.

A l’hora de parlar anglès, diu que ja saben de seguida que és espanyola. «Ells et veuen de lluny i ja ho saben. Algun cop ni he obert la boca que ja saben d’on sóc, no sé quin aire tenim», riu. I quan diu que és d’Eivissa, ja ho relacionen directament amb la festa, encara que ella els explica que hi ha molt més. «Els pares que estan al meu col·legi de joves han anat a Eivissa de festa. I ara pensen tornar amb els seus fills. Diuen que de joves varen gaudir l’illa d’una manera i ara els agradaria tornar per gaudir-la d’una altra», remarca, abans de reconèixer que és veritat que falta oci infantil.

Té alguna anècdota amb la barrera de l’idioma. Un dia va canviar de roba a una nena i no li sortia la paraula vessar en anglès: «Li ho vaig dir en espanyol i amb senyes. Li vaig dir: ‘She put the milk on the clothes like this, pum-pum’ (‘S’ha posat la llet a la roba així, pum-pum’), i el pare em va respondre: ‘Oh, spill’», diu amb humor. Als nens de la seua classe, a més, els hi ensenya coses en català com els dies de la setmana, els colors o els nombres.

Irlanda i Eivissa són molt diferents, sobretot en el clima: «Aquí fa un temps horrorós, fred en fa, però plou molt. I a les quatre i mitja de la tarda ja és de nit». «T’hi acostumes. Menges d’hora i fas tot abans perquè tens fam. I també te’n vas a dormir abans», explica. Naranjo enyora molt la gastronomia espanyola, sobretot la greixonera eivissenca. També enyora les postes de sol, les platges i el clima de l’illa.

Suscríbete para seguir leyendo