Jordi Tur, eivissenc a Khabàrovsk: «Vivint a Rússia no he notat cap estrall de la guerra»

L’eivissenc Jordi Tur Antonio tenia clar que volia seguir jugant a futbol, encara que se n’hagués d’anar a l’altra punta del món. No s’ho va pensar dos vegades i el jove de vint-i-set anys duu des de juliol a Khabàrovsk, Rússia, perquè va fitxar per l’equip SKA- Khabarovsk. «Estic a l’orient llunyà rus. Aquest equip, com estàs tan lluny de tot, juga dos setmanes a casa, dos setmanes fora. Quan juguem fora feim vida a un hotel a Moscou», explica. «Feim vida normal, només has de respectar les hores d’entrenament, però tu vius a l’hotel», afegeix.

Tur va estudiar ADE en línia, un màster en Direcció Esportiva, té el nivell tres d’entrenador de futbol, el nivell C1 d’anglès i ara està estudiant rus. L’eivissenc ha jugat a diferents equips [Penya Blanc i Blava i Sant Rafel CF a Eivissa i després a l’FC Barcelona juvenils, Cádiz CF filial, Córdoba CF, CD Numancia de Soria, Unionistas de Salamanca CF] i quan estava a un equip de Salamanca, a través d’un amic, es varen posar en contacte amb ell per anar-se’n a Rússia: «La veritat és que m’atreia el fet de poder jugar a una lliga superior a un país diferent».

El seu dia a dia el descriu com a «normal», però el que es diferencia és el tema dels viatges: «Estem a l’altra punta i per arribar a Moscou són entre set hores i mitja d’avió. I això cada dos setmanes et trastoca molt, sobretot pel tema d’horaris: a Khabàrovsk són set hores més que a Moscou i nou més que a Espanya ara mateix». L’eivissenc entrena al voltant de les 15 o 16 hores, ja que així diu que no noten tant el canvi d’hora quan juguen fora de casa. En acabar, sopen cap a les 18.30 o 19 hores al mateix estadi tots junts.

Barrera de comunicació

Tur assegura que ha notat molt la diferència cultural entre Espanya i Rússia: «Hi ha un xoc cultural molt fort, perquè, a més, Rússia és un país molt gros i dins d’ell hi ha moltes cultures diferents, que això m’ha sorprès molt també, com es respecten entre ells i les religions». «Sobretot el xoc cultural en l’idioma, perquè la barrera és molt grossa. Aquí hi ha molt poca gent que parli anglès. O parles rus o no t’entenen», recalca. L’eivissenc es fa més amb els companys que parlen en anglès per aquest motiu. La part bona és que compten amb un traductor espanyol-rus.

«La passa endavant per venir aquí la don perquè en l’àmbit professional em compensava i era una passa grossa. Jo estava jugant a Espanya a una tercera categoria (Primera Federació) i el nivell és molt alt. Sortint del país, m’he adonat que pots aspirar a jugar a lligues millors i a viure del futbol d’una millor manera», interpreta. «Ara mateix estic jugant a una segona categoria, en un país enorme, les infraestructures i els estadis són increïbles, és una parafernàlia que això no ho havia viscut jugant a Primera RFEF a Espanya», afegeix.

El futbolista troba moltes diferències entre Rússia i Eivissa i poques similituds. A Khabàrovsk a l’estiu el clima és molt humit, cosa que li recorda a casa. A l’hivern, en canvi, no es sembla en res. També va fer un viatge a Vladivostok, que és una ciutat devora la mar, i va ser una altra cosa que el va transportar a Eivissa. En canvi, el que més ha notat de diferència entre Rússia i Espanya és que la gent és molt respectuosa, cap a la gent major, als que són superiors a tu, entre cultures...

«Amb el tema de la guerra, venia una mica aporuguit. Però al final et trobes amb un país que és molt segur, on pots anar pel carrer a qualsevol hora, que està tot controlat, hi ha càmeres per tot... No he notat cap estrall de la guerra. No te n’adones, la gent no en parla», afirma, pensant en l’estereotip que tenia.

Quan Tur diu que és d’Eivissa, ja ho relacionen directament amb la festa, encara que ell explica que també tenim platges i cultura. «Sí que és veritat que la imatge d’Eivissa fora de l’illa és que la gent la coneix pel tema de la música i la festa», recalca. «Tenen una imatge de festa, però bona. De festa i balls», afegeix, abans de concloure dient que enyora l’illa, la família, els amics i el flaó.

Suscríbete para seguir leyendo