Golden Grey: la música eivissenca a la sang i als gens

Carlos i Héctor Ribas són dos eivissencs que, a més d’haver format un grup (Golden Grey), són germans. El primer, de vint-i-set anys i de nom artístic ClimaxRB, és músic i productor i el segon, artísticament conegut com a Lil Shade, de vint-i-quatre anys, és el vocalista i el lletrista dels temes que fan.

«En el que ens hem esforçat molt a fer és que el disc només es pogués fer a Eivissa, que soni a l’illa. Intentar treure una sonoritat eivissenca que no sigui pròpia del folklore, sinó una mica reivindicatiu», assegura Carlos. «Des de postures més reaccionàries s’intenta separar Eivissa de la música electrònica i, al final, aquesta és cultura eivissenca. Intentar reivindicar aquell espai com a part de la nostra cultura i fer-la pròpia», afegeix.

"Hem intentat treure una sonoritat eivissenca que no sigui pròpia del folklore"

Carlos Ribas (ClimaxRB)

— Músic i productor

Carlos va començar a tocar la guitarra quan tenia uns deu anys i en fa un parell que està fent teoria musical a Can Ventosa, encara que la seua formació és en gran part autodidacta. També té un altre grup anomenat Terra i Sal. Héctor duu fent teoria musical des dels sis anys, després va estar un temps amb el piano i ja durant l’adolescència va entrar al món del rap.

Com a grup, fa dos anys que estan junts. Va coincidir quan tots dos varen tornar a l’illa d’estudiar, el germà gran va fer la carrera de Filosofia i un màster en Filosofia Contemporània i el petit, Psicologia. «Jo vaig començar a intentar aprendre producció l’any passat. El meu germà ja rapejava i, per fer proves d’assaig-error, feia bases i se les donava a ell per veure com funcionaven», recorda Carlos. «Vàrem veure que quan ens ajuntàvem sortien coses molt originals i molt polides. Realment va ser molt espontani, un dia el meu germà em va passar un beat i jo no sabia que tenia aquesta faceta de productor. Ja vaig veure que hi havia potencial. Al principi, evidentment, no sonava com ara, però sí que sabíem que hi havia allí una cosa diferent», remarca Héctor.

Molt feeling i alguna baralla

«No és el mateix fer música amb gent random que fer-la amb el teu germà. Al final hi ha molt feeling, per allò bo i també per la part dolenta», riu Carlos. «És curiós, això ens va unir més com a germans, perquè al final hem tingut sempre la relació de germans, les típiques baralles de petits i bambades. Realment, teníem una relació més cordial que ara, no estàvem tan units, i mai no havíem explorat la faceta de la música. Jo sabia que ell en feia, i al revés, però mai havíem dit de fer una cançó junts», recalca Héctor.

"Això ens va unir més com a germans, perquè hem tingut sempre les típiques baralles de petits"

Héctor Ribas (Lil Shade)

— Vocalista i lletrista

Entre ells sí que segueix havent-hi alguna baralla. «Encara que tenim una idea molt cohesionada del que és la música i de com la volem transmetre, sempre hi ha detalls. En la producció d’una cançó hi ha moltes variables, i potser a mi m’agrada una cosa i a ell una altra», explica el més jove. «Al final és qüestió de posar-nos d’acord, de provar-lo i veure si funciona. Hem de fer molt el joc de cedir, però també d’exigir», afegeix, abans de dir amb humor: «Però res greu, no hem arribat a les mans».

El nom Golden Grey va sorgir de buscar conceptes que els representassin a ells i a la seua dualitat. «Ell i jo som diferents, també es nota en la música. Ell potser té un aspecte més introvertit i jo sóc més el cap boig. No dic que jo sigui Golden i que ell sigui Grey, no, però és aquella ambivalència del daurat, que és polit, lluent, luxós. I allò gris, que és més barroc, apagat, trist i lleig. És maquillar una mica la realitat», interpreta Héctor. «La música que feim mostra això: la bellesa del que és lleig... No tot és tan polit com pareix, i allò que no és tan bonic, pot ser més bell que el que a priori ho pot parèixer», afegeix Carlos.

«Diferent i original»

Els joves animen la gent a escoltar la seua música perquè és «diferent i original». «És una idea que parteix des de zero i és un projecte nou dins de l’escena musical, almenys d’Eivissa. És un colp a la taula que creim que la gent ha de veure», jutja Héctor.

Pel que fa al tema de la música a Eivissa, Carlos destaca que hi ha molt talent, però creu que falta algun tipus de comunitat entre els artistes: «Alguna manera que ens puguem ajuntar i compartir el nostre art, recolzar-nos i créixer una mica entre tots». «Créixer a l’illa és complicat, perquè no hi ha molts espais on aquests estils de música puguin créixer, crec que els ajuntaments no aposten tant per aquest tipus de música i d’artistes, al final sempre actuen els mateixos en els concerts, que no està malament, perquè són bons, però s’ha de donar visibilitat a més gent», afegeix.

La música la tenen a la sang i en els gens, ja que el seu pare, Joan Ribas, va ser dj resident a Pacha durant més de vint anys. «Ell ens ha ajudat a tenir aquesta concepció de la música, que no cal encasellar-se en un gènere i un estil, perquè cadascun té les seues coses polides», diuen. «Jo sempre penso que la música és com la banda sonora de la meua pel·lícula, és el meu impuls del meu dia a dia», riu Héctor. «I cada dia tens un estat anímic diferent i vols escoltar un gènere o un altre», afegeix Carlos.

«Per a mi, el procés més polit, que al final és el més anecdòtic, és quan començam a fer una cançó, sempre hi ha idees molt esbojarrades, que et fan gràcia i que no es poden publicar. Passa de ser una conya i dir ‘quina merda de tema’, així, amb totes les lletres, a, de sobte, ‘això està guapíssim’. Quan trobem aquell clic que fa que les sessions siguin satisfactòries», diu el germà petit.

Un disc de vuit temes

El disc que han fet, format per vuit temes, l’han estat treballant durant un any sencer, en les estonetes lliures que tenien després de treballar. «És un poc quan ens entra la inspiració i les ganes. Com tenim un estudi i podem produir la nostra música a casa, tenim aquest avantatge», indica Héctor. Després, pel tema de mesclar i la masterització els ajuda un amic seu, Pache. I el seu segell és Illa Delirics, amb Toni Pla, qui distribueix la seua música.

Ja han tret les dos primeres cançons, ‘Ch666: /bitx/’ al setembre i ‘Ch000: /transition/’ el passat 17 d’octubre. La següent passa ja és que el disc complet vegi la llum, encara que no tenen data de publicació, de moment. Estarà disponible a totes les plataformes digitals. «Aquesta segona cançó simbolitza el moment de transició a una altra vibra, ja que quan estàvem fent el disc estàvem en una vibra musical molt diferent de la que estem ara», destaca Héctor. I la numerologia que utilitzen és la idea de fer veure que és un canal, i el 000 és «la transició d’un mateix a un altre pla espiritual, la connexió entre tu mateix i la naturalesa», descriu. Per aquest mateix motiu, varen elegir el punt més alt d’Eivissa, sa Talaia, per gravar el videoclip: «És començar des d’allò més primitiu per evolucionar a una altra cosa més nova, melòdica, alegre i divertida». Totes les cançons són en castellà, però no descarten fer música en català en un futur.

Carlos afirma que quan varen començar tenien un estil molt marcat dins del hip hop i el trap, però amb aquest disc volien «escapar d’això», segons ell. Al final, els agrada tot tipus de música. ‘Ch000: /transition/’ no es pot encasellar dins del hip hop, és una mescla entre el Jersey club i l’electrònica. «El disc és un amalgama de gèneres», conclou Héctor.

Suscríbete para seguir leyendo