Un inici de curs accidentat, ple de novetats i d’incertesa a Eivissa

El primer mes després de la tornada als col·legis d’estudis especials ha estat marcat per diferents episodis, entre ells, dos danes que han aturat a tota Eivissa. Docents de l’Escola Oficial Idiomes d’Eivissa i Formentera, del Conservatori Professional de Música d’Eivissa i Formentera, i de l’Escola d’Adults (Centre d’Educació de Persones Adultes Pitiüses) conten com han estat aquestes setmanes els ànims entre l’alumnat i el professorat.

Abdón Tobarias Ruiz és de Llucmajor, Mallorca, i és el segon curs que està a l’EOI d’Eivissa, a Blanca Dona. Ell és professor d’anglès, el coordinador TIC (Tecnologia de la Informació i Comunicació) i secretari de direcció. El perfil de l’alumnat és de totes les edats i gèneres. «Normalment, hi ha més dones, però és veritat que la tendència està canviant i cada vegada hi ha més homes», destaca. La tornada del nou curs aquest primer mes ha estat «un poc estranya», en les seves paraules. Els alumnes han començat motivats, sobretot els nous: «No coneixen l’escola i estan un poc més com a boixos petits». Tobarias descriu com a estrany aquest inici perquè han tingut un parell d’incidències.

Sense personal administratiu

En primer lloc, a secretaria, es varen quedar sense personal i estan a l’espera de personal administratiu: «Hem hagut d’assumir això, especialment jo perquè sóc el secretari de direcció, i altres companys que de forma altruista han col·laborat». «He estat dies sencers fent matrícules. Fins i tot, he dinat fent matrícules. És una bogeria», assegura. «El problema és que no tenim la formació administrativa i hem d’anar investigant com fer les coses, i per això tardem tant», recalca. «Acaben d’arribar dos persones fa una setmaneta ara i les estic ensenyant. Per tant, hem hagut de demanar autorització a Inspecció per poder ampliar matrícula fins avui i ens l’han concedit», afegeix. Les classes varen començar el 29 de setembre i «ha anat arribant l’alumnat amb comptagotes», diu. El curs acabarà el 29 de maig aproximadament.

En segon lloc, van haver de tancar l’escola els dies que hi havia avís per pluges. «Simplement, vàrem fer moltíssima publicitat, per web i xarxes socials, i no hi ha hagut incidències amb això. L’alumnat va estar informat pels professors dels dies concrets que no hi havia classe, i en aquest sentit no ens va afectar molt», assegura. .

«Jo més o manco comparteix les emocions dels alumnes, un poc d’incertesa perquè també estava a aquest càrrec nou i era responsable de les matrícules», interpreta Tobarias. «També amb les danes, ha estat un poc estrany, perquè ja no sabia si havíem de tenir por de morir ofegats amb aquestes alarmes tan apocalíptiques que ens varen enviar, si havíem de cancel·lar classes o no, eren reunions constants amb l’equip directiu», segueix. «Jo diria que he començat amb un poc d’incertesa, però igualment amb moltíssima il·lusió perquè m’encanta la meua feina, m’ho passo súper bé».

Pel que fa al català, diu que els nivells B2 i C1 són els més concorreguts: «Al C2 de català en concret hem vist molt de professorat que s’apunta per punts a les llistes».

Daniel Martínez i Ángela són professors del Conservatori. El primer dona classes de fagot i és secretari del centre, i la segona ensenya a tocar el contrabaix. Tots dos són de València.

Les classes de música varen començar el 25 de setembre i acabarà el curs el 12 de juny. «Sol passar sempre un poc que en estiu a penes agafen l’instrument, així que les primeres setmanes són de recordar un poc el que vàrem fer el final del curs passat i tornar a agafar sensacions», explica Martínez. Ángela descriu que ha viscut la tornada al col·legi «com els boixos».

Treballar cinc dies a la setmana

Aquest curs han tingut novetats, segons el secretari: «Per primer cop, les instruccions ens obliguen als professors que estem a jornada completa a treballar els cinc dies de la setmana, que fins ara potser en quatre es podia apanyar». «La part negativa d’això és que ara pago dos lloguers, perquè jo sóc resident a Palma i he hagut de buscar-me habitatge a Eivissa. Per una altra banda, de venir dos dies a venir-ne cinc, estic més ficada al Conservatori», afegeix la valenciana.

«Han set setmanes molt estranyes. Hi havia dies que no teníem classes o altres que es cancel·laven», destaca Martínez, per com els hi han afectat les pluges torrencials. «A banda de la cancel·lació de les classes per les danes, també va estar això de treure aigua diversos dies, a més de fallades elèctriques que encara patim al Conservatori», afegeix.

«Jo tinc la sensació de què no hem arribat a agafar la rutina i no tenim la sensació de regularitat i progrés dels alumnes. La sensació és que pareix que quan ja has arrancat, ve una cosa així i et para», contempla ella.

Al Conservatori sol haver-hi alumnes d’entre vuit i divuit anys. Aquest any, Martínez només té nens. Al contrari, Ángela té una majoria de boixes i el rang d’edat és dels vuit als vuitanta anys. «Jo tinc com la necessitat d’evangelitzar el món, quan et poses a ser professor, són els teus deixebles, ets com un Jesucrist amb els seus apòstols», diu amb humor ella. «Ells confien en tu com si fossis un superheroi», afegeix.

«És complicat, venint de València on hi ha tanta música i tanta afició per ella, que si ho compares amb Eivissa, enyoro que hi hagi música pels carrers i que les bandes estiguin molt involucrades en qualsevol festivitat o actes dels pobles», conclou Martínez.

Marta Arnau García i Teresa Navarro són dos professores del CEPA Pitiüses de Vila. La primera és d’un poble de Castelló i dona classes de català i la segona és d’Onil, Alacant, i dona espanyol per a estrangers. És el segon any que ambdues professores estan a l’Escola d’Adults.

En principi el requisit per apuntar-se a aquesta escola és tenir divuit anys: «Però es poden matricular menors. Últimament, tenim molts menors migrants no acompanyats, que han arribat, estan als centres socials i els matriculem aquí».

Hi ha gent de diferents procedències i tampoc hi ha límit d’edat, en tenen alguns de més de vuitanta anys. «El que he notat és que a la tarda, a l’espanyol per a estrangers, venen molts els homes. Al matí treballen, es dutxen i venen a l’escola. I al matí hi ha més dones, almenys en castellà», exposa Navarro.

Ganes de tornar

Les classes varen començar el 26 de setembre. I estan fent tot l’any matrícules. «Donar classes aquí és molt bonic, rebem molts inputs de molts d’ànims, ells estan molt motivats i sempre estan agraint-te les classes. El dia que obrin les matrícules hi ha molta gent i tenen ganes de tornar. A vegades no ens caben i s’enfaden un poc i quan els tornes a cridar estan tan contents», destaca l’alacantina. «En el cas de català, l’any passat tenia ja prou gent, però crec que aquest any en tinc més», manifesta Arnau. El curs acabarà entre el 20 i 25 de juny.

«L’inici de curs ha estat accidentat, perquè hem tingut un parell d’alarmes. El dia que va ploure tant ens vàrem quedar aquí amb tres o quatre menors, perquè no podien arribar els seus monitors i no els podíem deixar sortir», expliquen. «Ens vàrem posar a la biblioteca i vàrem creuar i del Mercat vàrem comprar quatre coses i vàrem fer un pícnic. També vàrem jugar al ping-pong», afegeixen.

«Aquí ha de ser tot molt flexible, perquè aquí no hi ha administratius, ho fem tot els professors. Hi ha una secretaria, però és una mestra i només té unes hores per fer la part administrativa i a principi de curs no viu. Nosaltres fem matrícules, telefonem perquè venguin...», interpreten.

«L’accés a català sempre sol ser posterior al castellà. A mi em diuen que troben el català molt complicat. Crec que és perquè quan comencen pensen que serà com castellà i de seguida el dominaran», assegura Arnau, abans de contar una anècdota: «Quan expliquem vocals obertes i tancades, que els resulten complicades, és un: ‘Hi ha coses pitjors. Digues emmagatzematge!’. Per riure un poc, i fer les classes més entretingudes».

«Tendeix a ser molt negativa, però la veritat és que cada vegada s’estan matriculant més persones a català», diu la castellonenca. «Pel que fa a aquesta llengua, molts venen per la feina. Pensava que en obtenir la titulació que necessitaven, ho deixarien, i van a un nivell més. En molts casos tenen fills i els volen ajudar», afegeix. «Jo no he notat cap mostra de rebuig. Els papers institucionals del centre estan en català i no he trobat mai que el rebutgessin aquí», conclou Navarro.

Suscríbete para seguir leyendo