Óscar Marí, eivissenc que acaba de tornar a Madrid de Múnic: «A Alemanya de seguida t’associen Eivissa a Mallorca»

Les ganes de viatjar, conèixer món i sortir de la zona de confort varen fer que l’eivissenc Óscar Marí Prats, se n’anés a Múnic. El jove de vint-i-set anys ha estat des del maig teletreballant a un despatx d’advocats a la ciutat alemanya. «El despatx en el qual estic està dins una xarxa de despatxos, n’hi ha per tota Europa i a Múnic en concret. A part d’això també vaig escollir aquesta ciutat perquè està al centre d’Europa i tenia l’oportunitat de viatjar d’una forma molt senzilla, ja que els caps de setmana m’agradava fer escapades», explica. Ell va estudiar Dret a Madrid, i es dedica a la part de Penal i a una part de Mercantil (Compliance). També va fer un màster d’Accés a l’Advocacia i un altre de Dret Penal.

«Fins on tinc entès, a Eivissa sí que hi ha oportunitats laborals en el món del dret, però és veritat que per començar a fer feina, almenys en advocacia, a Madrid tens els despatxos més grans d’Espanya, els quals moltes vegades tenen clients internacionals i casos més complexos», destaca. «A Madrid al final tens el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional, el Tribunal Superior de Justícia, l’Audiència Provincial... És a dir, que de part processal tens casos en diferents instàncies, que això a Eivissa està més reduït», afegeix.

Ha tornat fa dos dies a Madrid i la seva idea de futur és després tornar a l’illa pitiüsa més endavant, encara que no li posa una data exacta a la seva tornada: «L’arrelament a l’illa existeix. Crec que tothom que surt fora un temps, ho acaba trobant a faltar». No hi ha cap banda que li recordi a casa, sigui a Múnic o a Madrid, ja que, en les seves paraules, «Eivissa en algunes coses és molt especial». «Sobretot en els últims anys, cada vegada em trobo més a faltar. Per exemple, els familiars, els amics i la connexió amb la mar. Són coses que enyoro i que tant a Madrid com a Múnic en concret no les tinc. Són bandes molt diferents», assegura.

Diferències, similituds i estereotips

Pel que fa a aquestes diferències diu que a l’illa els grups són «més de tota la vida» i, en canvi, «Madrid és una ciutat de pas». «La gent va a estudiar o a treballar, fa el que va anar-hi a fer i després se’n torna», afirma. També ho ha notat en les ofertes d’oci, ja que a la capital hi ha més coses per fer. En la comparació Eivissa-Múnic, a la ciutat alemanya, l’eivissenc ha notat que «la gent és molt més freda» que a l’illa. «El que és la part de Baviera, la gent és més tancada. Els alemanys tendeixen a ajuntar-se entre ells i a parlar alemany, no se solen ajuntar molt amb espanyols, italians o francesos. Que això després canvia si te’n vas al nord d’Alemanya, a la part de Berlín que són més oberts», manifesta. I el clima també és diferent: «A l’octubre pareix que estan ja al gener».

Al contrari, una similitud que ha trobat és que són bastant internacionals: «A Eivissa a l’estiu, que ve gent de totes bandes, i a Múnic és quasi igual perquè té un munt de domicilis socials i gent de moltes bandes que hi va a fer feina, doncs és normal com a Eivissa trobar-se gent de tota mena de països».

«És veritat que aquí els alemanys tenen unes condicions físiques superlatives, i moltes vegades tendeixen a mirar per dalt de l’espatlla, n’hi ha de tot. També la seva economia funciona bé, tenen unes condicions molt apropiades. Però després que dèiem que són més freds per un tema cultural, els alemanys que són més sociables i més oberts, són molt simpàtics. Quan n’hi ha algun que romp una miqueta aquella carcassa, és tot el contrari precisament», assegura, a l’hora de parlar d’estereotips.

«Pareix que quan dius que ets d’Eivissa has de donar una explicació perquè la gent de seguida ja et diu que mai han conegut algú d’allí, que els pareix molt estrany...», exposa. «Per exemple a Madrid, potser estava parlant i comentava que me n’anava a Eivissa el cap de setmana, i de seguida pareix que has de justificar que no te’n vas de festa», afirma. «A Alemanya de seguida t’ho associen a Mallorca i et diuen ‘això és el que està al costat de Mallorca no?’», afegeix.

Marí conclou contant una anècdota: «La primera vegada que vaig passar pel riu Isar, que baixa amb bastant força, vaig veure una persona arrossegada pel corrent i em vaig espantar pensant que necessitava ajuda. Sort que, en veure’n una altra uns metres més avall, vaig descobrir que, en realitat, era una cosa completament normal, ja que un dels passatemps preferits dels muniquesos és tirar-se al riu al parc i deixar-se endur corrent avall com si fos una atracció de PortAventura».

Suscríbete para seguir leyendo