El català, un ritual setmanal que crea amistats a Eivissa

El català ja no només és la llengua vehicular d’Eivissa, sinó que parlar-lo és una manera de crear connexions interpersonals. Que li ho diguin a les parelles del Voluntariat Lingüístic de l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE), que organitza cada any aquesta activitat en què es formen parelles lingüístiques entre una persona catalanoparlant (voluntari) i una persona que no ho és (aprenent), que queden per practicar aquest idioma. La presentació de l’edició d’enguany va ser el passat dijous 16 d’octubre a la seu d’aquesta entitat a Vila. Aquest nou curs ha començat ara, a l’octubre, i continuarà fins el juny.

És el segon any que el coordina Eva Tur, amb la co-coordinadora Fanny Planells, qui assegura que l’any passat va ser «una experiència boníssima i molt positiva» i aquest any hi posen «moltes ganes una altra vegada». Ara mateix hi ha una trentena de parelles lingüístiques (16 repeteixen de l’any passat i 14 són noves). Aquest 2025 s’ha involucrat més gent jove, en comparació amb l’edició anterior. Normalment intenten fer, com a mínim, alguna activitat tots junts cada mes. «També està bé només el fet de trobar-nos, estar junts, tenir aquest marc per parlar i escoltar el català d’Eivissa», interpreta. Tur, com a coordinadora, està en contacte amb els voluntaris i aprenents i fa un seguiment cada quinze dies de la parella lingüística per saber com van.

Enamorar-se de l’illa

L’eivissenca Maria Riera Escandell i l’anglesa Joanna Hruby és el segon curs que són parella lingüística. Hruby viu des de fa deu anys a Eivissa, illa que visitava cada any des dels sis anys. Se’n va enamorar i va decidir establir-s’hi. «Des del principi, em volia connectar el més possible amb la cultura de l’illa, així que a poc a poc he intentat aprendre més la llengua», explica l’anglesa, que ja havia fet un curs intensiu i sabia parlar català.

Es veuen una vegada per setmana, quasi sempre a un bar de Vila. Fan una xerradeta d’entre quaranta-cinc minuts i una hora en la qual parlen de temes diversos. Primer varen començar amb les presentacions i ara ja sempre els sorgeixen temes. «Moltes vegades és ‘com estàs?’, ‘com ha anat la teva setmana?’», diu Joanna. «Hem parlat de les inundacions i hem vist vídeos», afegeix. «També de les activitats que feim, la família i els amics. Coses de la vida quotidiana», referma Maria.

Una cosa que a Hruby li ha agradat descobrir és una coincidència entre el català i l’anglès. La paraula ‘pruna’ en anglès és plum, però ‘pruna seca’ és prune. «De vegades hi ha més connexions entre l’anglès i el català que entre l’anglès i el castellà, i això és molt interessant», exposa. Un aspecte que li agradaria aprendre és cuinar plats tradicionals eivissencs, com els panellets, ja que ara s’atraca Tots Sants.

Futur del català a Eivissa

«La meva reflexió, pel que fa al futur del català a Eivissa, és que pel carrer, a les botigues i per tot et trobes actituds molt negatives, de vegades fins i tot ofensives, i et fa l’efecte que no hi ha res a fer», comença explicant l’eivissenca. «Però després veig que hi ha aquests programes i que s’hi apunta voluntàriament gent sense que ningú l’obligui i penso que no és cert que sigui tan negatiu tot, vull ser optimista i crec que d’aquí a uns anys la gent seguirà parlant aquesta llengua», destaca.

«El català a Eivissa ho veig com una cosa molt molt important. Com anglesa, sento que és important crear un pont entre els angloparlants i els eivissencs. Per mi, la cultura profunda d’Eivissa està comunicada amb el català d’Eivissa. Ha estat meravellós entrar en aquest món i m’agradaria ajudar més anglesos a aprendre’l», afirma Joanna. Ella coneix molta gent interessada en la cultura d’Eivissa, «però no tenen molt clar que la llengua és la forma més directa d’arribar-hi». «Jo puc explicar-los que la llengua, una vegada que pots parlar una mica, pots anar a molts esdeveniments», afegeix, al temps que reconeix que la paraula ‘esdeveniments’ és «molt difícil». «La llengua forma part de la cultura d’Eivissa. No és per fotre ningú, és perquè volem conservar les nostres senyes d’identitat i la llengua és la més important», remarca Riera.

Amistat, història i cultura

El Voluntariat Lingüístic de l’IEE li ha aportat a Hruby «amistat, coneixements de l’illa, història, cultura i folklore». «Per mi, ha estat tot un regal», confirma. «Tots els aspectes que es poden tractar de l’illa, que n’hi ha molts. És enriquidor», afegeix Riera. Aquest nou curs tenen moltes ganes de veure què els hi presenta. «Veure’ns és el petit ritual de la setmana», riuen.

Un moment especial que guarden és quan l’eivissenca va ensenyar l’anglesa la seva còpia del primer llibre de les rondaies d’Eivissa de Joan Castelló Guasch, de l’any 1953. «El moment de veure aquell llibre em va demostrar la importància del català, el vincle amb la cultura», conclou Joanna.

Una altra parella lingüística del voluntariat és la formada per Margalida Pons Llabrés, de Palma, però que fa més de trenta anys que viu a Eivissa, i Anja Lund, d’Oslo, Noruega. «Vaig venir a Eivissa quan tenia set anys, vaig estar fins l’any 1992, quan la meua mare i jo vàrem marxar a Suècia i ara fa dos anys i mig que estic aquí. Vaig tornar perquè estic escrivint una mena de biografia, sobretot de la meva mare, i volia escriure l’època que vàrem estar aquí, la volia escriure aquí, més fàcil i millor», conta la segona.

Aquesta va presentar una exposició de fotografies del seu pare, Per Lund. «Són unes fotografies que són el testimoni d’una època que ja ha desaparegut i crec, no sóc una entesa en fotografia, que tenen una gran qualitat fotogràfica», diu Pons. Lund va fer una donació dels negatius del seu pare, imatges dels anys 50 i 60, a l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera: «La majoria són fotografies de quan passejava per Eivissa, sempre duia la càmera amb ell. Va ser pintor, i per això pot ser el que deia na Margalida de la qualitat».

«Em feia vergonya no parlar-lo»

Margalida i Anja ara han començat el tercer curs com a parella lingüística. Durant l’estiu cada una «va a la seua», diuen amb humor. Varen començar a quedar a principis de mes i estaran fins el juny veient-se. «Vaig estar quaranta anys a Eivissa, tothom em parlava en castellà i jo comprenia el català, però mai el parlava. Ara em feia vergonya no parlar-lo», explica Lund.

Normalment queden una vegada per setmana. «Podem variar de dia, de lloc i d’hora. Ens posem d’acord», diu Pons. «Ja ens coneixem diferents bandes de Vila», afegeix Lund. La noruega també es va apuntar a classes de català a l’Escola d’Adults, així que aprofiten les estones lliures, entre la sortida de les classes d’una i la sortida del gimnàs de l’altra, per veure’s a un punt intermedi.

I sempre s’asseuen a parlar. Al principi, com Riera i Hruby, varen començar amb converses de presentacions per conèixer-se, parlaven sobre les seues vides. «Ara ens trobem com amigues que parlen una mica de tot», afirma Anja. «A vegades penso ‘parlaré d’aquesta cosa, perquè és graciosa i tal’, però mai acaba sortint perquè parlem d’altres», riu. «De coses que hem fet o d’actualitat», afegeix Margalida.

Quan hi ha alguna paraula que no saben com traduir-la del castellà al català, la busquen per Internet. Per exemple, la paraula ‘séquia’, arran de la dana que ha afectat a les Pitiüses. «Evidentment, hi ha molts castellanismes», destaca la mallorquina, pensant en com es parla el català a Balears. «O com ‘naltrus’ que es diu aquí i a Catalunya es diu ‘nosaltres’, o ‘enciam’ i ‘lletuga’», afegeix Anja. Les paraules ‘emmagatzematge’ i ‘malauradament’, en canvi, fan molta gràcia a la noruega.

Aquest nou curs de Voluntariat Lingüístic l’afronten amb ganes. «Endavant», afirmen les dos. Gràcies a aquesta iniciativa, «s’estableix una relació personal d’amistat», coincideixen. «Per a l’aprenentatge, em serveix molt, per algunes paraules i sobretot per la fluïdesa», assegura Anja. «No he tingut cap dificultat amb ella, el primer dia ja tenia un nivell boníssim», recorda Margalida. La base sempre l’ha tingut perquè la noruega va estar a l’illa molts anys abans de tornar-hi.

El futur del català a Eivissa, Margalida el veu «negre». «És la llengua vehicular dels centres, de Primària i Secundària, però després has d’anar a escoltar el que parlen els boixos al pati i als passadissos», recalca. «Hi ha molts docents que venen de fora i tenen el títol de català perquè els hi exigeixen, però després no en fan un ús real de la llengua», comenta, abans d’afegir una cosa que ha observat: «El que es diu de la llengua materna és veritat. Si l’eivissenca és la mare, els boixos encara parlen català, però si, per exemple, l’anglès és el pare, doncs no».

Per animar els joves a parlar aquest idioma, la mallorquina diu se’ls ha de fer veure quan són boixos que aprendre català és «divertit» i que «realment forma part del lloc d’allà on som». La noruega, per animar els estrangers a parlar català, els diria que «és la llengua originària de Balears i que sempre és una riquesa el fet d’aprendre una altra llengua, també per respecte al poble on vius». «Tampoc s’ha d’imposar. Si imposes qualsevol cosa, és antipàtic», conclou.

Suscríbete para seguir leyendo