Mar Serra, eivissenca a València: «Es pensen que a Eivissa només regnen la festa i el descontrol»

L’eivissenca Mar Serra Pagès, de vint-i-tres anys, porta des dels divuit anys a València: «El meu pare va viure a València aproximadament vint anys, i ja hi havia viatjat diverses vegades. La ciutat la coneixia i m’agradava molt», explica la jove sobre quan va arribar l’hora de prendre de decisió d’anar-se’n a estudiar fora de l’illa. «El meu pare sempre ens havia dit de sortir d’Eivissa a fer la carrera, que en el meu cas, Economia, no estava aquí i volia viure aquesta experiència i conèixer gent», afegeix. A més de créixer personalment: «En el sentit d’independitzar-se, és una cosa que m’ha aportat València, perquè a Eivissa el tema de l’habitatge és bastant complicat».

Va fer un màster en Assessoria Fiscal i ara treballa en una consultora, on va fer les pràctiques. «És una oportunitat per aprendre molt, és una empresa multinacional, perquè estic amb molts clients diferents i toc diverses coses», manifesta. «Realment, sí que conec despatxos, assessories fiscals, que són molt bons, a Eivissa, però no vaig plantejar-me tornar perquè em va sortir una feina vinculada al màster i ja estava dins la roda. I és difícil per a una persona que no té experiència laboral que en el primer contacte ja et contractin», afegeix. Per això, de moment vol veure què li ofereix València, però en un futur, a llarg termini, sí que li agradaria tornar a l’illa: «Vull passar a València el temps que jo vegi oportú, perquè Eivissa, per sort, sempre la tindré allà».

Fora de l’horari laboral, Serra aprofita per desconnectar de les pantalles anant a passejar pel riu Túria, perquè és «preciós»: «És un pla, després d’estar tot el dia a l’oficina, amb què et dona l’aire i respires». També va al gimnàs i a prendre alguna cosa amb els amics.

Diferències i similituds

Pel que fa a les diferències i similituds entre València i Eivissa, la jove diu que en el caràcter de la gent es pareixen: «Són molt hospitalaris, atents, es preocupen pels altres». A més de la similitud en la llengua, encara que cadascú té la seva pròpia manera de parlar el català. En canvi, «València és una gran ciutat, no es pot comparar amb les dimensions d’Eivissa», destaca. Troba molta diferència en el transport públic, ja que, en les seves paraules, allà està «súper controlada la freqüència tot l’any», però «a Eivissa es nota molt la diferència estiu-hivern».

El que més enyora de l’illa és la família, els amics i estar fent un pícnic a les platges, com a la cala de Sant Vicent, que li agrada molt: «Les cales d’Eivissa són inigualables». «Fins i tot, quan torno, m’entren capritxos com anar pel port, per Dalt Vila i el carrer de la Mare de Déu, per exemple», afegeix.

Quan Serra diu que és d’Eivissa li han fet comentaris de l’estil: «Anda, Eivissa no està tancada a l’hivern?», «hi viu gent?», i «però hi ha col·legis?». «Hi ha gent que et fa la broma, però n’hi ha d’altres que ho diuen de veritat. Hi ha gent que es pensa que Eivissa és un univers on només regnen la festa i el descontrol, i jo sóc súper defensora d’Eivissa i totes les meves amigues d’Albacete, d’Alacant, de València i de per tot saben que Eivissa és Patrimoni de la Humanitat», diu amb humor.

Serra va dur magdalenes eivissenques i ensaïmada amb cabell d’àngel a la feina el dia del seu aniversari perquè tothom les pogués provar. «La gent tenia il·lusió per tastar-les, perquè els crida l’atenció que jo sigui d’Eivissa. Tothom em va felicitar com si hagués cuinat jo, estava boníssim. Es varen sorprendre perquè aquí no venen res d’això», conclou.

Suscríbete para seguir leyendo