Sílvia García, eivissenca a Lleida: «M’han arribat a dir: ‘Ah, Eivissa no és el mateix que Mallorca?»

Sílvia García Macias, eivissenca de vint-i-dos anys, se’n va anar el curs 2021-2022 a Lleida a fer segon de Batxillerat. «Volia canviar d’ambient i de gent, sortir una mica de l’illa... Llavors, com la meva germana i el meu cunyat estaven a Lleida, vaig pensar que, ja que sortia d’aquí, marxava a una banda on almenys hi tenia algú, que no estava sola», interpreta.

L’any següent, va tornar a Eivissa per fer un any sabàtic i treure’s el carnet de conduir. Però com volia continuar estudiant, va tornar a anar-se’n a Lleida el curs 2023-2024. «Volia anar-me’n fora de l’illa i ser una mica més independent i fer vida d’estudiant, perquè el primer any vaig viure amb la meva germana i el meu cunyat, que era com estar a casa. Vaig tornar, però tampoc vaig estar molt lluny de la meva germana, perquè érem veïnes de porta», explica amb humor.

García va fer dos anys del Grau Superior d’Educació Infantil i ara acaba de començar la carrera d’Educació Infantil a la universitat. Després vol fer un màster de Psicopedagogia.

L’eivissenca ha notat diferències en el tema de l’educació, des del punt de vista d’una estudiant: «A l’illa, la manera d’ensenyar i estudiar era molt antiga i tradicional: memoritzar i escopir. A Lleida, treballen de manera molt diferent i aconsegueixen resultats molt millors. Totes les classes són molt dinàmiques», explica.

També ha trobat diferències en el dia a dia. «Aquí la gent va amb moltes presses, molt angoixada i estressada, i a la seva bola. A Eivissa, sento que la gent és més simpàtica i amable, més familiar», manifesta. Encara que assegura que el caràcter lleidatà és simpàtic, matitza: «Si ets de fora, no t’acaben d’acollir». Segons la jove, ha tingut algun problema a l’hora de treure medicaments amb la targeta sanitària per ser d’una altra comunitat autònoma. «El tema de la sanitat aquí deixa molt a desitjar», destaca.

Parlar català

A ella li surt directament parlar el català a l’hora de comunicar-se a Lleida: «Em fa ràbia, perquè començo a parlar català, però, de sobte, em surt el dialecte d'Eivissa i la gent em mira estrany, com hi ha paraules i expressions diferents, em poso nerviosa i acabo parlant castellà. No sempre, però m’ha passat». A més, afirma que molta gent ni sabia que a l’illa es parla català.

De fet, quan la jove diu que és d'Eivissa, ha rebut comentaris com: «Ah, però que no és el mateix Eivissa que Mallorca?», «com és que parles català? Què vas aprendre aquí a Lleida?», «no tens accent de Mallorca», «i què fas aquí? És que a Eivissa no hi ha per estudiar?»o «ja sabeu amb qui heu d’anar de festa».

«Un professor sempre em feia la broma de ‘pilotes de Mallorca’ d’en Miquel Montoro, i deia que era el meu cosí», afegeix rient.

«Quan vaig anar a passar la ITV del cotxe, l’al·lota de recepció em va preguntar que si era d'Eivissa i quan li vaig afirmar, em va dir ‘ah, doncs jo vaig estar i no em va agradar res’», afegeix, abans de contar una anècdota: «Un dels primers dies de classe, em va tocar fer una dinàmica amb un company i em va dir que s’anava aquell mateix dia a Eivissa, un dilluns, que anava a UNVRS, i no m’ho vaig creure fins que em va ensenyar els bitllets d’avió. Va ser graciós perquè no m’ho esperava».

García enyora l’illa, sobretot les platges, la mar, els restaurants tradicionals i el clima. En un futur no sap si es quedarà a Lleida o tornarà a Eivissa. Mentrestant, al seu pis no falten herbes eivissenques per tenir un poc de casa a la ciutat catalana.

Suscríbete para seguir leyendo