La fantàstica història del mític corsari d'Eivissa Antoni Riquer

Dimecres, l’auditori del Club Diario de Ibiza va ser escenari de la lectura dramatitzada ‘La destral del corsari’, on es narra la història del corsari eivissenc Antoni Riquer. Eren les 18.30 hores i el protagonista, Miguel Vingut, acabava de donar l’últim repàs al guió i feia exercicis vocals. Mentrestant, el director, Ramon Mayol, li donava instruccions i repassava el so i la música. «Els nervis, abans de començar, sempre hi són», mencionava Vingut.

La lectura, que va durar aproximadament trenta-cinc minuts, està produïda per Produccions Aïllades, el guió és de Carlos Garrido i la música original, del poema simfònic ‘Riquer, el corsari’, de Frank Cogollos.

Lectura dramatitzada 'La destral del corsari' al Club Diario de Ibiza

Ver galería

Aquest acte s’engloba dins el marc del projecte editorial de Diario de Ibiza, Idò! per promocionar el català a Balears, i compta amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya.

El públic va ser rebut amb música de fons quan anava entrant per agafar un seient. Abans de començar, Mayol va fer una breu introducció del que anaven a veure aquella tarda: «Us vull recordar que es tracta d’una lectura dramatitzada, per tant, l’actor sempre durà un paper a la mà». «Antoni Riquer i Arabí va néixer en el número 40 del carrer del Mar de Vila. Tot un presagi per a un corsari que pertanyia a una família de llarga tradició marinera. El famós combat de l’1 de juny de 1806 ha passat a la història d’Eivissa», va manifestar.

«Ara em toca a mi», va dir Vingut, ja ficat dins del personatge. Aquest actor anava llegint el guió a la vegada que l’anava interpretant, fent canvis de veu quan havia de fer-ho, si es tractava d’un nen més petit o d’un avi. Va haver-hi moments graciosos, se sentien rialles entre el públic. Alguns, fins i tot, varen gravar i fer fotografies per capturar el moment.

«Un superheroi de Marvel»

«És una manera molt original i molt adequada d’interessar-se per la nostra cultura. Si la vida del corsari Antoni Riquer es portés a una sèrie de Netflix, seria un superheroi de Marvel, perquè són unes aventures fantàstiques, té tots els ingredients», va destacar Ramon Mayol, a una entrevista a Diario de Ibiza sobre aquesta lectura.

"Si la vida d'Antoni Riquer es portés a una sèrie de Netflix, seria un superheroi de Marvel"

Ramon Mayol

— Director, productor i editor

Està escrita des del punt de vista «d’un al·lot eivissenc que conta la història de com recorda el seu avi, que tenia una destral a un magatzem, que li narrava la història d’aquesta eina i que arriba fins a Antoni Riquer. Es pot sobreentendre que en són descendents, del corsari. Repassa la gesta del ‘Felicity’, amb la que va vèncer els anglesos, que eren superiors tant en armament com en tripulació», va explicar també a aquest diari l’actor eivissenc Miguel Ramon Vingut, de nom artístic Miguel Vingut. «És molt polida», va assegurar.

Està escrita des del punt de vista «d’un al·lot eivissenc que conta la història de com recorda el seu avi, que tenia una destral a un magatzem, que li narrava la història d’aquesta eina i que arriba fins a Antoni Riquer. Es pot sobreentendre que en són descendents, del corsari. Repassa la gesta del ‘Felicity’, amb la que va vèncer els anglesos, que eren superiors tant en armament com en tripulació», va explicar també a aquest diari l’actor eivissenc Miguel Ramon Vingut, de nom artístic Miguel Vingut. «És molt polida», va assegurar.

Vingut fa deu anys que es dedica a l’actuació, en la que va començar apuntant-se a teatre amb uns amics. «Ramon Mayol em va oferir fer aquesta lectura dramatitzada, ja n’havíem fet d’altres, com la de Walter Benjamin», va aclarir. Aquesta lectura sobre Antoni Riquer no és la primera vegada que la representen, ja la varen fer al claustre de l’Ajuntament d'Eivissa el passat 30 de maig.

«Contes la història amb el moviment»

La lectura està en català. «Últimament, intento fer tot el que pugui ser en català. Pareix mentida dir-ho, però hem de promoure la nostra llengua perquè no s’oblidi, al final tot està en castellà, i d’aquesta forma intentar seguir amb el patrimoni que tenim, és una forma d’arribar a més gent també», va manifestar l’actor. «Està en català per coherència. Riquer parlava català i és molt més creïble si l’actor que encarna Riquer parla català», va apuntar Mayol.

"És un repte molt polit, al final et dona la seguretat, tens el text, però a la vegada vas actuant"

Miguel Vingut

— Actor

«Això no és teatre pròpiament, és a dir, tu no vas amb el text après. Tu vas amb el guió a la mà, és una lectura dramatitzada. Però clar, al final també duu molta feina, perquè una lectura dramatitzada, encara que no t’estudiïs el text, te l’has de ben saber perquè l’estàs llegint i no ha de sonar que estàs llegint un text», va especificar Vingut. «A mesura que el vas llegint, vas actuant a la vegada. La veritat és que semblava més fàcil del que sonava, però és un repte molt polit, perquè al final et dona la seguretat que tens el text a la mà, però a la vegada has d’anar actuant i fent moviments i canvis de veu. Contes la història amb el moviment», va afegir.

«Hi ha poques coses en català de teatre a Eivissa, és mal de trobar i mal de veure, però cada vegada n’hi ha més», va dir. «És difícil moure-ho, i sí que notes que a l’hora de la comercialització és més complicat arribar a tots els mercats, et limita bastant», va continuar, abans de concloure: «A la interpretació sempre fan falta homes. Un dia em varen dir que buscaven un al·lot de vint anys que parlés el català d’Eivissa i no n’hi havia. Que parlin el català d’Eivissa i que vulguin dedicar-se a això, n’hi ha, però és complicat».

«La part escrita és el més important. Sense un bon guió no hi ha res. Que el llegeixis i t’enganxi. Que tingui força. D’aquesta manera, amb Carlos Garrido, feim aquestes lectures. I jo, com a productor, el que faig és moure-la», va destacar Mayol, que a banda de ser el director de la lectura dramatitzada, està a càrrec de Produccions Aïllades. «Penso que el fet que sigui una lectura li dona un caràcter literari que és el que vaig buscant, darrere d’això es mou al voltant dels llibres, que és un poc on vull acabar. Sóc editor (Edicions Aïllades, Ibiza Editions i Melqart Editorial) i sempre m’agrada relacionar les coses que faig al voltant dels llibres i impulsar el foment de la lectura», va afegir, abans de dir: «Per a mi, la paraula ‘lectura’ és importat que quedi. I, a més, ja se surt del que fa tothom: un contacontes, una petita representació...».

Opinions

«A mi m’ha agradat molt, explica moltes coses que un no sap. Junta el passat amb el present, perquè és un descendent d’Antoni Riquer, o ho sembla. Veus que venim d’una banda, que hi havia una manera de cuidar la terra, una motivació», va comentar Emilio Ruiz. «M’ha agradat saber perquè es Botafoc es diu així [es conta a la lectura] i que el monument als corsaris és per Antoni Riquer. Que es faci en el català d’Eivissa m’ha paregut molt bé», va afegir Joan Riera.

«Evidentment, és una experiència molt directa, perquè és com si l’actor et parlés directament a tu. És com un relat que fa una persona que n’entén, amb una preparació professional que es nota de seguida, que entra dins del personatge i que et fa entrar a tu dins de la història també. Et fa partícip. Ens ha agradat molt i repetiríem», va destacar Agustín Prades. «Així la gent coneix la història real d’aquí i, sobretot, de les persones que han destacat al llarg de la història i que moltes vegades passen desapercebudes perquè no figuren dins del que és la història d’Eivissa», va afegir. Nieves Costa estava d’acord amb ell. «Et refresca la memòria amb dades», va concloure aquesta última.

Suscríbete para seguir leyendo