L’aventura d’organitzar unes festes de poble a Eivissa

Les festes de poble són un esdeveniment que molts ciutadans esperen amb ànsia i alegria. Organitzar-les no és poca cosa, podríem dir que fins i tot és una aventura. L’eivissenc Jose (així, sense accent) Riera és el president de la Comissió de Festes de Sant Miquel, que s’estan celebrant ara, i explica com és tot aquest món per dins.

«Sóc informàtic, que és la meva feina, i la Comissió de Festes és una afició, ho faig de forma voluntària», indica. Aquest és el segon any que el jove n’és el president, però abans ja hi havia col·laborat. Dins l’equip, ara mateix són una vintena de persones. «Ens vàrem ajuntar un parell i vàrem prendre la decisió de continuar portant la Comissió de festes per poder mantenir la tradició de Sant Miquel fent festes i, d’aquesta manera, assegurar-nos de que Sant Miquel continua les festes com Déu mana, mantenint la seva essència», afirma.

«La identitat de Sant Miquel és especial per cada racó que trobem així com anem recorrent el poble»

«La identitat del poble de Sant Miquel és especial per cada racó que trobem així com anem recorrent el poble, els seus restaurants, els seus horts, els diferents comerços que hi podem trobar, fins a arribar a dalt de tot, a la nostra estimada església, especial per ser de les més antigues de l’illa amb tot el que això comporta. Sant Miquel és tradició, cultura i valors, i qualsevol miqueler se sent orgullós de viure en aquest petit racó del nord de l’illa d’Eivissa», assegura Riera, descrivint com és la gent del poble. «Trobem gent de totes les edats i cultures, som un poble multicultural, mai oblidem d’on venim i estem envoltats de gent d’altres cultures, a les quals els ensenyem la nostra i coneixem la seva. Som un poble de gent treballadora, gent de la mar, del camp i molt propera entre nosaltres», afegeix amb orgull.

Passa a passa

El procediment d’organitzar unes festes de poble comença a principis d’any, quan surten els pressupostos de l’Ajuntament. «De l’organisme públic que ens subvenciona, que en aquest cas és l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja», manifesta el president de l’associació. «Sabem que rebrem una quantitat de sous per poder fer les nostres festes, encara que aquesta quantitat, sense cap dubte, no és suficient per poder dur a terme un programa de festes complet, encara que és de gran ajuda. És a dir, nosaltres feim les festes gràcies al que les empreses col·laboradores aporten, juntament amb els veïns», recalca. Sense aquest suport, «no seria possible», destaca.

La primera passa, doncs, és fer estudiar el pressupost, el que calculen que rebran, i d’acord amb això, sabent el que vol el poble, comencen a contactar. Al març o l’abril, van demanant pressupostos a gent local, a tributs, i a gent que ve de fora. «I més o menys anem muntant la planificació, hi ha moltes coses que sí que es repeteixen any rere any, perquè al final és una tradició que no es pot perdre, com per exemple la ballada al Pi d’en Basuró de la colla de Balansat o el tir al plat, una activitat dels caçadors», manifesta Riera.

«Al llarg de l’any, anem quadrant i fent que encaixin totes les activitats i quan ens anem apropant més a la data, demanam una sèrie de permisos i instàncies a l’Ajuntament i altres administracions», diu. En algun cas, si veuen que no tenen prou sous, abans de les festes fan més activitats. Aquest any, al febrer, varen fer una paella popular durant el Carnaval.

«La forma de conèixer què és el que vol la gent és trobar-nos pel poble. Ens coneixem tots», assegura Riera. Els veïns els van comentant el que els agradaria fer o escoltar, algun tipus de música en concret. També tenen una associació de veïns amb la que es van reunint i fan juntes on en parlen.

«Addicionalment, tenim un perfil d’Instagram per a la gent més jove, on de vegades preguntem a qui els agradaria veure aquell any i així tenim retroalimentació», assegura. «El que sempre dic és que intentem enfocar-ho a tots els públics, des d’infantil, mitjana edat, fins al públic més major», interpreta. No hi ha hagut mai cap petició de la gent que l’hagi sorprès, això sí, normalment demanen que venguin grups grans que no es poden permetre. «Per això, moltes vegades ens decantem per tributs, que es dediquen a replicar temes d’aquestes bandes», explica.

«Fa uns dies vaig anar a un dels bars de Sant Miquel i em vaig trobar a un veí del poble que va estar a la Comissió de Festes el 1991 i just em va ensenyar una foto de Diario de Ibiza on em mostrava la fira d’agricultura que s’havia fet aquell any. I em va parèixer molt interessant, és una cosa que ja no es fa, perquè és molt difícil trobar agricultors que vulguin fer aquesta fira a Sant Miquel», relata el jove.

Una altra activitat que Riera enyora és una que es celebrava quan ell era més petit: les carrilanes. La gent que s’apuntava feia el seu propi vehicle i es tiraven des de la barda de l’església fent una carrera.

No hi ha un dia en què Riera digui que ho tenen tot tancat: «No es tanca mai perquè sempre hi ha imprevistos». Tampoc sabria indicar quantes hores li ha dedicat exactament, perquè s’ho pren com un hobby: «Ho feim pel poble, tant jo com els meus companys».

«Començant cap a l’estiu és quan més temps cal dedicar-li, perquè és quan més ens apropem», rumia. El 30 d’agost varen fer un festival de música al Port de Sant Miquel. Però les festes de Sant Miquel començaren oficialment el passat divendres 12 de setembre i es celebraran fins al pròxim 12 d’octubre, quan tancaran amb una paella popular. «Una cosa que ens agrada fer molt a Sant Miquel és menjar», diu amb humor. El dia gran és el 29 de setembre.

«Animo la gent a venir a les festes dient que estan totalment convidats a venir i a gaudir de tradició, cultura, música en directe i sobretot de molta diversió i de bon rotllo, això és el més important», remarca. A Riera i els seus companys els queden dos anys de legislatura, però ja tenen pensat un bon tancament «com Déu mana», sense estar-se de res.

«Convidem tant grans com petits a venir dissabte 27 de setembre, on podran trobar concerts i activitats des de les vuit de la tarda fins a les quatre de la matinada», afegeix.

Pel que fa a les dificultats, el que Riera creu que costa més és quadrar la disponibilitat de la gent. «Per sort, puc dir que no hi ha gaires imprevistos. Sempre surt alguna coseta, petita, però res de què preocupar-nos», afirma. «Com més gent s’hi fica, com més intermediaris hi ha, més complicat és», afegeix.

La llengua

I com està present el català d'Eivissa a les festes de Sant Miquel? «La veritat que és prou senzill, a Sant Miquel és bastant fàcil mantenir la nostra llengua, nosaltres com a entitat sempre tractem de seguir les nostres arrels, encara que depèn de l’àmbit també solem comunicar-nos en castellà. Al final, aquesta comissió està formada principalment per gent jove de Sant Miquel, on des de petits ens hem comunicat en el català d’Eivissa, i és prou fàcil entendre’ns», destaca Riera.

«En l’àmbit en el qual ens movem nosaltres, sempre es porta per bandera el català d'Eivissa»

«Personalment, en l’àmbit en el qual ens movem, trobo que si converses amb una persona d’aquí, sempre es du per bandera el català d'Eivissa, però sí que és veritat que, davant l’arribada de gent de fora que no coneix la nostra llengua, solem canviar el xip i parlar en castellà. Però és una cosa que no ens ha d’afectar en les relacions que ja tenim amb altres persones amb les quals parlem el nostre dialecte», afegeix, abans de concloure dient que ells prioritzen situacions pràctiques (debats, tallers, projectes digitals a través de xarxes socials) on el català d’Eivissa sigui la llengua principal.

Suscríbete para seguir leyendo