Iván Torres, eivissenc a Barcelona: «Era un conflicte intern entre ambicions laborals i tenir el cor tranquil»

«Com a casa, a cap banda», això és el que opina l’eivissenc Iván Torres Martínez després d’estar una dècada vivint a Barcelona. El jove, de vint-i-set anys, se’n va anar a la capital catalana per estudiar Enginyeria Elèctrica. «Aquesta especialitat que volia fer no estava a Eivissa», explica Torres. Entre la covid i que ha estat treballant uns anys a l’illa, ha perdut un parell de cursos acadèmics i ara mateix està fent el Treball Final de Grau.

Aquest el va triar d’una bossa de treballs de la seva universitat i podia optar a donar sous a un fons del programa CCD (Centre de Cooperació per al Desenvolupament): «Amb això es fan projectes com el meu, és una col·laboració d’un projecte marc entre una ONG europea i la universitat». El seu treball va sobre «electrificar zones més remotes» i de «dur benestar» a Gàmbia, Àfrica: «Hi ha zones que són molt remotes i no arriba la xarxa nacional d’energia, allà mateix és un lloc on cada dia hi ha apagades».

Torres se’n va anar a Gàmbia del 8 al 26 de juliol per recollir dades i poder fer després el projecte. «Tot això va començar amb l’electrificació d’un poblat, Kudang Tenda [Tenda és una colònia, fora del nucli urbà], un projecte que va fer un company i que està executant l’Institut Tecnològic de Canàries», explica. L’eivissenc està electrificant el port de pescadors, que està amb la frontera del Senegal, Kartong. És una ampliació d’una instal·lació fotovoltaica que alimenta la màquina de gel, neveres i algunes coses més, com endolls (per conservar el peix fins arribar al poble). «Veus pobresa extrema i vaig haver de fer de metge. Sempre vaig molt preparat per a tot i vaig curar ferides infectades i molt lletges que, si no s’haguessin curat, gent d’allà que no tenia recursos segurament no ho hauria contat», relata. «Va ser impactant», afegeix. El que més li va xocar va ser la pobresa: «És una cosa que ho deim molt, això de que s’acabi la fam al món, però fins que no t’ho trobes de cara, no t’imagines fins a quin punt arriba», assegura.

Oportunitats laborals

Després d’aquest viatge, li agradaria dedicar-li al projecte unes vuit hores diàries. Pel que fa al tema d’oportunitats laborals, el seu sector és complicat a l’illa. «A Eivissa no hi ha indústria. Per tant, si no és electricitat, que per sort és al que em dedico, aquí no hi ha directament cap sortida», remarca. Hi ha poques coses, però n’hi ha alguna si es vol, com a l’obra, electrificar hotels i locals: «Tampoc es pot ser molt ambiciós».

Torres estarà uns mesos més a Barcelona i després ja tornarà a Eivissa. «Sempre m’he enyorat bastant, sóc molt de les meves arrels i m’estimo moltíssim l’illa. Inevitablement, era com un conflicte intern entre les meves ambicions laborals i tenir el cor una mica tranquil perquè la meva família i els meus amics de sempre estan a Eivissa», manifesta, ja que el fet d’enyorar-se al principi no va ser per a tant. En els darrers anys s’ha accentuat molt. També trobava a faltar les platges de l’illa, però la Costa Brava li recordava casa pel color de la mar.

Algunes anècdotes que explica són que s’ha trobat eivissencs al metro de la ciutat o de festa que potser feia quinze anys que no veia.

«Crec que li he donat més oportunitats de les que li hauria d’haver donat a Barcelona»

Les diferències que més troba amb la capital catalana és la magnitud de la ciutat i que «de vegades has de programar quedades». Una altra és que allí sempre hi ha plans per fer i li agrada anar al rocòdrom, cosa que a Eivissa no pot fer. «Barcelona és cara, i sobretot no hi ha mica de tranquil·litat», diu, abans d’afirmar: «Crec que li he donat més oportunitats de les que li hauria d’haver donat a Barcelona, perquè mai no he acabat d’estar a gust».

Suscríbete para seguir leyendo