Rafael Tur, formenterer a Alemanya: «Mentre vulgui dedicar-me a la ciència, les Pitiüses no són una opció»

La passió pel que un estudia i treballa no té límits ni fronteres. Aquest és el cas de Rafael Tur Guasch, qui va néixer a Eivissa, però ha viscut tota la vida a Formentera. El jove, de vint-i-quatre anys, fa deu mesos que està a Dresden, Alemanya, fent un doctorat en Neurociència biomèdica.

Va estudiar els quatre anys de la carrera de Biotecnologia a Barcelona i després un any més de màster en Investigació Biomèdica. «Aquest va ser el moment en què vaig decidir que volia anar cap a la branca de Neurociència. I vaig fer les pràctiques i la tesi del màster al laboratori d’un hospital», afegeix. Va estar sis mesos, però, en acabar la tesi, va quedar-se al mateix laboratori treballant deu mesos més.

Quan va acabar el màster, Tur tenia clar que volia fer el doctorat en Neurociència. «Però hi havia un problema, que estam estudiant una cosa que és bastant complexa, tant el cervell com el sistema nerviós, i, en general, això s’estudia amb models animals, però jo no volia. Vaig investigar i vaig trobar una sèrie de grups diferents repartits per Europa que feien neurociència, però sense utilitzar animals», manifesta. Així va acabar a Dresden. Ells treballen amb cèl·lules mare, i les fan créixer en 3D, formant organoides: «En el meu cas, són organoides que intenten replicar la columna vertebral mentre s’està desenvolupant per investigar sobre atròfia muscular espinal». Allà ho fa tot en anglès. «La meva intenció és aprendre alemany, ara en setembre començaré a anar a l’acadèmia», avança, ja que la seva intenció és quedar-se allí, almenys, els quatre anys de doctorat. «De moment em vull dedicar a la ciència i, mentre ho faci, Eivissa i Formentera no són una opció», remarca.

Pel que fa al tema d’oportunitats laborals, «a les Pitiüses no hi ha laboratoris o instituts plantejats per fer aquest tipus d’investigació bàsica. Sí que hi ha laboratoris a l’hospital, però no estan pensats per fer una investigació acadèmica», afirma. A Espanya, sí que hi ha opcions. De fet, en un futur a llarg termini li agradaria tornar a Espanya: «El meu objectiu final, de moment, és tenir el meu propi grup d’investigació. I una de les coses que conten per fer el teu propi grup d’investigació a Espanya és que te n’hagis anat fora del país a fer un doctorat o un postdoc, que és l’etapa que ve després del doctorat».

Els primers mesos varen ser més difícils perquè feia més fred i no coneixia gent, però ara que té més vida social i fa millor temps surt a prendre alguna cosa a les terrasses. «Hi ha una cosa que es diu biergarten [jardins de cervesa] que són bars prop del riu», destaca. «El que m’agrada de Dresden, després d’haver viscut a Formentera i a Barcelona, és que és una ciutat mitjana», afegeix.

Pel que fa a les diferències que ha trobat entre Formentera i Dresden, afirma que les ha notat, sobretot, en el menjar: «Em sap mal dir-ho, però la gastronomia alemanya no brilla». «Per l’altra banda, tens 20.000 tipus de cervesa i les has de provar per poder dir quina és la que t’agrada més. Jo encara estic en procés», riu.

«El paisatge és bastant diferent, però una cosa que m’agrada molt de Formentera és trobar el meu racó, on puc estar tranquil. A Dresden n’he trobat alguns. No és exactament com a casa, però em serveix. Sempre involucrant alguna font d’aigua, com el riu, perquè tant a Formentera com a Barcelona tenia la mar al costat», diu com a semblança. També hi ha dos llacs que li agraden i l’aigua és «molt transparent i clareta» i li recorden les platges de Formentera: Kiesgrube Leuben.

Tur conclou explicant una anècdota amb humor: «Quan vaig arribar aquí i havia d’anar a una oficina a fer la paperassa, va ser molt graciós perquè estava tot en alemany i jo no en tenia ni idea. Per sort, encara que em va tocar amb una al·lota que tampoc parlava massa anglès, ens vàrem passar mitja hora omplint la paperassa els dos junts amb l’ajuda del traductor de Google. Ho vàrem aconseguir al final, però ens va costar».

Suscríbete para seguir leyendo