De barallar-se a casa a competir a una final de karate

Quan es pensa en el karate venen al cap imatges de puntades voladores i cops de puny amunt i avall. Però no tot és tan violent com pot parèixer des de fora. De fet, és un esport que s’ensenya per aprendre a defendre’s, encara que la competició és d’atac, tal com indica una de les fundadores del Club Karate Ibiza Samurais, l’eivissenca Cristina Ferrer García, que també és professora d’Educació Física.

Fa trenta anys que practica aquest esport i, juntament amb la seva parella, Daniel Pérez, i Anna Roig, Inma Sagallés i Pedro Roig fa cinc anys que va fundar aquest club, encara que, en realitat, en fa només quatre, ja que per la covid el primer any no varen poder donar classe.

Nara i Maya Miranda Blesa, d’onze i deu anys respectivament, són dos germanes eivissenques que han passat de barallar-se a casa a competir entre elles. Fa tres anys que fan karate en el Club Karate Ibiza Samurais. Curiosament, varen iniciar-se en aquest esport «per provar» i com a suggeriment del seu pare i ha acabat sent-ho tot per a elles, com indiquen a Diario de Ibiza. Els ha ensenyat els valors de l’amistat, la concentració i el respecte.

«La meva germana, al tatami, és una competidora més. I sempre estam fent combats a casa»

Nara Miranda Blesa

— Karateka del Club Karate Ibiza Samurais

Entrenar i, sobretot, competir entre germanes, per a elles, és difícil. Però diuen que quan estan al tatami, l’altra és «una competidora més». Quan Maya va saber que li tocava enfrontar-se a la final amb Nara, confessa que va sentir nervis. Per a Nara no va haver-hi tanta diferència: «Com estam sempre fent combats a casa...». «I Adrián, el seu germà petit, fa d’àrbitre», riu la seva mare, també present a l’entrevista. Quan els va tocar competir entre elles, Maya diu que va ser «estrany» mentre que Nara recalca que «ho varen viure més els altres», que elles. Això va ser la final del Campionat d’Espanya a l’abril d’aquest any.

Promocionar el karate fora d’Eivissa

El club fa diferents activitats per promocionar l’esport, com competicions i entrenaments, tant a l’illa com fora. En l’últim cas, varen estar des del 24 al 29 de juliol a un campus a Cantàbria per finalitzar la temporada. Se n’anaren tretze alumnes d’entre nou i catorze anys juntament amb Ferrer i Pérez. En total, al campus hi havia uns cinquanta al·lots. Entrenaven matí i tarda, classes impartides per professors de Madrid, Cantàbria i Eivissa. «Una de les professores de Cantàbria és actualment Campiona del Món per equips: Carlota Fernández», menciona Ferrer que ha set companya seva a la Selecció Espanyola. Entre una classe i una altra, feien diferents activitats: ping-pong, bàsquet, disc volador... «Jugaven lliurement, l’únic que no tenien era el mòbil, que només es deixava una hora al dia. Crec que això és molt bo», recalca.

«Era un campus que tenia karate, però també altres activitats de foment de valors com l’amistat, compartir l’espai amb altra gent, no tenir el mòbil, fer surf i jocs... Una miqueta de tot», explica Ferrer. L’objectiu d’aquest campus, segons ella, era fer «pinya» al club, veure ells mateixos l’alt nivell que tenen i compartir un temps saludable.

Sobre l’experiència vivida a Cantàbria, les germanes només tenen bones paraules. «El millor viatge de tots», exclama amb alegria Nara. «Va estar molt bé», coincideix Maya. «Va estar molt guai, perquè veus el nivell que hi ha a altres bandes i t’ajuda a aprendre», afegeix aquesta última. Nara diu que al principi tenien por d’entrenar amb gent de fora, però que al final va anar tot bé.

«Varen veure que el nivell d'entrenament d'Eivissa és igual que a Cantàbria»

Cristina Ferrer

— Fundadora i entrenadora del Club Karate Ibiza Samurais

«Tots volen repetir. Jo, abans d’anar cap allà, els vaig dir que anàvem a un lloc on havien d’entrenar fort, que seria dur i haurien de fer-ho tot, que no només era per passar-ho bé. El segon dia els vaig preguntar com estaven i varen dir que els entrenaments eren més suaus del que s’havien pensat», destaca. «Varen veure que el nivell d’entrenament d’Eivissa és igual que el d’allà, que no és molt dur ni molt alt, sinó que feim el mateix. Crec que és una cosa positiva i que veuran un futur a l’hora de competir i de treballar més motivats», afegeix.

Gaudir del camí

«Sempre hem tingut molt nivell i ara crec que està revifant una altra vegada», diu, en referència a com està la situació del karate a Eivissa. «Sempre hem estat reconeguts fora, però clar, començar amb nens i que ells vegin que tenen el nivell d’altres de fora, costa», afirma.

Per això, anima les joves promeses a gaudir del camí: «És el que intentem al club: que no només vagin a competicions i guanyin, sinó que els entrenaments siguin divertits, que feim activitats diferents [per exemple, un dia a l’any anem a sopar tots junts], que no només pensin en competir, sinó en tot el que envolta el karate».

Per a ella, el karate és «una forma de vida amb molts valors» com la humilitat, l’esforç i la constància. Ferrer guarda bons records de quan competia, com quan va quedar Campiona d’Europa per primera vegada, o les amistats que va fer i que encara li duren. «Com a professora, estic feliç d’haver muntat en quatre anys un club des de zero, literalment, i que està a un nivell altíssim», diu, abans de concloure: «Els meus plans de futur són seguir millorant i intentar donar cabuda a tothom, no només als que competeixen, sinó als que volen fer karate perquè volen entrenar o perquè volen passar de cinturó o perquè se senten millor. Que tothom tingui el seu lloc dins del club».

Si algú té curiositat o no sap si apuntar-se a aquest esport, l’entrenadora l’anima a anar a veure una classe i provar.

«Estic orgullosa d'haver quedat Grand Winner al 2024 i vull arribar a la final de la lliga»

Maya Miranda Blesa

— Karateka del Club Karate Ibiza Samurais

Les dos joves promeses del karate volen seguir amb aquest esport i veure què els hi depara el futur. De moment, Nara està molt orgullosa d’haver guanyat el Campionat d’Espanya i li agradaria quedar campiona a les lligues nacionals que li queden. I Maya està orgullosa d’haver quedat Grand Winner [és la que millors resultats ha tingut de cada categoria, com si fos la campiona de Lliga] el 2024, després d’aconseguir tres ors en les tres jornades de lliga i li agradaria classificar-se per arribar a la següent final de la lliga, per a la que està ja classificada Nara i que es disputarà al desembre a Tenerife. A aquesta última jornada de lliga només van vuit competidors per categoria i pes. Maya té una altra oportunitat d’aconseguir-ho a l’octubre a Galícia.

Nara aprofita també per explicar una anècdota: «A la Lliga Nacional que vaig guanyar tenia febre i al Campionat d’Espanya vomitava». Però això no li va impedir triomfar, tot i les dificultats. «S’ha convertit en el seu amulet, el fet de posar-se malalta el dia de la competició», diu amb humor la seva mare. Per Maya, en canvi, una mena de ritual seria estar amb els seus amics abans de competir.

Suscríbete para seguir leyendo