Raúl Pérez, eivissenc a Granada: «Em pregunten si a Eivissa hi ha col·legis o si anam a una altra banda»

Si ajuntam la passió pel futbol i passar temps amb boixos, la mescla ens dona l’eivissenc Raúl Pérez Cobo (mare de Còrdova i pare de Valladolid). Aquest jove de vint-i-sis anys se’n va anar a Granada a estudiar en acabar el Batxillerat. Va fer els dos anys del cicle de grau superior d’Esports i després va estudiar Educació Primària. Ja fa set anys que està allà.

Ara està estudiant idiomes, com l’anglès, per treure’s títols per si en un futur se li passa pel cap opositar. Es dedica al món del futbol, és entrenador d’un parell d’equips (boixos d’entre nou i catorze anys) i, a més, també és entrenador personal de boixos més grans (15 i 16 anys), als que prepara físicament per a les competicions de grans categories. Això últim és perquè el contracten directament els pares. «Treballo amb ells al gimnàs perquè són més grans. Feim exercicis, no són jocs, són de físic perquè els adolescents estiguin preparats», manifesta. Aquests grups són de l’equip We Are Football: «Aquí és com el segon equip que competeix contra el planter [els equips inferiors d’un club de futbol] del Granada CF».

Pel que fa a les oportunitats, diu que trobar feina a Granada és més difícil que a Eivissa perquè està molt sol·licitat, però com el nivell de vida és més baix, independitzar-se és més fàcil. «Els lloguers no són cars, a Eivissa és molt més costós independitzar-te», manifesta. A més, «el nivell del futbol a Granada és molt més alt que el que hi ha a Eivissa», opina el jove. Ha pogut aprendre molt perquè hi ha molts equips i molts nens (hi ha molta competència i puja el nivell), encara que això ho pot aprofitar com un avantatge per tenir opcions si vol tornar a l’illa. De moment no es planteja fer-ho, però riu quan diu: «Sóc un poc d’on la vida em vagi portant».

Diferències entre Eivissa i Granada

«Eivissa a l’hivern es queda molt buida, ja no només de gent que ve a fer turisme, sinó que hi ha moltes coses que tanquen i no hi ha molts de plans per fer», diu. En canvi, l’hivern a Granada és tot el contrari: «Tens més coses i festes diferents com el Día de las Cruces i la fira, que és quan Granada està més viva». A més, també hi ha molts estudiants i gent jove per fer plans. «Té platja a menys d’una hora, té muntanya per anar a esquiar... Hi ha molta varietat», afegeix. Aquestes són les diferències entre els dos llocs, però diu que la part antiga de Granada es pareix a Dalt Vila: «Té les seves diferències òbviament, però en l’àmbit cultural també té la seva riquesa».

Pérez enyora les platges d’Eivissa, el bullit de peix i el flaó. També aprofita quan ve per endur-se’n herbes eivissenques cap allà: «Jo tinc sempre una botella al meu pis i quan ve algú és el primer que faig que provin. Les opinions són molt dividides: hi ha a qui els agrada i d’altres que no les poden ni olorar». També la gent se sorprèn quan Pérez els diu la seva procedència i que parla català. «Quan dic que sóc d’Eivissa hi ha molta gent que es pensa que no hi viu ningú a l’hivern, que tanquen l’illa i altres coses. També pregunten que si hi ha col·legis, que si estudiam a Eivissa o hem d’anar a una altra banda», explica amb humor, abans d’exposar: «Es pensen que simplement és oci en estiu i que la gent que hi viu és per treballar pels turistes i poc més».

L’accent se li enganxa molt, però creu que és una cosa seva: «Sense voler, se m’aferra molt, tant el d'Eivissa com el de Granada, així que la gent se sorprèn molt». Als estius ve a l’illa i treballa en una escola d’estiu de l’Ajuntament d’Eivissa.

Suscríbete para seguir leyendo