Alejandra Marañón, emprenedora basca a Eivissa: «Estaria bé que el turisme d’Eivissa fos més respectuós»

La basca Alejandra Marañón Olazábal es va enamorar d’Eivissa només posar-hi un peu durant unes vacances. Va ser tan fort que ja fa deu anys que viu a l’illa. «Em va passar una cosa amb Eivissa que no m’havia passat ni amb persones i que jo no sabia que em podia passar amb un lloc: vaig tenir un enamorament sobtat quan vaig venir a Eivissa de vacances i vaig sentir que jo havia d’estar aquí», assegura amb contundència. Va tornar a ca seva, Sant Sebastià, després d’aquestes vacances, va acabar la carrera de Publicitat i Relacions Públiques a Pamplona i de seguida va venir a la pitiüsa del nord. La jove, amb només 32 anys, ja és tota una empresària. Ha fundat dos marques: una de cosmètica i l’altra de roba.

El que més li agrada d’Eivissa és l’estil de vida, sobretot a l’hivern: la vida tranquil·la, sense estrès, la calma, la pau, que tot sigui fàcil i accessible, còmode i poder menjar i comprar productes locals i de qualitat. I el que menys li agrada és l’agost «torrador de calor» amb cents de mils de cotxes de lloguer: «Entenc que el turisme òbviament és necessari en aquesta illa, però estaria bé que fos un turisme més respectuós amb l’illa i amb la gent que treballa aquí». Assegura que no enyora la ciutat, però sí que troba a faltar la cultura i gastronomia de Sant Sebastià, i cada cop que pot s’escapa cap allà: «Sóc una basca molt orgullosa de ser basca». «Sant Sebastià està catalogada com la ciutat més polida del món, dit per molta gent, així que tinc la sort de viure entre la ciutat més polida del món i l’illa més polida del món», destaca rient.

Marañón s’ha adaptat perfectament a la cultura, ja que des del principi va voler provar tots els plats típics. El seu preferit, sense cap dubte, és el bullit de peix. Almenys un cop l’any, en estiu, ha d’anar a menjar-ne. «M’encanta menjar bo i diferent. Vaig voler provar totes les coses d’Eivissa. Em pareixia un bon pla pels caps de setmana o pels dies lliures anar a menjar a un lloc pagès». Pel que fa a l’idioma, ha acabat entenent el català d’Eivissa, perquè té autòctons al seu al voltant: «M’encanta, aquí em sento molt acollida, súper bé. Tot el d’aquesta illa em pareix fantàstic i meravellós».

La jove s’organitza bé els dies perquè diu que si no ho fa, «no funcionarà». «Quan tu ets el teu propi cap, has de ser extremadament organitzat. Perquè pot ser que un dia fallis i no es noti, però si falles tres dies ho notaràs moltíssim», assegura. Ella es posa blocs de treball: als matins, entrena, grava i puja contingut, fa factures, envia correus... Descansa per dinar i a la tarda, a treballar una altra vegada. «O et poses tota l’estona com si estiguessis a una oficina, no en el sofà o... I això, de dilluns a divendres ha de ser així 100%», afegeix. Per desconnectar, aprofita per passejar amb els seus gossos per la platja quan cau el sol i comença a refrescar: «Aquest és el regal més gran i la sort de viure aquí, tornes renovat». Marañón està molt a favor de l’adopció dels gossos, per això els seus dos són adoptats.

La basca esperona la gent que vulgui emprendre: «El consell és massa bàsic i simple: si vols fer alguna cosa, fes-la. Un cop que ja et poses a fer i et veus ficada dins la roda, per nassos hauràs d’anar resolent els problemes. Però si ho vols anar anticipant tot des del primer moment, mai no ho faràs. Idò, fica’t en una cosa i comença a resoldre, això és el que he anat fent sempre». «Milionària no m’he tornat, però he aconseguit èxits que l’Alejandra de fa deu anys no hagués pensat. És provar, resoldre i, si no va bé, ja ho deixaré. També s’ha de tenir la humilitat de dir que no t’ha funcionat i anar a per una altra cosa. Però quedar-te amb les ganes, no», afegeix. «I la d’oportunitats meravelloses i moments bons que et donarà no te’ls esperes, també dolents, però com en tot a la vida: com un treball, com un fill, com una parella... Si li dones moltes voltes, no ho fas», conclou.

Suscríbete para seguir leyendo