Del vestit de pagesa al 3D: la revolució de la moda mallorquina

Perdre’s pels carrers d’Oporto pot ser un acte de rebel·lia silenciosa per a una artista: un acte d’observació, d’absorció i de renaixement creatiu. Entre els tons pastís de les façanes portugueses i el ritme tranquil del Douro, hi ha una jove inquera de 24 anys que hi ha trobat una estació de pas en el seu camí: Marga Cifre, dissenyadora de moda, amant de la cultura mallorquina, i artesana del futur. En el seu univers, els vestits de pagesa es barregen amb patrons digitals ‘zero-waste’, i l’essència de Mallorca es projecta cap a un món globalitzat, sostenible i interconnectat.

«A jo sempre m’han contat que a ca meva triava la meva roba, em vestia amb la roba de ma mare o de la meva padrina», recorda Marga, amb la veu empaperada de nostàlgia i orgull. A ca seva, la moda no era només aparença, era una forma de jugar, de comunicar-se i d’aprendre: «Sempre vaig veure a la meva padrina cosir i fer coses més manuals, jo li demanava que m'ensenyàs però em deia que era massa petita».

Aquest primer contacte amb les teles, les textures i les formes va marcar el seu destí. Sent adolescent, ja tenia molt clar que el seu futur passava per agulles, fils i esquemes creatius. «Si persegueixes els teus somnis, amb molta de lluita, feina i ganes, sempre arriba alguna cosa», assegura. I no ho diu des de la teoria, sinó des de l’experiència vital que l’ha portada de la petita ciutat d’Inca a Portugal passant per Roma, Palma i cada racó que ha enriquit la seva mirada.

Formació entre illes i capitals

El primer pas formal del seu camí va ser cursar Disseny de Moda a l’Escola Superior de Disseny de les Illes Balears. Però ben aviat li varen créixer les ales i va marxar d’Erasmus a Roma, una ciutat que per a Marga va suposar molt més que un curs universitari: «Va ser espectacular, tot i que va ser post-covid. Vaig aprendre molt, sobre tot d’italià, que és un idioma bastant útil dins el món de la moda, i de noves maneres de fer feina de distints professors».

El pas per Roma no només va enriquir el seu coneixement tècnic sinó també la seva mirada cultural i artística. «Partir t'obr molt la mentalitat. Viatjar i descobrir, per a un artista, és un aprenentatge», diu. Aquesta filosofia s’ha convertit en un dels eixos del seu pensament creatiu: observar el món per reinterpretar-lo des de l’essència pròpia.

Després de Roma, el destí la va dur a Oporto, on va iniciar les seves pràctiques amb el reconegut dissenyador espanyol David Catalán. Allà hi continua fent feina: «Estic aquí una temporada, res a llarg termini, en principi. Estic ajudant a un dissenyador a fer la seva col·lecció». Però Marga entén que aquests passos són molt més que feines provisionals: són experiències clau dins un món on la col·laboració pot ser la clau de l’èxit. «Ajudar-se, en aquest món, és clau. Si ens uníssim i ens ajudàssim més, tal vegada seríem més forts», defensa.

Relíquies amb futur

Un dels moments més importants del seu recorregut fins ara ha estat el seu projecte final de carrera: la col·lecció Relíquies de família, que va quedar finalista tant al concurs Futur Adlib Nuevas Promesas com al certamen Art Jove. No és només una col·lecció de roba, sinó una declaració d’intencions: «Vaig intentar mantenir la essència i cultura de Mallorca, reciclant i recuperant els nostres teixits i la vestimenta de pagesa». El resultat és una reinterpretació contemporània i honesta del patrimoni cultural mallorquí.

«En la nostra història hem estat molt rics en tradicions i teixits, però això ha anat minvant. És una pena que es vagi perdent i apostar per això és clau», reflexiona Marga. La seva obra busca justament aquest pont entre el passat i el futur, entre l’arrel i la innovació.

Moda digital i sostenibilitat

Actualment, Cifre estudia un màster de Moda Digital. La seva aposta passa per unir la tecnologia i la sostenibilitat: «Jo estic fent feina amb diferents programes d’ordinador. Per exemple, jo m‘enfoc bastant en crear patrons que siguin el més sostenible i ecològic possible. Es diuen ‘zero-waste’, i aprofiten el màxim teixit. Tu crees la peça de manera digital, i després pots reproduir-la en físic».

Aquest tipus de processos, que minimitzen residus i optimitzen recursos, són cada vegada més valorats dins la indústria, però també requereixen una formació i una mentalitat oberta a la innovació, dos aspectes que Marga ha sabut cultivar.

Tot i la seva activitat fora de l’illa, Marga mai ha deixat de mantenir viva la seva connexió amb Mallorca. Ha participat en diversos projectes a l’illa, sempre amb fidelitat als seus principis creatius. «Entre encàrrecs i feina intent mantenir la meva filosofia», explica. Un dels seus darrers treballs ha estat amb The Beatles Tribute, un espectacle mallorquí dedicat al mític grup britànic, per al qual va dissenyar el vestuari. «Vaig fent cosetes perquè al final és anant-se movent un poc», diu.

En parlar de les seves influències, Marga no dubta en citar alguns noms clau dins la moda balear: «Miquel Adrover, Cortana,... són grans dissenyadors i han fet molt tant per Mallorca com pel món de la moda». També menciona Jaime Llambias, que aposta per teixits naturals, i fins i tot Camper, l’emblemàtica marca de sabates d’Inca, la seva ciutat natal. «És una empresa que va créixer des de ser ben petita fins a ser reconeguda a nivell internacional i això s’ha de reconèixer. Aposten per anar més enllà», explica.

Xerrar de la indústria de la moda a Balears és, per a Marga, tocar un tema delicat: «Molt complicada (riu). Al final, som una illa i les oportunitats falten». Reconeix el paper dels certàmens per donar visibilitat als nous talents, però també assenyala les mancances d’un ecosistema que no sempre prioritza la cultura i la creativitat.

«A Mallorca es prioritzen altres coses, antigament sí que es feien més teixits. S’hauria de prioritzar una mica més i internacionalitzar la nostra feina», defensa. També lamenta que molts joves se sentin obligats a partir per manca d’oportunitats: «És una pena perquè pot ser hi ha gent que no voldria partir».

El que queda després de conversar amb Marga Cifre no és només la imatge d’una jove dissenyadora amb talent. És la imatge d’una resistent, d’una creadora que cus amb fils invisibles la memòria, la modernitat, la insularitat i la globalització. Una jove que, des d’Inca a Oporto, no ha deixat mai de duur a sobre un bocí d’illa, com si fos una relíquia de família. I que, potser sense adonar-se’n, ja forma part del patrimoni viu de la moda mallorquina.

Suscríbete para seguir leyendo