Pablo Galve, eivissenc a Viena: «A Àustria, dic que a Eivissa no tenim escoles i s’ho creuen»

Pablo Galve Millán va voler millorar i avançar en la seva carrera professional i aprendre alemany, així que el seu destí no va ser un altre que Àustria. Ja fa quasi tres anys que aquest jove de vint-i-cinc anys, eivissenc de naixement i pares d’Aragó, viu allí. Primer va estar a la província d’Alta Àustria i, des de fa sis mesos, està a Viena. És enginyer de desenvolupament de programes, és a dir, és la persona que crea, per exemple, aplicacions. Galve sent que hi ha millors oportunitats allà que a Eivissa i que «les empreses solen tractar bé als treballadors» pel que fa a comoditats, flexibilitat, teletreball, paguen cursos i formacions que els interessin... «Si jo vingués a viure a Eivissa seria teletreballant per a una empresa de fora», assegura. Així que, de moment, té la intenció de quedar-se allà i en un futur més llunyà, ja veurà.

«A Viena, la gent va molt a jardins, a estirar-se a la gespa a prendre el sol a l’estiu, ja que a l’hivern hi ha molts mesos que no n’hi ha», explica. També van a la vorera del riu a prendre el sol i a banyar-se, «però aquelles aigües no estan com les d’Eivissa, de claretes», riu.

Una altra diferència que veu entre Viena i Eivissa és que allà «el transport és increïble». Afirma que dins de Viena és «bastant barat, sempre puntual i no hi ha barreres». «Pots pujar al transport que vulguis, però si ve un revisor has de poder ensenyar el tiquet», afegeix. «A Àustria, els trens són de més nivell, em pareixien de luxe quan vaig arribar», diu. A més, hi ha un tiquet anual que et permet emprar tots els mitjans de transport i, entre ciutats, incloent-hi trens públics i privats.

També hi ha un punt en discordança amb l’illa: l’habitatge. «El més típic d’Àustria és que la gent que treballa no acostuma a compartir pis, exceptuant els estudiants». El que passa a Viena és que quan duus, mínim, dos anys vivint allà pots accedir a habitatge públic, és a dir, «pots llogar a un preu per sota del mercat privat o adquirir el dret de tenir-la durant unes quantes dècades (o fins que moris)». «És més barat que comprar una casa, però després no la pots vendre», detalla. «La ciutat de Viena té més de 220.000 pisos que lloguen per sota de mercat i fa que sigui més barat que a altres capitals europees», segons el jove.

Un aspecte que li recorda a casa són els llacs: «No és una platja, tens les muntanyes de fons, però l’aigua està cristal·lina, com la d’Eivissa». En aquest paisatge té una anècdota: «A l’hivern, un amic em va dir que no hi havia ous a ficar-se dins un llac als Alps, vàrem aguantar cinc minuts cridant i va venir una parelleta d’avis a mirar. Els vaig explicar que estàvem nedant i estaven sorpresos».

«Quan els hi dic als austríacs que parlo català em miren estrany i es pensen que és un dialecte»

Pel que fa a les reaccions dels austríacs quan diu que és d’Eivissa, Galve exposa que li pregunten: «Què fas aquí?». «Es pensen que només hi ha festa, a Eivissa», reflexiona. «Alguna vegada faig bromes dient que no tenim escoles i s’ho creuen», afegeix amb humor. A més, respecte l’idioma, quan el jove els explica que a Eivissa es parla català «es pensen que és un dialecte, que no és un idioma». «Els hi dic que parlo català i em miren estranyats», destaca. Defineix el caràcter austríac com tancat al principi: «Perquè ja tenen el seu grup d’amics i, si ve un estranger parlant anglès, no es volen fer amics teus perquè pensen que te n’aniràs». En veure que cada cop parla més alemany i que té intenció de quedar-s’hi més temps, ja és quan es comencen a obrir i ja es pot conèixer la gent. Conclou ressaltant que hi ha una cosa que està molt bé: hi ha cursos d’alemany quasi gratuïts per a estrangers.

Suscríbete para seguir leyendo