Els faroners: la llum enmig de la tempesta

Viure en un far pot sonar romàntic, com sortit d’una novel·la antiga, però darrere d’aquesta imatge hi ha històries de vida marcades per l’aïllament, el mal temps, el vandalisme i el sacrifici. Santiago Ribas porta això de ser faroner a la sang: va néixer a Eivissa quan els seus pares ja estaven al far de la Mola (Formentera), on es va criar, i des de l’any 1996 viu al far des Botafoc, a la gran de les Pitiüses. El seu pare ja va dedicar-se a l’ofici i ell va decidir presentar-se a les oposicions per seguir amb la tradició. Ara ja fa quasi una trentena d’anys que està al des Botafoc.

En aquestes oposicions per ser faroner, tal com explica Ribas, s’exigien coneixements d’electricitat, d’electrònica, de matemàtiques, de física i de dibuix tècnic. «Em varen demanar fer i treballar una peça amb una llima, amb les formes i les mesures que ens indicaven», conta.

Abans, tot el tema dels fars era qüestió de Demarcació de Costes, però des de l’any 1993 va passar a ser de competència d’Autoritat Portuària. Des d’aquell moment tenen un horari laboral, com a qualsevol feina, van a les oficines o tallers d’aquesta entitat i surten a vigilar aquestes torres. Ribas és tècnic en senyals marítimes a les Pitiüses, això vol dir que s’encarrega del manteniment de tots els fars d’Eivissa i Formentera, juntament amb un altre company. «Ara és tot electrònic, amb plaques solars i bateries. Hi ha manteniment d’obra civil, és a dir, que tenim una empresa per pintar, treure rovellats, per arreglar parets i humitats. Nosaltres coordinem aquestes empreses que treballen amb nosaltres i revisem errades d’electrònica, per exemple», diu. Bàsicament, controlen que tot funcioni, arreglen el que s’espanya, donen una ullada a la neteja, proven els equips i, si alguna cosa s’apaga, donen l’avís a Salvament Marítim.

«Els fars, d’ençà que no hi ha personal, són habitatges tancats que estan molt malament, hi entren humitats i pateixen actes vandàlics, però des de fa uns anys s’hi està invertint i es va vigilant tot a poc a poc», afirma, ja que pareix que actualment hi ha més consciència pel que fa a la seva preservació.

La vida i les funcions dels faroners han anat canviant i evolucionant a mesura que ha passat el temps. «Hi havia els fars aïllats, on es treballava per torns i t’havien de dur en vaixell, de vegades hi havia temporals i potser et quedaves aïllat una setmana o dos... Però això es va acabar fa uns anys (entre els anys 30 i 60), quan es varen automatitzar els fars i es varen inventar els sistemes automàtics de gas», explica. Antigament, els fars funcionaven amb petroli i s’havien d’encendre i apagar cada dia. Quan va arribar el gas ja anava tot automàtic: «Calia canviar les bombones cada dos mesos o així, però mentrestant treballava tot sol, això». L’any 1985 es va canviar a energies solars i bateries.

Llocs privilegiats

La millor part de ser faroner, sense dubte, per a Ribas, són les localitzacions de la feina: «Perquè els fars estan sempre a llocs privilegiats, vas per la mar, hi ha gent que paga per això. Les vistes són fabuloses i les torres són polides en si mateixes». A més, assegura que la seva feina li dona llibertat, ja que consisteix en què el far funcioni, però ells mateixos es gestionen, sense moltes imposicions. Ells s’organitzen i s’apanyen. «La part dolenta és que quan s’apaga una llum i hi ha mal temps, si no hi pots anar ja no estàs tranquil i si hi vas, treballes amb l’estrès d’acabar ràpidament i partir, perquè és perillós», comenta.

Un altre aspecte que recalca és que aquestes localitzacions dels fars sempre són «un imant pel turisme». «A la gent els agrada anar a fer-se fotografies i selfies, estan tancats i de vegades es colen... Estàs dins casa i veus que passa algú per davant de la finestra... Es fan els bojos i ja surts a dir-los que està tancat. No és que entrin molts tampoc, hi ha ocasions que no els dona temps a fer-se les fotografies. Fins i tot un dia n’hi havia uns que s’havien posat a dormir a la terrassa amb els sacs de dormir», verbalitza.

Sembla que els fars tenen una mica de simbolisme, ja que han set protagonistes de novel·les i pel·lícules. «Entre els llocs on estan situats, que sempre són privilegiats, i els edificis, que són històrics i estètics, donen peu a romanticismes, que hi ha molta literatura i escrits sobre això», confirma Ribas.

El fet de viure en un far no li ha suposat enyorar o que li hagi faltat cap res, ja que, al cap i a la fi, l’única diferència és el tipus d’habitatge. Fora d’això, fa vida normal. Quan acaba la seva jornada laboral com a faroner, es dedica a restaurar motos i cotxes antics a un garatge a una casa de camp que té. «Aquesta és una afició molt absorbent, sempre falten dies, hores i temps», destaca. Entre aquest passatemps i treballar com a faroner, fa feina molt amb les mans: «Jo he fet de tot: de fuster, de picapedrer, restaurar peces...».

Quilòmetres i quilòmetres

Javier Pérez de Arévalo és el tècnic en senyals marítimes a Mallorca, és a dir, que fa el mateix que Ribas, però a l’illa gran. Pérez ara està a Mallorca, des de l’any 2001, viu al far de Punta de l’Avançada, després d’haver estat dotze anys al far de la Mola, a Formentera. «A Mallorca és fer quilòmetres i quilòmetres, perquè som dos i ens hem d’ocupar de disset fars i cinquanta-cinc balises», exposa. «És anar d’un lloc a l’altre de l’illa, i és bastant més gran que Eivissa», afegeix.

«Una llum marítima es considera com a far a partir de les deu milles nàutiques o més, si no arriba a aquest abast nominal, és una balisa, però les hem de mantenir igual», especifica.

«La funció del faroner sempre ha set la mateixa: mantenir els fars encesos. La qüestió és que abans estaves destinat a una torre concreta i la teva missió era estar allí i ocupar-t’hi les 24 hores», interpreta.

Pérez recalca que les tempestes són «el seu pitjor enemic»: «Record un cop, a la Mola, una tempesta molt forta a la nit, es va fer malbé tot perquè va caure un llamp. Vaig aconseguir que il·luminés, però no girava l’òptica, vaig haver de donar voltes a la peça manualment tota la nit». Aquest tècnic, a més, gestiona totes les alarmes de Balears si hi ha alguna emergència.

«Els fars de les Illes no estan oberts al públic, però es pot visitar el museu de Porto Pi a Palma i el Centre d’Interpretació de la Mola (Formentera). També al far de Cavalleria (Menorca) hi ha un espai museístic. D’altra banda, hi ha una cafeteria i un restaurant als fars de Formentor (Mallorca) i Artrutx (Menorca) respectivament», conclou. A Eivissa no hi ha cap far que tingui museu o cafeteria.

Suscríbete para seguir leyendo