Joan Colomar, eivissenc a Nova York: «Treballant aquí et pots plantejar comprar-te una casa»

Com cantava Frank Sinatra: ‘New York, New York’, l’eivissenc Joan Colomar Marí està despertant en la ciutat que no dorm. El jove de vint-i-cinc anys ja en fa més de dos que viu a la ‘gran poma’. Va estudiar Enginyeria Industrial a Barcelona, va estar d’Erasmus a Milà durant la covid-19 i després va fer el màster especialitzant-se en energies, en sostenibilitat i integració de renovables, una altra vegada a Barcelona. Al segon any de màster tenien l’opció de fer un programa d’intercanvi a Chicago i allà que se’n va anar. «Vaig acabar l’estiu de 2023 i als Estats Units si vas amb visat d’estudiant de grau o màster et donen permís de treball un any. Però si ets STEM (Science, Technology, Engineering & Mathematics) et donen visat de treball tres anys», explica. «Un altre drama d’aquest visat és que si acabes d’estudiar i no trobes feina en un termini de noranta dies, adeu», afegeix.

De Chicago se’n va anar a la ‘gran poma’. «Vaig anar-hi de viatge i ho idealitzes. Tal qual vaig aterrar i vaig estar passejant un dia, me’n vaig anar amb una amiga d’Eivissa que viu a Nova York a una cafeteria i em vaig posar a aplicar a treballs allí. Vaig estar sis hores», riu contant l’anècdota. «A Nova York passa una mica com Eivissa: com a idea feliç és molt guai perquè és un altre tipus de ‘paradís’, però clar, aquesta idea no implica viure allà», manifesta. Per aquest motiu, «a moltes entrevistes, com ja saben que la gent s’hi vol mudar, però no hi viu allà, es fan en persona com a mode de filtre», destaca. El jove destaca que Nova York i Eivissa són un bon símil perquè a la gran ciutat també existeix el problema de l’habitatge.

Tot aquest procés de cerca de feina ho va fer mentrestant estava a Chicago acabant d’estudiar, i allí va fer una entrevista a una empresa que també tenia oficina prop de Nova York, a Filadèlfia. Òbviament se’n va anar a aquesta última. «Vivia a Nova York i me n’anava fora de Nova York a treballar. Després em vaig adonar que era l’únic que ho feia, perquè normalment la gent viu fora de Nova York i va a treballar a Nova York perquè Nova York és súper car», exposa. Per exemple, «un cafè val set dòlars, una cervesa per vuit-nou en trobes, però per quinze també, i un cubata en val quinze. Una cervesa et val quasi igual un cubata, i quasi igual que un xarrup (dotze dòlars)», diu.

A aquesta empresa va estar un any i mig dissenyant i gestionant la xarxa de transmissió elèctrica de la costa est de Nova York. Ara mateix està en la mateixa posició, d’enginyer de sistemes, però a una altra empresa diferent. «Gràcies a l’apagada que va haver-hi, ara tothom sap on faig feina, perquè treball a l’equivalent de Red Eléctrica a Nova York», diu amb humor. «A Nova York hi ha menys mentalitat mediambiental que a Espanya. A Espanya l’any passat vàrem tenir un 56,8% de renovables i a Nova York només un 24%», ressalta.

«El que sí que és veritat és que treballant a Nova York pots aspirar a la vida que per la joventut dels nostres pares era l’habitual: amb vint-i-cinc anys et pots plantejar casar-te, tenir fills, comprar-te una casa, comprar-te un cotxe...», assegura. Dins de Manhattan hi ha el problema de l’habitatge que hi ha a Eivissa i els preus més alts, però «el bo de Nova York, que no té Eivissa, és que pots agafar un tren i anar-te’n a viure a quaranta-cinc minuts a un lloc més econòmic», interpreta.

Colomar té molt clar que vol tornar a Eivissa, ja que duu quasi deu anys fora de l’illa i l’enyora molt. El que més: família i amics, el clima, el menjar. «Vaig intentar comprar peix bo, però la roja i el gall no existeixen allà. El que sí que em vaig trobar va ser ensaïmades i sal d’Eivissa a un supermercat», conclou.

Suscríbete para seguir leyendo