Néstor Rojo, eivissenc a Roma: «Els italians es tornen bojos quan dius que ets d’Eivissa»

Pizza, pasta, focaccia i gelats a totes hores... a què no endevineu on està l’eivissenc Néstor Rojo Colomar d’Erasmus? Efectivament, fa dos mesos i mig que el jove de vint-i-tres anys viu a Roma. És estudiant d’Administració i Direcció d’Empreses a la seu eivissenca de la Universitat de les Illes Balears i li va sorgir l’oportunitat d’anar-se’n a la capital italiana: «Al principi no volia anar-hi perquè estava molt bé i molt content a Eivissa, però, per una altra banda, necessitava sortir de l’illa, estava cremat i saturat».

Carla Arias, eivissenca a Austràlia: «Pensava que seria com veia a TikTok, però no»

Allí les classes les fan en italià i en anglès. La diferència és que hi ha tres convocatòries d’exàmens en juny i tres al setembre, sis exàmens. «És molt fàcil, teòricament», afirma. Sí que hi ha treballs, però són complementaris, no obligatoris: «Puntuen de 0 a 30, no de 0 a 10. Per aprovar l’assignatura necessites 18 punts. Si fas un treball i sumes cinc punts i tens un 15 a l’examen aproves, perquè són 20 de 30. Si no fas res durant tot l’any, vas a l’examen i treus un 18 de 30 ja has aprovat».

«Aquí la meva vida és un poc més descontrolada perquè tinc molta vida social», assegura, ja que ha conegut molta gent nova, tant italians com persones en la mateixa situació que ell. «Els italians es tornen bojos quan els dic que soc d’Eivissa. T’ensenyen fotografies de droga i de festa», diu amb humor. «Jo sempre els hi dic el mateix: que Eivissa té unes platges precioses i bon menjar, que l’illa és molt polida. Ells contesten ‘res res, la festa’. I clar, quan a mi em parlen de festa em faig el boig, però és inevitable», riu. «No t’escolten. De fet, s’imaginen a Eivissa», afegeix.

Rojo assegura que ha après de pressa a parlar l’italià perquè es pareix al català, hi ha paraules iguals: ‘mai’ (significa el mateix), o ‘fa’ del verb ‘fer’ (‘fa molts anys’ és ‘molti anni fa’). Continuant amb la cultura, destaca: «Nosaltres [els eivissencs] no ens estem respectant a nosaltres mateixos i no hem sabut mantenir la cultura». El jove destaca que no és el mateix evitar que es perdi la cultura educant que imposar-la. Això darrer, indica, suposaria, al seu parer, «un efecte rebot». «Ja no és pels guiris, sinó pels espanyols de la Península que no parlen català i tu, per defecte, els parles en castellà», afegeix.

"Els italians a Eivissa són maleducats, però a Roma tothom és encantador i ens saluda tot Déu"

«M’han sorprès molts els italians. A Eivissa són espantosos, desagradables, maleducats... són uns pirates. Aquí no, tot el món és encantador. Tot el veïnat ens adora i ens saluda tot Déu», exposa. «Però m’he adonat d’una cosa, que respon a l’estereotip espanyol al 100%: parlem molt fort, és a dir, es nota que ets espanyol de lluny. Tu estàs al metro i està tothom callat o parlant fluix i els espanyols estem cridant. A Espanya no te n’adones, però aquí sí», expressa.

Laura Mei Soler, eivissenca amb orígens xinesos a Madrid: «El cinema espanyol encara segueix amb els estereotips»

Pel que fa a la mort del Papa, «totes les televisions d’Itàlia estaven 24/7 anunciant el Papa, només es parlava d’això». A ell el va agafar fora de Roma, estava a Milán, però diu que molta gent, fins i tot amics seus, estaven mirant l’enterrament del Papa en directe. Rojo ha anat al Vaticà, però no va poder veure al Papa en persona, ja que va estar ingressat molt de temps abans de la seva mort.

Suscríbete para seguir leyendo