Jonás Souto, d’Eivissa arreu del món jugant al billar: «En aquest esport, com a tots, si t’ho creus es pot viure d’això»

Quan pensem en el billar ens pot venir al cap la imatge de les boles de color (llises o ratllades) amb números, una taula grossa i uns pals llargs. Però, estimat lector, a què no li ha passat pel cap que un jove de vint-i-tres anys es pugui guanyar la vida amb aquest esport? Doncs aquest és el cas de Jonás Souto Comino (Pontevedra, 2001), que va venir a Eivissa (on s’ha criat i resideix) quan tenia un any i mig i als tres ja estava envoltat de gent apassionada pel billar.

Jonás Souto se cuelga el oro en la primera parada del circuito nacional de billar

Quan va començar a competir?

Des de ben petit m’ha agradat competir, sempre he jugat amb gent més gran. A Eivissa fan un torneig molt gran, l’Open Internacional, al que ve gent de fora. Hi vaig jugar per primer cop amb set anys, amb gent de 20, 30 o 40 anys, i vaig perdre. Als tretze em vaig mudar al Centre d’Alt Rendiment de Múrcia pel billar, en ser seleccionat per a una beca, i vaig estar dos anys vivint tot sol a una residència per a esportistes. Viatjava per Espanya per jugar i competir. Totes les competicions me les pagava jo, però només podia afrontar el cost de les nacionals, així que no era una inversió molt gran perquè no podia jugar tornejos fora d’Espanya.

En quin moment va passar de ser un hobby al seu mode de vida?

Des dels tretze fins als divuit anys, excepte un any, he guanyat tots els campionats d’Espanya Júnior que he jugat. Quan guanyes, la Federació Espanyola et paga anar al Campionat d’Europa. En aquest, amb disset anys em vaig classificar pel Campionat del Món Bola 9 Júnior, a Xipre, i el vaig guanyar. A partir d’aquí vaig pensar que potser m’hi podria dedicar. Vaig parlar amb la meva família i els vaig comentar: «Per què no intentar ser jugador professional de billar?». Vaig decidir apostar-ho tot, tots els sous que havia aconseguit (patrocinadors, beques, subvencions i ajudes de part de la meva família), al billar. Un any després de guanyar aquest mundial vaig guanyar un torneig classificatori a un campionat del món absolut (és a dir, de totes les edats) i em vaig classificar al Mundial de Bola 10 a Las Vegas. Allí ja vaig intentar donar una passa endavant. Tots els sous que tenia els invertia en viatges, inscripcions i hotels per jugar tornejos. Des d’aquell moment no he parat, i la veritat és que m’ha anat molt bé. Fins que no vaig estar un any i vaig veure si em sortia bé o malament, no va ser quan vaig dir de dedicar-m’hi al 100%. Duc sent professional, els meus únics ingressos són del billar, quatre anys.

Com està el tema del billar a Eivissa?

El que passa és que, al cap i a la fi, el billar és un esport minoritari, però dins d’ell hi ha un món enorme, perquè hi ha moltíssima gent que hi juga. Potser no siguin tants com al futbol, però dins d’aquest esport sí que n’hi ha molta que juga. La gent no se’l pren seriosament: van a beure una copa amb amics i fan una partida de billar. És normal, ho entenc. A Eivissa, avui en dia, el billar no és conegut més que per oci, però dins d’aquest món sí que hi ha gent que li agrada jugar, entrenar i competir. Em fa una mica de pena que alguns mitjans d’Eivissa tractin millor el producte de fora que el producte local. Crec que s’hauria de valorar més el producte local, independentment de l’esport que sigui.

"La gent no es pren el billar tan seriosament: van a beure una copa i fan una partida"

Què li diria a la gent per impulsar més aquest esport? I a aquells que diuen que no és un esport?

Als primers els diria que el billar és un esport que et val per a tot: per passar-t’ho bé amb els teus amics (no fa falta alcohol per això) i, si ho intentes fer bé, aprens moltíssimes coses (angles, boles, efectes...). I als segons, jo respecto tot el món, però penso que no coneixen el billar des de dins, no coneixen el billar professional. Haurien d’anar a un torneig professional, on posen una taula de billar i al voltant una grada on caben tres mil persones... Jo crec que canviarien d’opinió.

Hi ha alguna curiositat o algun fet que no se sàpiga sobre el billar?

Avui en dia, si estàs en el top 30 del món i tens patrocinadors, pots viatjar per tot el món jugant aquest esport. Entenc que els futbolistes, els jugadors de l’NBA o els tennistes viatgen, però amb el billar també es pot. Jo hauré visitat ja una trentena de països i tinc només vint-i-tres anys. Els viatges no són barats: s’ha de pagar hotel, inscripció, dietes, vols, menjars... I a vegades et toca anar a Nova York, a Las Vegas o a la Xina. Estem intentant lluitar perquè no sols els vint del top visquin bé, sinó que els seixanta o setanta jugadors restants puguin viure bé també, ja que estar en el top 100 del món no és gens fàcil i no vius tan bé.

L’esport i les xarxes socials: consells per a una vida activa

En quina posició està vostè?

Ara mateix en el general, que és de dos anys, estic el lloc 18 del món absolut professional. I en el d’aquest any 2025 estic el número cinc. Jo diria que en tots els esports, si t’ho creus, es pot viure d’això.

Quin diria què és el seu major èxit fins ara?

Estic orgullós i crec que el meu major èxit és que amb vint-i-tres anys vaig pel bon camí, que amb la meva edat puc fer el que vull i em dedico a això, ho valoro molt. En l’àmbit esportiu, el Campionat del Món Júnior. I diria també l’últim torneig que vaig guanyar a Finlàndia, on hi havia jugadors molt bons.

I té alguna meta o objectiu?

Cadascú es posa els seus objectius, però m’encantaria ser el número 1 del món o ser campió del món absolut professional.

Cinc vides aferrades al judo: respecte, disciplina i passió

Alguna vegada l’han prejutjat per ser jove i espanyol?

Entre nosaltres, els que competim, ja ens veim molt i a moltes bandes del món. A la gent sí que l’impressiona que jo sóc dels joves, però no el que més. Hi ha gent de vint o vint-i-pocs. Els impressiona el fet de ser ja jugador de billar professional i, després, encara més que tingui vint-i-tres anys i hagi viatjat a més d’una trentena de països competint a nivell professional.

I què li diuen d’Eivissa en aquests viatges?

Tot el món coneix Eivissa com l’illa de la festa. Fa poc em van dir: «Jo pensava que la gent només hi anava de festa, que no hi viu ningú». Com si et digués que jo vaig a Disneyland París i allí no hi viu gent, la gent va a les atraccions, doncs el mateix amb Eivissa. Es pensen que és un polígon amb cinc discoteques on vas de festa i ja.

Publica vídeos a les xarxes socials parlant sobre el billar, com reaccionen els seus seguidors?

Fa uns quatre mesos que publico vídeos, ha set una bogeria com han pujat els seguidors (@jonassoutobillar a TikTok amb 66,3K i @itsjonassouto a Instagram amb 33,6 mil). Hi ha moltes persones a les que els agraden els vídeos, però la veritat és que com en ells explico les normes i coses que no es poden fer en el billar, perquè cadascú juga a la seva manera, com a l’Uno, pel simple fet de ser tallant i directe, em diuen que no tinc ni idea de jugar.

"És un esport molt psicològic. Crec que puc guanyar qualsevol persona i qualsevol torneig"

Què creu que ha de tenir un bon jugador de billar? Vostè té algun segell identificatiu?

El que has de tenir dins teu és un poc de talent i destresa, perquè jugar al billar és molt difícil. És com el golf, si tu no tens un mínim de facilitat és molt complicat que aprenguis de pressa i que arribis a un gran nivell. Pots arribar-hi, però tardaràs més. I després: el cap. És el 80%, és un esport molt psicològic, perquè, al cap i a la fi, és com tirar un penal, si el falles a la final de la Champions et mors, però si estàs jugant una partideta amb els teus col·legues i falles, no passa res. Doncs és el mateix. Si no la fiques, no la fiques, no entrarà la bola mai. Jo tinc un caràcter molt bo a l’hora de batallar els partits, tinc una cosa que és que em crec que puc guanyar qualsevol persona i qualsevol torneig, que després ho faci o no és un altre aspecte, depèn de com et vagi.

Suscríbete para seguir leyendo