Carla Arias, eivissenca a Austràlia: «Pensava que seria com veia a TikTok, però no»

Molts joves acaben la carrera universitària i se senten perduts, poc preparats pel que ve després. Prefereixen anar-se’n a l’altra punta del món i experimentar durant un any sabàtic, per més tard tornar a casa i poder afrontar les responsabilitats de la vida adulta. Aquest és el cas de Carla Arias Asueta, una jove eivissenca de vint-i-quatre anys que ja fa un any i tres mesos que viu a Austràlia. Va estar primer a Gold Coast i ara està a Port Douglas: «Vaig acabar la carrera [Educació a Madrid] i, com crec que a tots els joves ens passa, ens angoixam pensant ‘i ara què faig?’. Jo tenia clar que no volia estabilitzar-me encara», explica. «Vull ser professora, però sentia que era molt jove i que encara em quedava molt per veure, per experimentar... I, com és sabut per tots, és molt popular el fet d’anar-se’n a Austràlia i vaig dir ‘per què no?’», afegeix. 

María de Lama, eivissenca a Austràlia: «Aquest país és com un estiu etern, com fer la temporada a Eivissa»

«Jo pensava que arribaria allà i seria tot meravellós, de pel·lícula, com veim a TikTok i a les xarxes socials, que sembla que arribes i et plou la feina, i no és així», manifesta. «Teníem molts nervis i estrès al principi, ja que anàvem amb estalvis. Al final, per començar una nova vida necessites molts de sous i es van gastant mentre estàs allà», diu.

Arias ara mateix està en un stand-by, ja que, en haver estès el seu visat, està buscant feina. Ha de treballar sis mesos en poblats remots, per poder quedar-se el màxim permès de tres anys. «Fa menys d’un mes que vaig arribar a Port Douglas i aquí està molt difícil la situació laboral, ja que és un dels pocs llocs on et serveix treballar a l’hostaleria per a aquesta extensió. Tot el món vol fer-ho a aquests indrets perquè són feines més tranquil·les que a una granja», exposa.

A Austràlia és molt normal aixecar-te a les quatre o cinc del matí, ja que aprofiten per fer activitats esportives, anar al gimnàs, a la platja o prendre un cafè abans de marxar a la feina: «Tenen molta cultura de l’esport i veus a tot el món corrent, fins i tot mares i pares amb els carrets de bebè», riu. Aquesta és la diferència més gran que troba amb Eivissa: «A Espanya tendim a aixecar-nos per anar a treballar i si volem fer alguna activitat d’oci, la feim a la tarda, perquè ens anam al llit tard. Aquí és al contrari». Un altre aspecte diferent és que les botigues també tanquen d’hora allà, al voltant de les cinc de la tarda.

La jove està desitjant poder tornar a menjar plats típics espanyols, i sempre parla dels seus orígens amb la gent d’allà: «Els ensenyo l’altra cara d’Eivissa, la que no es coneix tant: la de les platges, la tranquil·la, la hippy... I tots es queden al·lucinats».

«A Austràlia és tot tan canviant... Aquí, literalment, la teva vida pot canviar d’una setmana a l’altra. La majoria dels contractes laborals són casuals, et poden acomiadar d’un dia per l’altre, igual que tu també te’n pots anar en voler. El lloguer es paga cada setmana i l’aigua i la llum, també», explica. És tot molt momentani, així que no pot assegurar on estarà en un temps, però sí que afirma que es planteja tornar a Eivissa després d’aquests tres anys, si no abans. «Encara que a vegades em surt la vena aventurera», riu. 

Consells per viatjar a l’estranger

Pel que fa als viatges, destaca Lombok, una illa al costat de Bali, i una travessia per carretera en caravana amb la seva germana per la costa est australiana. En aquest últim, a la platja Alma Bay de Magnetic Island, va viure un fet inoblidable: «Estava amb la meva germana, que estava molt espantada pels animals, ja que aquí hi ha les espècies més perilloses. Jo li deia que no hi hauria res, que jo m’havia banyat mil cops a la platja, fins i tot sense socorrista, i no m’havia passat res. Estam cinc minuts a l’aigua, sortim i, de sobte, veim una nena i una dona cridant i plorant. Els havia picat el born més perillós possible. Depèn de quant de temps i amb quants tentacles et toqui, pot provocar-te paràlisis i, fins i tot, la mort».