Laura Mei Soler, eivissenca amb orígens xinesos a Madrid: «El cinema espanyol encara segueix amb els estereotips»

D’origen xinès, però de cor eivissenc, la jove de vint-i-quatre anys Laura Mei Soler Bonet no para. Va néixer a Maoming (al sud de la Xina), però quan tenia un any va ser adoptada (pare d’Alacant i mare d’Eivissa) i va venir a l’illa, on s’ha criat fins a l’hora de marxar a estudiar. Va fer el doble grau d’Art Dramàtic i Arts Escèniques a Màlaga, ja que des de ben petita balla i va voler estudiar això gràcies a Estudio Capricorn, centre que va tancar l’any passat després de 42 anys de dedicació. Des d’octubre de 2022 viu a Madrid, on vol trobar feina en el seu sector.

Miguel Blesa, jove amb arrels eivissenques: «M’han dit que Eivissa és com ‘Jurassic Park’, però de festa»

«Madrid és un dels punts on més oferta de feina en aquest sector hi ha a Espanya», explica. «És un món prou complicat, has de tenir sort, depèn de molts de factors...», afegeix. Per aquest motiu, també està cursant una formació professional dual intensiva d’Administració i Finances: «Com el món de l’artista és complicat i bastant inestable, tan econòmica com mentalment, sempre cal tenir un pla B». «També per provar altres coses diferents. Sembla que quan tries una carrera, la societat ja només et veu en aquest àmbit i una persona pot fer i saber moltes altres coses», afegeix amb determinació. Al mateix cop no deixa la seva faceta artística i va agafant els treballs que li sorgeixen.

«És un poc caòtic, perquè hi ha moltes ofertes de l’àmbit artístic, per exemple rodatges, que t’avisen d’un dia per l’altre», destaca, així que poder seguir el ritme no és fàcil. Conta que una vegada anava a classe tot el matí i va fer un rodatge dos dies seguits des de les set de la tarda fins a les set del matí: «Era un rodatge intensiu, a més d’exterior i nocturn. Ja pots pensar: rodatge, empalmar a classe, tornar a dinar i una altra vegada a rodar... Vaig acabar molt cansada».

"L'etiqueta del perfil de l'asiàtic sempre és la del criat, del graciòs o de l'amic de..., mai és el protagonista"

Per trobar aquestes ofertes tan esporàdiques recalca que s’ha de ser molt «espavilat» perquè potser agafen el primer sol·licitant. També depèn de si busquen personatges protagonistes o secundaris, que es fa amb més o menys temps. Un altre aspecte que ressalta és que s’han de tenir en compte les característiques: «L’edat és bastant important, també el gènere. I influeix la teva ètnia». Aquest últim és més complex, perquè hi ha diferents asiàtics: «Una cosa són els xinesos, una altra els japonesos, els de Corea del Sud o els filipins... Tothom els encasqueta al mateix calaix». Això de tenir «trets diferents» té coses bones, perquè els aprofita si necessiten gent d’Àsia, però també dolentes: «Depèn del que busquin. La indústria del cinema espanyol encara continua amb els estereotips i els clixés, encara mai s’ha vist una protagonista asiàtica com ‘A todos los chicos de los que me enamoré’. Sempre etiqueten el perfil asiàtic amb el criat, amb el personatge còmic o ‘l’amic de’, mai és el protagonista, sempre està posat amb una etiqueta, com la gent de pell morena, que surt sempre com l’amic del blanc».

L'artista eivissenca Reya Thomas: «‘Factor X’ t’obre portes i et fa afrontar pors i posar-te reptes a tu mateixa»

Una altra cosa que no ha deixat de fer és l’esport, ara practica kungfu. Desvetlla una curiositat: «Com jo venia del ball, ja tinc unes característiques i habilitats que em faciliten el kungfu». És a dir: flexibilitat, coordinació, expressió corporal i captació dels moviments. «En ball, diuen una coreografia i l’has de fer. A kungfu com feim formes (gruid o tigre, per exemple), quan l’ensenyen se’t queda com si fos una coreografia de ball», conclou.