Yomaira Sánchez, peruana a Eivissa: «A l'illa pots ser cambrera, taxista o allò que vulguis»

L’opció de viure prop de la mar va ser el que va fer que la peruana Yomaira Sánchez es decidís a venir a Eivissa. Després de viure set anys a Barcelona, on ja vivien la seva mare i la seva germana, volia un canvi de feina, i mirant opcions laborals a Balears, no va dubtar a triar l’illa pitiüsa i aquí està des del juliol de 2022.

Enyel Batista, dominicà a Eivissa: «El millor que m’ha passat ha set venir aquí»

Aquesta jove de trenta-cinc anys va estudiar Administració d’Empreses i treballa en el departament de finances d’un grup empresarial. El seu dia a dia, entre setmana, comença ben d’hora per anar a passejar amb el seu gos Otto, després fa la seva jornada laboral a l’oficina i, en sortir, torna a donar una volta amb l’animal. Sánchez recalca que això ho fa a l’hivern, perquè a l’estiu aprofita per anar a platges on pugui portar n’Otto perquè al gos li encanta nadar. A més, també aprofita per fer plans amb amigues. «A l’hivern hi ha un poc més monotonia, perquè la majoria de les coses estan tancades», destaca.

Al Perú tenia les mateixes oportunitats laborals que a Espanya, però el que li dona Eivissa, o aquest país en general, és la tranquil·litat: «Perú té molta delinqüència, el nivell de criminalitat és bastant alt, la cultura és un poc més tancada, són diferents». «Aquí puc sortir de nit tranquil·lament i sé que no passarà res, i en el meu país això no és factible», afirma. Una diferència que ha trobat és la calma i la pau de l’hivern a Eivissa: «Tu pots viure a una zona amb unes vistes meravelloses, amb uns llocs súper bonics, i respirar naturalesa, que no tens a la ciutat, no ho tenia a Barcelona ni quan vivia a la capital del Perú». «És veritat que l’estiu és un poc més caòtic, però és part de l’illa. Tens el contrast, les dos coses: a l’estiu tens un ritme més accelerat, pots fer més plans, hi ha més gent... però la tranquil·litat que pots arribar a tenir a l’hivern s’agraeix», manifesta.

"A Eivissa puc sortir de nit tranquil·lament i sé que no passarà res, al Perú això no és factible"

Al contrari, troba una similitud entre Eivissa i Perú: el turisme. «El meu país, en tenir una meravella del món, té molt de turisme i hi ha molta diversitat cultural. Molta gent de fora ve a viure-hi perquè l’economia està en auge», manifesta, com passa a l’illa o a Barcelona.

A la peruana li agrada molt d’Eivissa que pots arribar a tenir una vida molt relaxada i tranquil·la, en contacte amb la naturalesa, a l’hivern, però també l’oportunitat de canviar de treball quan es vol: «En una temporada pots ser cambrera i a l’altra una cosa distinta, taxista si vols». «Això et dona molta oportunitat de decisió, a més que pots treballar sis mesos i els altres dedicar-te a viatjar», afegeix. El problema de l’illa és l’habitatge, i, a l’hora de plantejar-se comprar, al ser els preus «bastant elevats», potser s’haurà de marxar.

Mónica García, eivissenca a Mèxic: «Una vol tornar a Eivissa, però t’ho posen molt difícil»

El català el parla perquè ha viscut molts anys a Barcelona. A més, ella creu que és important adaptar-se a la cultura del lloc que t’acull: «Així la gent també sent que t’interessa». Ha trobat la diferència amb la varietat dialectal d’Eivissa, com l’article salat, i conta rient que un dia se’n va anar a menjar a casa dels avis d’una amiga seva i li parlaven en català: «Va haver-hi un moment de la conversa que jo estava perduda. Em vaig quedar amb una cara d’empanada, no havia entès res del que m’havien dit, vaig passar molta vergonya. Després ho varen entendre i em parlaven un poc més lent».