Enyel Batista, dominicà a Eivissa: «El millor que m’ha passat ha set venir aquí»

Enyel Batista és un jove dominicà de vint-i-dos anys que viu a Eivissa des de 2020, just quan afluixava la pandèmia de la covid: «Vaig venir a l’illa per la meva mare, ja que ella vivia aquí des de feia set o vuit anys», explica.

Mónica García, eivissenca a Mèxic: «Una vol tornar a Eivissa, però t’ho posen molt difícil»

Va estar a Eivissa uns mesos tranquils, sense fer res, fins que va començar la temporada d’estiu i al setembre d’aquell any ja va començar a estudiar Dret a la Universitat de les Illes Balears. «Em vaig adaptar molt de pressa a la vida aquí, també em vaig treure el carnet de conduir», recorda.

Al jove sempre li han agradat l’aventura, la platja i la muntanya. L’any 2022 es va dedicar a viatjar molt i a fer vídeos d’aquestes escapades. «Al setembre me’n vaig anar a República Dominicana. Quan vaig arribar-hi, vaig gravar la reacció de la gent, que no s’ho esperava, dos anys després d’haver-me’n anat, i això es va fer viral», destaca. «Quan vaig tornar a Eivissa ja tenia molts seguidors i la gent ja veia el que feia», afegeix, explicant que va començar a fer blogs de les activitats que anava fent.

L’any 2023 va haver de començar de zero amb les xarxes socials perquè li varen bloquejar el perfil, però com feia continguts més de seguit (d’un viatge a Tanzània, per exemple), va anar creixent ràpidament una altra vegada el nombre de persones que el seguia. Ara mateix, compta amb 374 mil seguidors a Instagram (@zoyenyell) i 241,7 mil i 15,9 mil a TikTok (@zoyenyell.2 i @zoyenyell.3, respectivament).

«Bàsicament, em dedico a enregistrar els meus viatges i quan vaig a restaurants. Els meus ingressos es basen en promocions de negocis, gravo la meva experiència i faig ressenyes», recalca. «Connecto molt amb el públic perquè em caracteritza l’espontaneïtat, no tinc vergonya i no m’agrada sentir que estic fent un programa. Sóc molt extravertit», assegura.

Ara mateix està enfocat en el gimnàs, en estudiar i en fer «aventures de rius, platges o excursions», en això es basa el seu contingut. També grava el seu dia a dia al camp: «Tinc tarongers i als seguidors els agrada veure com faig la collita de taronges i després em preparo un suc. Intento mostrar el dia a dia». Pel que fa al contingut de les platges d’Eivissa, va a la cala que més li agrada i grava com és la travessia i dins de l’aigua quan neda i fa apnea: «També m’agrada anar per la costa i, directament on veig que l’aigua està ideal, paro i busco la manera de baixar a la mar», narra. A més, va a l’església cristiana i queda amb els amics.

La seva vida a Eivissa, a diferència del seu dia a dia a República Dominicana, és més tranquil·la. Té més qualitat i els salaris són millors: «Aquí va més a poc a poc, em permet gaudir dels moments més calmats». També destaca que la diferència «abismal» que ha trobat entre els dos llocs, és la gent: «L’hospitalitat i l’afecte de la gent dominicana cada cop que visito el meu país em fa sentir molt còmode, a diferència d’aquí, on acostumo a fer les coses tot sol». «Cada lloc té la seva pròpia màgia», afirma. Una similitud que hi troba és que no para a l’estiu: treballa de recepcionista d’hotel.

Joris Smits, capità de vaixells holandès a Eivissa: «A Holanda només necessites la teoria i ja pots pilotar vaixells»

«En haver vingut a Espanya, el millor que m’ha passat ha set venir a Eivissa», ressalta. «És un tresor, Eivissa es va tornar ca meva en mesos. M’encanta el menjar d’aquí, la cultura és diferent i no té res a veure amb la Península», afegeix. «De fet, em critiquen molt a República Dominicana perquè em consideren deslleial amb la meva pàtria per la meva forma de parlar, ja que quan parlo espanyol és diferent de com parlen de normal els dominicans», confessa: «M’he adaptat tan ràpidament al sistema espanyol, que sóc molt espanyol pels dominicans i molt dominicà pels espanyols», manifesta, abans de concloure dient que sí que entén el català i l’utilitza per dir alguna cosa com «per favor», «gràcies» i a l’hora de pagar, «amb targeta, si us plau».