Vicent Tur, estudiant eivissenc d’un doctorat als Estats Units: «A Nova York, et claven seixanta dòlars per quatre cerveses»

Vicent Tur Planells és un eivissenc de vint-i-quatre anys que va estudiar Biotecnologia a Madrid. L’últim any va fer les pràctiques externes de la carrera a l’hospital Monte Sinaí, a Nova York, i hi va estar des d’abril a agost de 2022. «Em va encantar, al final era la primera vegada que sortia completament tot sol fora d’Espanya i m’ho vaig passar molt bé», assegura. Tant li va agradar que, en tornar a Madrid per fer un màster en teràpies avançades en biomedicina, va tornar al mateix hospital de Nova York a fer les pràctiques del màster amb el mateix grup d’investigació. En aquest cas, també varen ser quatre mesos: d’abril a agost de 2023.

Toni Serra, estudiant del doble grau de Biotecnologia i Farmàcia: «La carrera és com una jornada laboral, són vuit hores»

Ara mateix està fent un doctorat en Ciència i Tecnologia de la Salut. Es va apuntar a la capital espanyola, però l’està cursant a Nova York, al mateix hospital i al mateix departament, el de Microbiologia, sota la supervisió de dos espanyols. El treball l’està fent sobre immunoteràpia contra el càncer. En concret, en un tipus d’aquesta malaltia que utilitza virus oncolítics: «Modificar i fer servir virus per tractar els tumors». A més, indica que, a l’hospital, el que fan és entendre, millorar i presentar nous virus que es puguin usar per dur assajos clínics per tractar pacients.

El temps per finalitzar el doctorat depèn del finançament que es tingui. «Espanya és un país un poc precari en aquest sentit, i les beques públiques que hi ha no poden arribar a tothom», explica abans de continuar: «No obstant això, al final tenim molt bona ciència. Estam considerats dels millors països, perquè amb pocs recursos, estem competint i estem demostrant que el que diem és veritat».

Respecte a l’àmbit de la salut a Eivissa, defensa que «d’alguna manera s’haurien de protegir les places de professions que es necessiten, com metges i infermers, o donar ajudes pel lloguer». «Per poder cuidar aquests professionals i que no marxin de l’illa», afegeix.

Pel que fa a la vida a la ‘gran poma’, assegura que és «una ciutat que no dorm». «Les coses tanquen d’hora, però el metro està obert 24 hores i hi ha gent per tot, aquí no s’atura», afirma. Anar de festa, al teatre (Broadway), fer turisme i veure l’Estàtua de la Llibertat, hi ha mercadets de roba pel carrer... «És com Madrid o Barcelona, però multiplicat per dos o per tres», afirma amb humor. «Tens més opcions, en general, i pots conèixer a gent de tot el món», afegeix.

«Tot és molt car. Has d’anar amb seny perquè sí que es guanya més, però l’estil de vida també es nota bastant», exposa. «No pots fer el que vulguis. Si et beus quatre cerveses, et poden clavar seixanta dòlars», assegura. També ha notat molt el canvi d’horari, ja que les sis hores de diferència amb Espanya l’afecten a l’hora de mantenir el contacte. «Al principi és un poc més dur si estàs tot sol, estàs a una nova ciutat i has de fer nous amics. La gent aquí només pensa en treballar i tens poca vida social», manifesta. Però, amb el temps, un s’adona que és una gran ciutat i coneixes molta gent: «Fas el teu grup d’amics i acaba sent la teva segona casa».

Cristina Guasch, estudiant eivissenca de Bioquímica als Estats Units: «A Boston, em diuen coses com ‘ah, però a Eivissa hi viu gent?’»

Una anècdota que explica que li va passar la primera vegada que va arribar a Nova York va ser triant quin tipus de llet posar-se al cafè, ja que a Espanya coneixem la desnatada, semidesnatada i sencera: «Aquí va amb ordre creixent de greix. Com jo m’estava cuidant, volia la meva llet desnatada. Aquí hi ha skim milk (desnatada), no tenen semidesnatada, tenen whole milk (sencera) i tenen la half and half (meitat i meitat). Pensant que aquesta última era semidesnatada, vaig estar prenent-la dos mesos fins que em vaig adonar que era meitat sencera, meitat crema, grassa nua i crua». Tur conclou rient: «No m’estranya que estigués bona».