Daniel Laguna, professor eivissenc de flauta travessera a Jaén: «Pretenen que actuïs només per donar-te a conèixer»

Daniel Laguna Sánchez és un eivissenc de 35 anys que és professor de flauta travessera al Conservatori Professional de Jaén, ciutat on porta ja tres anys.

Cançons tradicionals eivissenques molt especials

Va fer quatre anys d’ensenyances bàsiques i després uns altres sis d’ensenyances professionals al Conservatori d’Eivissa, quan aquest encara estava a Cas Serres. Més tard va fer la prova d’accés per poder estudiar quatre anys al Conservatori Superior a Córdoba.

Les oportunitats que té a Jaén i que, assegura, no tindria a Eivissa, són, bàsicament, la flexibilitat i la mobilitat: «La facilitat amb què em puc moure per la Península és el millor avantatge. Com està més connectat, et pots plantar a qualsevol activitat, per exemple, a Madrid, agafo un tren i en menys de dos hores estic alí». «A les illes, agafar l’avió ja implica un major derivat», afegeix.

El seu dia a dia es reparteix entre preparar-se les classes als matins i, a la tarda, impartir-les. A més, té una nena petita, de vint mesos, així que està molt enfocat en ella. La seva família és mig andalusa i mig catalana, per part dels seus pares, que viuen a l’illa. Laguna enyora Eivissa per la família, però no pel seu mode de vida: «No em plantejo tornar. També perquè m’he habituat a un altre estil».

Al seu parer, la música a Eivissa «va per molt bon camí». A l’illa, segons ell, sempre hi ha el problema econòmic. És a dir, «que les condicions siguin favorables i que els concerts s’organitzin bé, tant en temes administratius i econòmics, com d’espais i de comoditat». A més d’aquests aspectes, també indica que ha de ser favorable pels músics: «Hi ha molts cops on, segons el tipus d’actuació [restaurant o beach club, per exemple], pretenen que simplement vagis a actuar per donar-te a conèixer i tu hi vas per treballar. És com si diguessis ‘si em deixes menjar de franc, jo t’ho promociono’, tampoc caurem en això». «Has de vendre el treball al preu que creus que val i, si no estan d’acord, idò a una altra banda», destaca. «Si es fa alguna cosa favorable pels músics, la societat ho agrairà, perquè al final es traduirà en activitats culturals i l’illa es beneficia d’això. I, a més, un gran percentatge de l’illa no és eivissenca i té en alta estima la música clàssica», afegeix.

"Un gran percentatge de l’illa no és eivissenca i té en alta estima la música clàssica"

La cultura eivissenca no creu que s’estigui perdent: «Continua present i cada vegada hi ha més moviment». «Tant les Illes Balears com a Catalunya, sempre advoquen pel que és seu, perquè es mantingui la llengua i tot», recalca.

Les orelletes i el flaó són com un «manament» per a ell. A més, explica una anècdota divertida a l’hora d’impartir classes: «A vegades els hi canvio l’idioma als meus alumnes. Els dic: ‘Ara farem unes quantes notes i has de bufar’, i es queden sense entendre res. Així mateix, saben distingir l’accent salat de les Balears del valencià o el català central». A més, explica que li diuen que no sembla ell parlant quan canvia de llengua, pel fet que utilitza un altre tipus d’entonació. «És com quan parles en anglès, el cantusseig que tens és distint, idò passa el mateix quan parlo el català Eivissa».

Un disc dins del món de les històries de dos eivissencs

Laguna assegura entre rialles que cada vegada escolta menys música, però, quan condueix, en la seva llista de reproducció sempre salta alguna cançó de Ressonadors i Statuas d Sal.