Ana Serrano, escriptora eivissenca de catorze anys: «Ens fa falta recordar que nosaltres també vàrem ser joves»

Amb només catorze anys l’eivissenca Ana Serrano Torres ja ha donat forma als seus pensaments en un poemari bilingüe, ‘Pensamientos de una adolescente’, escrit en castellà i català. El llibre es troba en plena fase de prevenda: si aconsegueix vendre’n 150 exemplars, l’editorial valenciana Talón de Aquiles en publicarà 850 més. De moment, ja en porta 90 i encara en necessita 60 per fer realitat el projecte. Es pot trobar a les llibreries Hipérbole, a Vila, i Serreta, a Santa Gertrudis. Per donar-li més impuls, visitarà l’escola de Sant Jordi, on compartirà amb altres joves la seva passió per l’escriptura i demostrarà que la poesia no té edat.

Recomanacions de llibres d’una editora de Planeta

Quan va començar a escriure?

A mi sempre m’ha agradat escriure, d’ençà que era molt petita. I escrivia historietes, però mai les acabava. Ara m’hi he posat més seriosament. M’he presentat a algun concurs i tot.

I a aquests concursos, què li demanaven?

L’editorial demanava manuscrits. I com que vaig agafar-lo una mica tard, no tenia temps d’escriure’l sencer, així que vaig enviar una mostra de cinc poemes en català i cinc en castellà. Un parell de setmanes després, em van dir que acceptaven el manuscrit i que podien començar el procés editorial.

Aquest concurs, tenia res a veure amb aquesta editorial o ho va presentar directament a l’editorial?

A banda, sí. Però també m’he presentat a concursos d’escriptura.

I per què escriu? Què significa per a vostè?

No ho sé, simplement m’agrada molt fer-ho. És com que se m’organitzen molt les idees a l’hora d’escriure.

Tres escritoras superventas juveniles revelan sus claves en Santa Eulària

D’on treu la inspiració?

És el sentiment del moment. De sobte em ve una idea i desenvolupo, quasi sense voler, un poema. Penso en alguna cosa, o, per exemple, busco alguna frase d’algun llibre que m’hagi agradat, i ho desenvolupo a partir d’aquí.

Com definiria de què tracta i com està ordenat el poemari?

Tracta una mica d’això, del caos que té un adolescent, de tot el que pot arribar a sentir, i dels seus pensaments, perquè molts cops els adolescents se senten petits, i no diuen el que pensen. Vaig pensar que potser expressar-ho així, en paraules, era una manera molt gràfica d’expressar-ho.

Per què poemes i no una narració o un altre gènere?

Doncs perquè penso que va ser el que em va venir millor en el moment.

Ha destacat al principi una frase de la seva mare, que diu que «la vida és com un trencaclosques, totes les peces són importants», què significa aquesta frase per a vostè?

Que tot en aquesta vida és important, tot allò bo i tot allò dolent, i, encara que no es vegi en el moment, al final tot encaixa.

Per què ha escrit mig en català i mig en castellà?

Perquè el català és la meva llengua i volia incloure-la també.

Com veu el tema del català aquí a Eivissa?

Depèn de l’entorn, sempre, en el que hagis crescut.

Diria que s’està perdent, o, al contrari, cada vegada hi ha més gent interessada a aprendre’l?

Depèn d’on vagis a mirar o a preguntar, i de l’àmbit en què s’enfoqui.

Creu que es podria impulsar més el català d’alguna manera, com amb els llibres, o fent alguna activitat en català, perquè la gent de la seva edat el continuï parlant?

Penso que les llengües i els valors s’han d’inculcar des de casa, és molt important, però sempre es poden intentar fer algunes activitats externament.

"Les llengües i els valors s'han d'inculcar des de casa, és molt important"

Els adolescents, en general, llegeixen? I vostè, llegeix per gust?

No llegeixen mica. Jo sí que ho faig.

Per què creu que no ho fan?

Penso que és perquè de petits no els hi van inculcar, o perquè volen l’estímul constant i no ho veuen entretingut, veuen només lletres.

"Els adolescents, en general, no llegeixen perquè no ho veuen entretingut"

I com es podria canviar aquesta situació?

Se’ls podria proposar una varietat molt gran. Per exemple, a les hores de llegir a l’institut, en comptes d’imposar lectures, que si no els hi agrada llegir fa que llegeixin menys, deixar-los triar. Oferir-lis una àmplia selecció de llibres, de moltes classes, i deixar-los triar.

Quin missatge els hi donaria als adolescents perquè llegeixin i parlin el català?

Que s’atreveixin a fer-ho sempre.

Què llegeix vostè per gust? Quin gènere de literatura?

Romanç i fantasia. M’agrada molt la saga ‘Empírio’, de Rebecca Yarros.

Llegeix tant en català com en castellà?

Llegeix més en castellà, però també en català. Em vaig llegir ‘Juno’, de Laia Aguilar, i em va agradar molt la història d’aquesta al·lota. També recomano ‘Ara que estem junts’, de Roc Casagran Casañas.

I parlant d’atrevir-se, què li diria a una persona que està començant a escriure, però potser per ser menor d’edat no s’atreveix a ensenyar els seus textos, ja sigui als seus pares, o donar-los per publicar?

Que ho intenti, que sempre pot haver-hi un moment, i hi haurà una oportunitat. Hi ha un lloc per tots en aquest món.

A la contraportada explica que el llibre és com un caos de ser adolescent. Què passa ara mateix pel seu cap, quins projectes té?

Doncs és un caos molt gros sempre, perquè tens moltes coses... És com que veus un món molt gros, en què tu també t’estàs fent gran, i són moltes coses a la vegada. Penses que has d’estudiar, però també vols fer tot el que t’agrada. De vegades hi ha dies que saps que et pots menjar el món, i n’hi ha d’altres que dius que avui ja no pots. És tota aquesta intensitat.

Té algun pla de futur? O té clar més o menys què vol fer, què vol estudiar, a què es vol dedicar?

Des de petita sempre m’ha agradat i he volgut estudiar Magisteri Infantil, perquè m’agraden molt els boixos petits.

Té algun somni?

Ara mateix, no. Compartir el que penso amb els altres.

Una lectura de cinc estrelles en català

Com animaria la gent a comprar el seu llibre? Per què el recomanaria?

Perquè potser et fa reconnectar amb qui vas ser una vegada. Que algun cop també ens fa falta recordar que nosaltres també vàrem ser joves.