Laia Valldepérez i Martin Watson Todd, d'Eivissa a Oslo: «A Noruega pots treballar menys i tenir més temps lliure»

Laia Valldepérez Casanova va néixer a Buenos Aires, de pares catalans, i Martin Watson Todd Cardona, a Fuerteventura, de pare anglès i mare eivissenca, però tots dos s’han criat a Eivissa. Ella té 30 anys i ell, 31. Es varen conèixer a un campament de l’illa i porten junts catorze anys. Tots dos varen estudiar Educació Primària a Barcelona i també varen viure l’experiència Erasmus: ella a Holanda i ell, a Alemanya i Eslovènia. «Ens va agradar molt el concepte d’estudiar internacionalment. Hem viscut també a Escòcia», explica Valldepérez. Ara ja fa tres anys i mig que estan a Oslo, varen anar-hi perquè a ella li va sorgir l’oportunitat d’estudiar un màster d’Educació Internacional i Desenvolupament, i ell va acompanyar-la. «Si no, podria ser que ara estàssim a una altra banda, no necessàriament a Eivissa», apunta Watson Todd.

«Seria un gran privilegi tornar a l’illa i poder aportar tot el que hem après», afirma Laia. El motiu pel qual enyoren molt Eivissa, segons Martin, és la família i els amics, però no descarta viure a altres bandes, ja que «els estius són insuportables, fa molta calor i hi ha massa gent, es col·lapsa tot». «Les condicions a Eivissa també són complicades, perquè tots els sous que fas se’n van amb el lloguer, per tant, no es pot estalviar», assegura ell. «També les nostres carreres professionals estan una mica limitades a l’illa», afegeix ella. «A Oslo, a part d’estudiar, vaig començar a treballar per a una botiga de pastissets, i ara en sóc la gerent», exposa.

María de Lama, eivissenca a Austràlia: «Aquest país és com un estiu etern, com fer la temporada a Eivissa»

Martin manifesta que a Oslo ha prioritzat tenir flexibilitat a l’hora de treballar: «Aquí, per treballar com a mestre a una escola pública has de tenir el noruec, i no és una llengua que practiquem, encara». Per aquest motiu, com no volia treballar a un supermercat i a Barcelona va estudiar Interpretació, està fent cosetes en aquest món, i al mateix cop fa feina com a repartidor. A més, té un canal de YouTube en el que fa de guia turístic, però no apareix davant de la càmera.

«Crec que molts europeus no creurien com és Noruega en molts d’aspectes», destaca la jove: «És una cultura nacionalista, tradicional. A més, econòmicament els va bé pel mercat de petroli, del gas, de la pesca i de les energies renovables». «Abans dels anys 70, aquí no tenien l’estil de vida que tenen ara, amb generacions joves amb molt de capital. Són una societat molt innovadora, a la vegada que tradicional, és una cosa molt curiosa», diu Laia. Per exemple, allí tots els seus amics tenen casa pròpia, on viuen normalment, fins i tot una casa de vacances al sud, com a Espanya, i una cabin [caseta de fusta a la naturalesa] on van els caps de setmana. «En general, tenen tres cases», diu Martin. «No tenen por, res a veure amb la mentalitat que tenim els eivissencs», recalca Laia.

«A diferència d’Espanya, aquí pots treballar menys i tenir més temps lliure per dedicar-te al que vols fer. No has d’estar treballant a jornada completa per fer realitat els teus somnis», conclou Watson Todd. «Igual haurem de fer el camí del noruec per poder permetre’ns una casa a Espanya», afegeix Valldepérez.

Una anècdota que expliquen és que amb la quissona que tenien, Lecker, parlaven i feia cas de les directrius en eivissenc, com «seu» i «baix». «Jo notava que a Noruega de vegades em miraven. Un dia estava amb una amiga esperant amb la quissona al transport públic i li vaig dir ‘baix’ perquè no estava centrada, i la meva amiga em va mirar amb una cara horroritzada perquè es pensava que li deia ‘bajs’, que aquí significa merda», recorda entre rialles Valldepérez.