María de Lama, eivissenca a Austràlia: «Aquest país és com un estiu etern, com fer la temporada a Eivissa»

María de Lama Martín és una jove eivissenca de vint-i-tres anys que va cursar els seus estudis de Periodisme a Madrid. Quan va acabar el grau, va fer la temporada a Eivissa (ja havia treballat els estius a l’hostaleria) i en arribar l’hivern se li va ocórrer anar-se’n fora de l’illa, ja que volia sortir de la rutina i buscar un lloc nou. «Austràlia era el lloc, perquè a TikTok i a Instagram tot era gent que s’havia anat allí i vaig pensar que si se n’anava tothom, per què jo no?», recorda entre rialles.

Fa un any que està a Austràlia, ara mateix està al centre del continent, a Alice Springs, però s’ha anat movent per diferents zones. Ara comença el seu segon any i està treballant de cambrera de pis, per aconseguir quedar-se un any més i fer-ne tres. «Per això visc en el lloc on treballo, un poble perdut i remot», explica. La jove diu que amb el visat Work and Holiday es pot treballar del que es vulgui, però s’ha de fer tres mesos de treball específic en zones concretes o remotes el primer any, com en una granja o a l’hostaleria [ella va treballar de jornalera] o sis mesos en el segon any per poder estendre el visat un any més. «No és tan fàcil quedar-se, t’ho has de treballar», afegeix.

Necer García, cuiner eivissenc a Gran Canària: «Eivissa és una bombolla a nivell salarial, almenys en l’hostaleria»

Treballar per viure

La diferència que ha trobat entre Austràlia i Eivissa [o Espanya], és que allà no es viu per treballar: «La vida no gira entorn de la feina, treballes per viure... Els contractes són casuals, no tens un contracte de jornada completa, idò no et compromets i en qualsevol moment ho pots deixar». La periodista exposa que això dona l’oportunitat de moure’s fàcilment i, si se sap gestionar, es pot estalviar bastant més que a Espanya per anar-se’n de vacances. Ella ha estat ara viatjant tres mesos pel sud-est asiàtic. Destaca que, a més, quan es fa l’extensió de tres mesos i sis mesos, s’estalvia el triple perquè estàs en zones que no estan molt habitades i no hi ha molta vida social. Per aquest motiu, és complicat mantenir un cercle d’amistats, ja que la gent va i ve. «Aquí tens aquell costat de soledat, has d’aprendre a conviure amb tu mateix, perquè moltes vegades et toca estar sol. Coneixes a gent i se’n van, és tota l’estona començar de zero, no arribes a tenir una rutina com a tal», afegeix, en contrast amb Eivissa.

Marina Monteverde, veterinària a Eivissa: «A l’Índia tenen ficat al cap que els cans són uns lladres»

El que sí que ha trobat és una similitud entre una zona d’Austràlia, Gold Coast, i Eivissa, i no és el nombre de gratacels: «Tens molta festa, està en la costa i hi ha molta gent de distints països, és com estar fent la temporada a l’illa». És com un «estiu etern», perquè no arriba a fer fred del tot. La jove diu que de mitjana estan a 40ºC a Alice Springs, perquè és desert. Una altra ressemblança amb l’illa pitiüsa és que a Austràlia necessites cotxe per anar d’una banda a l’altra, encara que ells condueixen amb el volant a la dreta. A més, recalca que allí és important que el cotxe sigui tot terreny, ella i la seva parella ho varen aprendre per la força: «Havíem de conduir set hores i en dúiem ja una i mitja conduïda, anàvem per un camí i el Google Maps ens assenyalava tres opcions diferents, vàrem elegir el més ràpid, i quan dúiem per allí una hora, de sobte deixà d’estar asfaltat. Vàrem haver de donar la volta i baixar, i a Austràlia t’equivoques i són dues hores més de cotxe. A més, ens vàrem trobar camells salvatges, cangurs i una àguila pel camí».

De Lama rumia que ha après el que és la resiliència: «Soc capaç de fer moltes coses que pensava que no seria capaç, com collir alvocats i llimes, i empaquetar-los, o treballant de cambrera de pisos, fent sushi... Que jo només havia treballat de cambrera i venent ulleres de sol a Eivissa». «T’adaptes i valores el treball que fan els altres, com als jornalers, una cosa és veure-ho i una altra treballar-ho», conclou.