JORIS SMITS

Joris Smits, capità de vaixells holandès a Eivissa: «A Holanda només necessites la teoria i ja pots pilotar vaixells»

L'holandès Joris Smits porta a Eivissa més d'una dècada i explica les diferències en el sector nàutic que ha vist en aquests anys en comparació amb els Països Baixos

Joris Smits pilotant un vaixell d'Eivissa a Formentera.

Joris Smits pilotant un vaixell d'Eivissa a Formentera. / ARXIU PERSONAL

Carla Torres Juan

Carla Torres Juan

Joris Smits (@captain_joris a Instagram) és un holandès que va venir dels Països Baixos perquè s’avorria amb la seva vida allí: «La meva història amb Eivissa comença fa deu anys. A Holanda, el temps no és molt bo, hi ha molta pluja. Allà era dissenyador gràfic i hi havia molta feina amb ordinador. Em vaig acabar avorrint». «La qualitat de vida a Espanya és millor. Aquí, sento que els dies són molt més llargs i la gent gaudeix sempre i no només els caps de setmana», reflexiona.

Smits havia vingut a Eivissa de vacances amb amics i li havia agradat molt l’illa en tots els sentits, així que l’any 2014 va decidir passar-hi una temporada d’estiu treballant: «Vaig venir un cap de setmana a l’illa només per buscar un treball», explica. Va acabar fent feina en un club de platja a Talamanca que ja no existeix. En aquest restaurant va conèixer molta gent de la indústria nàutica: «Em preguntaven si no m’agradaria treballar en un vaixell. Abans d’això, jo no n’havia tocat un mai».

Tot i això, va dir que sí i es va treure la llicència: «He de dir que fa deu anys era molt més fàcil tenir la teva llicència i treballar en vaixells, comparat amb ara», assegura. «Si ets d’Espanya, hi ha moltes oportunitats com a capità als xàrters. Però, per a mi, que sóc dels Països Baixos, fer feina a vaixells comercials fa deu anys era molt fàcil, però ara ha canviat molt i necessites moltes llicències i papers espanyols. És molt difícil aconseguir-los perquè quasi totes les embarcacions comercials tenen la bandera espanyola», comenta. «Jo, personalment, tinc llicències comercials angleses, acceptades per molts països, però no a Espanya. Quan vaig començar, conduïa embarcacions més petites (d’uns 12 metres), que durant els últims anys han canviat a la matrícula espanyola. Això es va convertir en un problema per a mi. Els vaixells més grans sovint tenen registres a països com Anglaterra o Malta, que accepten les meves llicències angleses», afegeix.

La temporada de 2015 va ser la seva primera en el sector nàutic amb un vaixell comercial holandès. Va fer això durant un parell d’anys, fins que va canviar el registre a Espanya. «Era increïble, el mix d’estar a l’aigua i el fet d’estar a Eivissa. Per mi era perfecte. L’única cosa dolenta era que es tractava de treballs de temporada, així que als hiverns, com no hi havia feina, els passava al Carib», conta. «Només seguia el sol», riu. L’holandès exposa que la primera temporada a Eivissa va ser difícil per a ell perquè mai no havia tocat un vaixell i tot era nou: «Vaig arribar, em van donar les claus, em van dir quins eren els meus clients i em van desitjar bona sort». «A Holanda només necessites la teoria i ja pots pilotar embarcacions, no hi ha la part pràctica, allà», destaca.

Abans feia xàrters, és a dir, la gent llogava el vaixell i ell els ensenyava Eivissa. «Després d’uns anys t’avorreixes perquè cada dia és el mateix. Com a capità, al final vols treballar a un iot privat, amb un propietari simpàtic, un vaixell gran, que estigui amarrat a Eivissa», rumia. Totes aquestes coses les ha trobat. L’any 2023 va fer el canvi als iots privats, on podia continuar treballant amb les seves llicències. Ara mateix fa feina a un vaixell de 24 metres d’eslora i té una bona connexió amb el propietari i la seva família. «És un vaixell privat i l’amo no el lloga. Saps cada dia més o menys el que t’espera, perquè els coneixes i tot funciona», manifesta. Smits recalca que aquesta feina és de tot l’any, que també és el que volia. A més, l’holandès diu que a l’hivern està més tranquil i té cura del manteniment del vaixell: «Suposa molta feina per preparar el iot per a la temporada vinent». Diu que aquesta feina el manté ocupat durant tot l’any: «Estic molt feliç del fet que la meva feina sigui ser capità i estar a l’aigua. La mar d’Eivissa i Formentera és la més polida de la Mediterrània. Mai m’avorreixo, cada dia la meva oficina és diferent. Cada dia els capvespres són diferents i cada dia segueixo fent fotos. Això significa que encara gaudeixo de tot el que m’envolta, tinc molta sort», conclou Smits.

Tracking Pixel Contents