El dj Be.lanuit: «Eivissa és un lloc que inspira per crear música»

Una visita a Eivissa l’any 1988 va fer que el dj Be.lanuit s’enamorés de l’illa. Va venir mogut per l’entorn musical que hi havia a l’època: «Eivissa era un hub [nucli en anglès] musical, era l’orella i l’oïda d’Europa del món en l’àmbit musical». Nascut a Albacete, va viure de l’any 1997 al 2002 a Eivissa, però després va marxar a Madrid i a Mèxic. L’any 2018 va tornar a Eivissa, on actualment resideix. Per a ell, l’illa és un «lloc on es reuneix, a nivell musical i a nivell artístic, molta gent que es dedica a això. Continua sent un nucli artístic a escala mundial». «En el que pertoca a la música, aquí s’està generant una indústria molt potent i, artísticament, estan venint molts artistes, ens anem nodrint els uns als altres i això és molt inspirador», afirma. També destaca la naturalesa i l’energia de l’illa: «És un lloc tan polit que inspira per crear, música, en el meu cas».

Be.lanuit ha estat dj des de l’any 1987, és a dir, des de fa trenta-vuit anys. Va començar de ben jove, amb tretze anys, punxant a un bar del seu poble on posava música. «En aquella època no existia la figura del dj tal com la coneixem ara», destaca. Era pura passió i ha anat fent i aprenent coses que tenen a veure amb la música paral·lelament i a posteriori, com la producció musical, que és en el que fa feina des de l’any 2004. Això va ser per inquietud: «Una cosa et porta a l’altra. Comences a punxar i a generar música amb altres discs i això ho vols plasmar d’alguna manera. Ho plasmes i ho graves, en aquella època, eren cassets», explica. Després va aprendre el que és la producció, el so, la música... No podria punxar sense produir: «Cada cosa té el seu punt. Ara mateix no podria fer una sense l’altra. Si només em dediqués a punxar, no sé si m’avorriria, i si sols em dediqués a produir, potser també. Es complementen. S’alimenten l’una a l’altra». També va treballar i es va formar en musicologia: «Et dona un coneixement analític de tot, del context social, polític, històric, del que està passant en cada moment... Tot això, d’alguna manera, també t’ho dona punxar, perquè tu estàs analitzant constantment el que està passant en el lloc o la ciutat on estàs», aclareix. Ara entén les coses que abans feia d’una manera innata o per defecte, les aplica d’una manera més musicològica, assegura, dient amb humor que va caure «en les urpes de la musicologia».

Manu González, dj eivissenc: «Punxar a Gospël és com la portada de Vogue per a una model»

Bernardo Fernández és el seu vertader nom. El seu nom artístic ve del seu nom de pila. «Un oncle meu que vivia a Eivissa en aquella època, que és per això que vinc l’any 1988, que també vivia a París, em deia Bernard. Com me n’anava amb ell a la discoteca, treballava a Pacha, a veure’l fins a les tantes de la nit em deia ‘Bernard, la nuit’ [‘Bernardo, la nit’ en francès], com dient que me n’anava a perdre la nit. I d’allí vaig contreure el nom i em vaig posar Be.lanuit», riu. També afegeix que fa apologia de ‘Manolo, la nuit’, una pel·lícula dels anys 60 protagonitzada per Alfredo Landa.

Per a ell, posar música és com respirar: «Ho duc en el meu ADN, està en mi», afirma el dj a qui es pot trobar a l’Hostal La Torre, Vibes, Laylah, Sa Capella, Pikes, Casa Maca, Cova Santa, BeacHouse i El Chiringuito. Però a la cabina de dj, no servint taules o copes, ja que, explica, alguna vegada li ha passat que es pensaven que era el cambrer.

B Jones: la volta al món, punxant, d’una dj d'Eivissa

El seu estil és molt eclèctic, per això se sent molt identificat amb Eivissa: «De sempre els dj han punxat una música variada, que és el que fèiem antigament, posàvem de tot per agradar tothom. Però sí que ha anat adquirint aquell to baleàric que es diu que al final s’ha convertit en un estil. L’illa d’Eivissa ha generat un propi estil musical que és el baleàric i té una connotació i sons molt mediterranis, on es mesclen molts estils i músiques del món, i amb una electrònica molt fina i suau. No és una electrònica agressiva», explica.

«És una manera d’impregnar musicalment de l’essència de l’illa qui escolta», descriu. Aquest estil és desconegut per a molta gent d’Eivissa, però resulta que a la resta del món, com al Japó, a Anglaterra i als Estats Units l’adoren i és reconegut internacionalment. A Nova York fins i tot hi ha un bar que es diu Cafe Balearica. «Arran d’això han sortit un munt de segells discogràfics, tots internacionals, que fan aquest tipus de música», exposa Fernández. Ell mateix treu la seva música amb un segell de Copenhaguen, Music for Dreams, «el que ha elevat aquesta música al més alt de la música contemporània». «És a dir, ha posat en el mapa una música que té repercussió en tot el món», remarca. És una música que té molta diversitat cultural, com Eivissa, i es mescla amb sons del món amb una electrònica molt suau i que «reflexa un poc el que té com essència l’illa», segons el dj. «Eivissa no és solament la festa, les drogues i la bogeria, jo crec que té altres coses que són la vertadera essència i és el que reflecteix aquesta música», afegeix. Els segells Disappear i Nunorthen Soul també estan donant valor a aquest tipus de música.

Una d’aquestes coses és l’estil de roba, com el que té Fernández. «He creat una marca de roba arran de tota aquesta visió i inspiració que m’ha donat l’illa. Té aquella diversitat cultural», comenta. Per exemple, els quimonos tenen una forma molt particular, inspirats en l’arquitectura eivissenca, en les cases pageses, amb formes geomètriques. També el color blanc. Encara que utilitza diferents colors en honor a les diferents cultures com els fenicis, els cartaginesos i els àrabs. «Tots els teixits els compro allà on viatjo. Tot això ho fa a mà una dona a Santa Gertrudis. Cada peça és única», aclareix sobre la marca, que ha batejat amb el seu nom.

Eivissa, a vista de dj

El dj fa molts d’anys que està a Eivissa, ha conegut l’illa abans i ara. Segons el professional, hi ha hagut canvis: «Això sempre ocorrerà... La primera frase que vaig escoltar l’any 1988 va ser ‘Eivissa no és el que era’», assegura. «Els temps passats sempre són millors per als que han viscut aquells temps. Per al que arriba de nou, en canvi, aquest lloc serà sempre meravellós», destaca, encara que diu que està aprenent a gaudir de l’illa d’avui en dia. Afirma que s’està posant molt d’èmfasi a recuperar la cultura pròpia de l’illa i que per això ell mateix ho enfoca dins la música. Un altre exemple del seu interès en tot el que té a veure amb la cultura eivissenca és que va a l’Escola de música de Santa Eulària, on es parla només català: «Em sembla meravellós, ho comparteixo i vaig feliç a rebre classes de música en el català d’Eivissa». Dalt Vila, el que era el Bar San Juan, Vara de Rey i el port d’Eivissa són alguns llocs que, segons Fernández, encara tenen l’essència d’Eivissa.

Fernández també escolta tota mena de música tot el temps: clàssica, jazz, flamenc, música africana... «Això és el que nodreix a l’hora de produir i compondre. Depèn del dia i de com m’aixeco. Ara faig un exercici diari d’escoltar cada dia un àlbum complet, des del principi al final, d’un artista, com Photay», destaca. «Si ets una persona amb talent i tarannà, sobretot amb tarannà, et fas un lloc a Eivissa i on sigui», assegura. De cara al futur, està immers en el procés de composició del seu tercer àlbum i està muntant el seu propi estudi de gravació a Eivissa, abans ho feia fora, perquè tot sigui «made in Ibiza 100%». Conclou dient que la idea amb aquest tercer àlbum és fer un directe amb la seva pròpia banda amb els seus tres discs i diferents singles. A més d’un altre directe més electrònic amb només un parell de músics. Vol fer directes a Eivissa i moure’l a festivals i altres clubs del món.