Consulta els guanyadors del VI Concurs Literari d’Idò!

Enhorabona als autors dels microrelats vencedors de la sisena edició del certamen, en els quals s'havien d'incloure de forma original dos d'aquestes tres paraules típiques de les Balears: "drac", "coent" o "pilotes"

Consulta els guanyadorsdel VI Concurs Literari d’Idò!

Consulta els guanyadorsdel VI Concurs Literari d’Idò!

Redacció IDÒ

Ja es coneixen els microrelats guanyadors de la sisena edició del Concurs Literari d'Idò!. Els dos guanyadors, un per cada categoria, han estat premiats amb un lot d'entrades de cinema i un viatge amb Baleària, respectivament. Des d'Idò!, volem donar les gràcies a tots els participants per la seva dedicació i els encoratgem a seguir participant en les pròximes edicions del concurs.

Guanyadora categoria A (Infantil i juvenil): Virtual

Hi havia una vegada un drac al qual li encantaven les pilotes. Un dia, mentre passejava pel carrer, molt content i saludant a tots els seus amics dracs, va pensar «Tinc fam!», va girar per una cantonada la qual recorria tots els dies, i en girar es va ensopegar, fent-se una ferida molt coent.

La ferida li feia molt de mal. De sobte va escoltar un renou: «Ring Ring Ring». Era l’alarma. Tot allò havia estat un somni, no tenia cap ferida, es va fixar en el paisatge a través de la finestra. «Un altre pic no», va dir. Com cada dia, havia somiat una cosa «espectacular» però s’havia aixecat en el mateix malson. Un món en el qual tot era virtual, no feia falta caminar ja que els patinets voladors ho feien per tu, no feia falta menjar ja que prenent unes vitamines deixaves de tenir fam durant tot el dia.

El «món del futur», anomenaven d’aquesta manera al nou món el qual suposadament era el millor de tots, però el drac no el veia així. Ell veia un món on no hi havia esperança, només depenien de la tecnologia, un món del qual no hi havia marxa enrere.

Nom: Sandra Atienza Garrido

Lloc: Felanitx

Edat: 14 anys

Guanyador categoria B (Adults): Vola la xemeneia

La llum esmorteïda del solpost es vessa sobre la finestra de la cuina fins el front nu de na Margalida que, asseguda a la seva cadira, marmola: «Deixeu, Bon Déu, que mori sense penediments. Vos ho prec».

Un gat blanc s’arrufa entre un revellit cistelló i la xemeneia sense encendre. No es sent ja cap remor a la casa; la família se n’ha anat no fa gaire embafats com sempre: «Mare, molt bo tot, adéu i salut, xavarem per a juntar-nos la setmana que ve». «Hi he calat massa pebre», els confessà ella.

Na Margalida s’aixeca de la cadira i tata per la finestra un instant. Rumia ara sobre les darreres vegades. Obri els ulls al solpost, els cluca amb força i un escarrufí la pren sencera. Recorda el xisclo d’en Toniet quan eren en taula: «Les pilotes són coentes, güela!». I com n’Anita escarní son germà petit: «Ben bé pareixes un drac traient foc per la boca!». Es desllorigaren tots de riure.

La cuina és ja embrunida; el gat blanc es desxurueix. Aquesta nit na Margalida no vol encendre la xemeneia.

Nom: Ricard Ripoll Marí

Lloc: Eivissa

Edat: 43 anys

Tracking Pixel Contents