Marc Costa, fisioterapeuta eivissenc i estudiant del màster del Futbol Club Barcelona: «No estudiem Fisioteràpia per dedicar-nos només a fer massatges»

Marc Costa és un jove eivissenc que ja fa set anys que està a Barcelona. Se’n va anar per estudiar un cicle superior de Condicionament Físic i, quan el va acabar, va començar amb la carrera de Fisioteràpia. «Des de petit sempre havia volgut fer Fisioteràpia, era una cosa que m’apassionava. Era al que volia dedicar la meva vida, però pel mig vaig tenir una sotragada: la Selectivitat no em va anar bé i no vaig poder entrar on volia. El pla B va ser el grau superior, que també està molt relacionat amb l’esport i la fisioteràpia», explica. De seguida que va acabar el cicle, no s’ho va pensar i va tirar cap endavant per perseguir el seu somni de ser fisioterapeuta.

«Barcelona, en l’àmbit de la fisioteràpia, està molt ben vista. La gran majoria de les estrelles del sector a escala mundial venen d’aquí», assegura el jove. A més, un altre motiu per anar-hi va ser que tenia amics allà i cosins seus han estudiat a aquesta ciutat. «També tenint costa, és similar a l’illa d’Eivissa», agrega. Ara mateix està fent un màster i pràctiques amb el Futbol Club Barcelona. «Bàsicament, estic a Barcelona pel Barça i el màster», riu. El màster s’anomena Fisioteràpia en els Esports en Equip juntament amb el club esportiu, aquest té una secció que es diu ‘Barcelona Innovation Hub’ on «formen a tots els interessats que es vulguin dedicar al món de la fisioteràpia i de l’esport», explica Costa. En aquesta formació poden tenir el coneixement de les últimes tècniques en fisioteràpia, les darreres innovacions que surten al mercat, millors equips i tractaments, etc.

Costa enumera els pros i contres d’estar a Barcelona. En primer lloc, un gran avantatge és que en l’àmbit de fisioteràpia té una gran varietat d’estudis. «En aquest sentit, sí que ho veig un poc més limitat a les illes», afirma. Un altre avantatge és que a Barcelona donen moltes oportunitats a gent jove: «Ara que tinc l’opció d’estar aquí al costat de tots aquests grans professionals, a la Ciutat Esportiva del Barça, m’ho estic trobant: els professionals que hi ha són gent molt jove, amb molts coneixements i ganes d’ensenyar». En canvi, «la pitjor part d’estar a Barcelona és no poder estar casa, no poder estar envoltat de la família», diu Costa amb enyorança. «Com a casa, al final, no s’està enlloc», assegura. A part de la seva família i la gastronomia local, el que Costa més troba a faltar d’Eivissa són les platges, la naturalesa, l’ambient en general: «Barcelona està molt bé, però al final vius a una ciutat, on hi ha molta contaminació, molta gent... Si la comparo amb Eivissa, l’illa és més tranquil·la, una zona de desconnexió i relaxació». Ell ho nota en el nivell de vida, sobretot.

Ana Bella: «No es fácil llegar al fisio en la sanidad pública, parece un servicio de lujo»

Costa també destaca que una petita anècdota o una broma que li feien dins la carrera per «picar» als fisioterapeutes, és dir-lis si són massatgistes. «Ja sabem el que hi ha darrere, no estudiem quatre anys per dedicar-nos només a fer massatges», remarca.

El català ha estat en el seu dia a dia, totes les classes les ha fet en aquest idioma. Algun cop o altre li han dit alguna cosa sobre l’accent, però al final és canviar el xip, segons Costa. «A Eivissa deim tenedor, aquí tenedor no saben el que és, li diuen forquilla. Jo aquest tipus de paraules les segueixo utilitzant avui en dia», exemplifica. Conclou dient que les seves paraules eivissenques preferides són ‘murciano’ (mot amb què es refereix a una persona d’altres punts del país arribats a Eivissa, amb cert to despectiu) i ‘empaltat’ (persona que té només un dels progenitors de l’illa).