Jesús Fernández, rescatador de gossos: «El maltractament animal realment no està castigat»

Jesús Fernández Hieke va néixer a Alemanya, a Wiesbaden, però ja fa disset anys que és a Eivissa. Amb 18 anys es va especialitzar en el rescat de gossos potencialment perillosos, ja que, segons ell, són «els més desfavorits», i va muntar fa qüestió d’un any l’associació Arai (Asociación Rescate Animal Ibiza). «Estàvem els quatre en un grup de difusió i ajuda a l’illa on es presentaven un munt de casos de maltractament animal, però a l’hora de la veritat no s’actuava», explica.

En el seu dia a dia, està amb els seus gossos, entrena esports de contacte i treballa en seguretat. A Màlaga també té un refugi, és una residència on paga una quota per tenir els 22 gossos rescatats, amb l’alimentació inclosa. Té aquesta protectora a Vélez-Màlaga perquè «on menys drets solen tenir els gossos en aquest tipus de casos de maltractament animal és a Andalusia, Cartagena, Múrcia i Extremadura», manifesta.

La perra Lía, liberada de sus presuntos maltratadores

Fernández destaca la importància d’adoptar un gos, i no comprar-lo: «És a dir, que si es crien gossos, que sigui a un viver legal, on realment se cerciorin que qui es fa amb un ca és una persona responsable i que s’obligui a tenir aquell animal de per vida. Però com no és així i acaben tenint els animals com a caprici... Home, realment s’hauria d’adoptar i no comprar. Primer, per no seguir mantenint aquell negoci i, per una altra banda, rescatar gossos de gossera».

A Eivissa, hi ha diferents refugis que cobreixen les necessitats dels gossos, es preocupen per ells, tenen veterinaris que s’ocupen de les seves vacunes, de controlar-los i veure’ls. «Potser no necessiten aquella ajuda ni tenen aquell perill de morir en una gàbia o de que no es faci res com passa a la Península», manifesta. Segons Fernández, aquí es compleix la llei de Benestar Animal. Però sempre hi ha casos de maltractament animal. Conta que a Eivissa pot haver-hi entre quatre i sis casos al mes. El més mediàtic per a ell va ser el de Lia, una gossa de Sant Antoni, que uns particulars la varen comprar i la varen maltractar. Els veïns ho varen gravar i ho varen denunciar.

A Eivissa pot haver-hi entre quatre i sis casos de maltractament al mes

Va ser un cas mediàtic, difós per xarxes socials i «varen haver de venir influencers perquè els retirassin a la gossa», afegeix. Fernández exposa que un dia abans de la retirada, els propietaris varen entregar la gossa a la Policia Local de Sant Antoni i se li va fer un informe al refugi. Al cap de cinc o sis mesos, aquest va donar la gossa a la parella del maltractador i, quan va sortir a la llum, «se li va retirar totalment l’animal».

«Realment, no està castigat el maltractament animal. Tu ho fas i el pitjor que et poden fer és llevar-te el gos. És pitjor, per exemple, que tinguis un ca de més de 35 quilos considerat mescla de ca perillós o sent-ho, i que la policia et vegi pel carrer amb ell sense morrió. Encara que el gos no faci res, la teva sanció serà superior a la d’un maltractador de gossos», afirma.

Detenida en Sevilla una mujer con 28 perros abandonados, a los que usaba para estafar

«A nivell personal, en agafar un gos, recomanaria que primerament s’acollís a un gos d’edat, per saber quina és la realitat d’un gos quan es fa vell, de les seves necessitats... I si després aquell gos es mor de vell, i vols seguir tenint-ne un, el tens», aconsella.

Recomano acollir un gos d'edat per saber la realitat que hi ha darrere i quines necessitats té

Pel que fa a la vida a Eivissa, li agrada pels horaris, la temperatura, la llibertat i la facilitat d’anar a qualsevol lloc en poc temps. «Eivissa és una illa asolellada, la gent sol anar bastant a la seva bola. Arribes sense parlar l’idioma, però tampoc hi ha tant de problema, perquè no ets l’únic», afirma. Ell entén i parla el català. Enyora que a Alemanya, quan s’incompleix la llei, en aquest cas de maltractament animal, ets penat, jutjat, processat i sancionat. «I tens un problema», conclou.