TONI SERRA

Toni Serra, estudiant del doble grau de Biotecnologia i Farmàcia: «La carrera és com una jornada laboral, són vuit hores»

Toni Serra, un eivissenc que fa quatre anys que estudia a Madrid el doble grau de Biotecnologia i Farmàcia, explica un poc més sobre les seves carreres

Toni Serra a Madrid.

Toni Serra a Madrid. / ARXIU PERSONAL

Carla Torres Juan

Carla Torres Juan

Toni Serra Torres és un jove eivissenc que estudia el doble grau de Biotecnologia i Farmàcia a Madrid, sis anys de carrera. Ell tenia clar que volia estudiar Biotecnologia des de quart d’ESO (Educació Secundària Obligatòria) i quan va ser l’hora de triar on anar, ja que a l’illa no hi tenia aquesta opció, va estar mirant tant a Madrid com a València i a Barcelona. Perquè el lector entengui què és la Biotecnologia, Serra la descriu com fer servir «organismes vius, o part d’ells, per crear productes que a la gent li agradin». Com a exemple posa la llet sense lactosa.

Aquest doble grau té moltes sortides laborals en un futur: pot treballar a un laboratori, un hospital o estar a una empresa. El que més li agrada d’estudiar això són les pràctiques de laboratori, fan moltes hores i són obligatòries. «Si faltes et suspenen. No pots dir un dia que no hi vas», explica. El que menys li agrada, en canvi, són les èpoques d’exàmens i tot el que comporten: l’estrès i el gran temari per fer colzes. Aquest any està entre el tercer i el quart curs, ja que vol deixar ben acabat tercer per poder anar-se’n l’any que ve a Nova York a fer les pràctiques oficials que li demanen fer fora d’Espanya.

«Ara m’estic interessant molt en el que és la part empresarial i administrativa. Puc estar en comunicació destinada a empreses sanitàries o farmacèutiques. Que al cap i a la fi, per dirigir una empresa farmacèutica, has d’haver estudiat Farmàcia i després un màster en ADE (Administració d’Empreses), per exemple. És una altra possibilitat i és més atractiva. Però fins que acabi... no ho sé, encara», rumia.

Estudiar ciències també té una part divertida: si t’equivoques amb les reaccions químiques pots acabar amb la cara tota vermella, com li va passar a Serra: «Havíem de fer una reacció que amollava fum de color, jo no la vaig fer bé i vaig acabar amb tota la cara vermella i no se’n va anar en dos o tres dies». L’aprenentatge que no oblidarà és que «per això sempre s’han de dur ulleres», encara que ell ho va aprendre a les braves.

Alguna patinada ha tingut també en el tema de l'idioma: «Jo em vaig assabentar quan vaig arribar a Madrid que la paraula sipar-se no existeix en català ni en castellà perquè li vaig dir a un amic en una gala ‘sipa’t la camisa’ i em va dir que no m’entenia. Vaig estar mitja hora explicant-li i després vaig veure que no estava al diccionari».

El seu dia a dia es divideix en dos: depenent del curs, fa pràctiques al matí i classes a la tarda, o al revés. «He de dir que la gent no ho pensa i, encara que no he treballat, la carrera és com una jornada laboral, són vuit hores. Quatre hores quasi tots els dies de pràctiques al matí i després quatre hores de classes a la tarda, de vegades només tinc mitja hora per menjar», lamenta.

La vida a Madrid li encanta, està content amb la gent que ha conegut i, per a ell, «sempre hi ha alguna cosa que fer i mai pots estar avorrit». Així i tot, enyora la tranquil·litat d’estar a casa. «A Madrid portes un nivell de vida molt alt, sempre estàs fent alguna cosa, sempre tens quelcom que fer, o mai pares. En canvi, a Eivissa, record tornar de classe i tirar-me una estona al sofà a veure la tele, això aquí no ho faig», afegeix. També està el punt que a la capital se sent independent, i, a més, aquest any té el cotxe per moure’s i sent que té més «llibertat». Igualment, sempre s’enduu a Madrid dos maletes, i una d’elles plena de menjar: ensaïmades, flaons, menjar de casa, coses de l’hort, ous pagesos, pa i cocs, entre d’altres. Un cop fins i tot es va atrevir a fer una greixonera que li va sortir «prou bona», encara que se l’esperava pitjor, conclou.

Tracking Pixel Contents