Voluntariat Lingüístic a Eivissa: Emparellats per amor a la llengua

Sobrassada, pa pagès, coca de pebrera, coca de verdura, flaó, bunyols, formatge... Una gran taula amb companatge tradicional eivissenc decora la seu de l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE). Són prop de les set de la tarda i va arribant gent de mica en mica. A poc a poc l’espai va cobrant vida i pareix una reunió familiar o d’amics. Es noten les ganes de retrobar-se o de conèixer gent nova, però, sobretot, hi ha una cosa que destaca: les ganes de parlar català.

Voluntariat Lingüístic de l'IEE

Ver galería

Aquesta jornada és per inaugurar la nova edició del Voluntariat Lingüístic de l’IEE, que durarà tot un curs (des d’octubre fins al maig). Aquesta presentació la varen protagonitzar la vicepresidenta de l’IEE, Fanny Planells; la nova coordinadora del Voluntariat, Eva Tur, i la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Eivissa, Carmen Domínguez.

«Tinc il·lusió per fer-ho perquè pot ser una feina polida», comença Tur la seva intervenció. Aquesta iniciativa crea parelles lingüístiques. És a dir, ajunta una persona catalanoparlant (voluntari) i persones que volen aprendre la llengua (aprenents) per fer trobades entre ells. A més, també volen organitzar activitats una vegada al mes per reunir-se tots per tenir l’oportunitat de fer «aquest intercanvi lingüístic, cultural, d’amistat i el que sorgeixi», afegeix amb humor la coordinadora.

Ara mateix, entre voluntaris i aprenents hi ha trenta persones que volen tenir parella lingüística, però entre les altres que estan apuntades i poden participar en les activitats culturals, n’hi ha prop de vuitanta.

Voluntaris i aprenents

Na Toni (voluntària) i na Juani (aprenent) fa tres anys que són parella lingüística. Queden una vegada per setmana per anar a caminar o per prendre un cafè i parlar català. Les dificultats que troba na Juani són algunes paraules, que són més complicades, però ho comprèn tot: «M’interessa aprendre català perquè m’agrada molt. Vaig néixer a Barcelona i el meu pare se’n va anar a Sevilla quan jo era petita i no parlava català. Ara tinc aquesta oportunitat de parlar-lo i de sentir-lo, estic molt contenta», afirma. Li costa una mica parlar-lo per vergonya, però amb na Toni no en té. «A més, reim molt perquè hi ha alguna cosa que es diu que no correspon i jo em faig un fart de riure, però no d’ella. Li treim ferro a l’assumpte», riu na Toni, qui afegeix que ella estava més nerviosa per si seria capaç de poder ensenyar a parlar el català, però assegura que ha set una experiència «enriquidora i molt positiva».

Reim molt perquè hi ha alguna cosa que es diu i no correspon però li treim ferro

Toni

— Voluntària

N’Iván és un jove eivissenc que s’ha volgut apuntar aquest any com a voluntari. «Sempre m’he considerat una persona molt arrelada a Eivissa, vaig sortir de l’illa per anar-me’n a estudiar i tots aquests anys, vulguis que no, la gent em deia ‘no, no et noto l’accent’, a Barcelona, quan ja t’has adaptat, no és que el perdis, però volia entrar una mica més en l’àmbit acadèmic», manifesta. «Sí que m’agradaria poder aprendre més català d’Eivissa i poder ensenyar-lo a la gent que està interessada que ve de fora, que no és molta, per desgràcia. Com a persona jove, m’agradaria continuar el llegat de l’IEE perquè manté viva la llengua i la cultura eivissenca», exposa.

Na Margalida és una mallorquina que duu «34 o 35 anys» a Eivissa. És voluntària des del curs passat. «Repetiré aquest any amb la mateixa parella lingüística. Ella és noruega, va venir a Eivissa de molt joveneta i parla molt bé. El que passa és que també ha viscut fora de l’illa i li agrada, ara que ha tornat, reprendre-ho una mica. Ens entenem bastant bé i seguirem més o menys en la mateixa línia que teníem», afirma. Na Margalida assegura que «no s’han d’explicar els pronoms febles», sinó que si, per exemple, li surt una paraula en castellà, dir-li com seria en català. «És una conversa totalment espontània i informal», destaca. «El que li costa és parlar si ha de fer una presentació més formal, com quan ha presentat una exposició de fotos del seu pare. Però en la conversa, en la vida diària, li basta i li sobra», afegeix sobre la seva aprenent, Anja, la filla del fotògraf i pintor Per Lund.

Mentre van tastant la berenada aprofiten per parlar entre ells i conèixer-se, fins i tot es forma alguna parella lingüística nova. És el cas de Sonia (aprenent) i Judit (voluntària): «Per la meva part, espero aprendre més a parlar català, la cultura eivissenca, perquè m’agrada aquesta illa; per poder tenir més soltesa a l’hora de parlar, ja que sóc andalusa i el meu accent es nota: Em costa pronunciar les esses. També per trobar gent amb qui pugui passejar i fer coses diferents», explica Sonia, de Jaén, que fa vuit anys que està a Eivissa. Judit és de Lleida i duu 23 anys a Eivissa, ja havia set voluntària feia anys però ha volgut tornar a ser-ho per aportar alguna cosa a la situació del català a Eivissa. Na Judit pensa que no és tant la qüestió de corregir les paraules que diu malament, perquè no se senti atacada. Li pot repetir, per exemple, la mateixa frase amb la paraula correcta. «Quan una persona és nova a un lloc, crec que s’enriqueix de la cultura», opina na Sonia. Per la seva feina, és tècnic de laboratori, li exigien un nivell alt de català i entén que l’usuari té el dret d’expressar-se en la seva llengua, però no creu que la manera de què els forasters aprenguin català sigui per obligació. «Estic aquí per treure’m de sobre la sensació de l’obligació, perquè no m’agrada. M’agrada l’illa i vull fer-ho per plaer», ratifica.

El català és una llengua molt polida i divertida, té paraules com gandula

Eva

— Aprenent

N’Eva és una madrilenya que també necessitava el català per a la seva feina, és biòloga, però al final la va sorprendre i li ha acabat agradant molt. «Amb els voluntariats lingüístics vaig començar a Mallorca, varen ser per mi una eina molt important, perquè normalment no tens amb qui practicar, i menys quan parles malament», afirma. Duu a Eivissa tres anys, a Mallorca en va estar poc més d’un i des del principi estudia català: «Va ser una sorpresa impressionant. A mi no em va agradar gens ni mica, perquè havia començat a estudiar francès i vaig haver d’aturar per començar amb el català. No em va agradar aquest canvi. Però, quan vaig començar, vaig descobrir que és una llengua molt polida, m’agrada moltíssim i, a més, és molt divertida, té paraules com gandula o pintallavis». El que més li costa és que els autòctons li parlin en català. Al principi va agrair que li tornessin a parlar en castellà perquè no tenia suficient nivell, però ara que en té, vol parlar en català amb la gent d’Eivissa.