ALEXIA HARTMANN FERNÁNDEZ

Alexia Hartmann, metgessa alemanya a Eivissa: «S'inverteix molt en l'oci per al turista, com la festa i els hotels, però poc en l'oci de la gent que viu aquí»

Alexia Hartmann és metgessa d'Urgències, alemanya de naixement, però ha crescut a Eivissa. Per a ella, l'illa és un lloc magnètic, on sempre tornar

Alexia Hartmann fent apnea a Eivissa.

Alexia Hartmann fent apnea a Eivissa. / MARC TORRES CAMIÑA

Carla Torres Juan

Carla Torres Juan

Alexia Hartmann Fernández va néixer a Berlín (Alemanya), va viure a Madrid i després ja va venir cap a Eivissa quan tenia uns quatre anys pels treballs dels pares, per «canviar completament de lloc», explica la jove, que treballa com a metgessa d’urgències hospitalàries, d’emergències a una UVI mòbil (ambulància medicalitzada) i com a metgessa aèria (trasllats de repatriacions de pacients).

Sota la seva experiència, en l’àmbit de la salut, «a urgències sempre hi ha mancances». Pel que fa a la llengua, especifica que no és problema el fet de parlar català amb la gent local, tampoc tots els altres idiomes que es parlen a l’illa pel nombre d’estrangers que venen en estiu: «Moltes vegades hi ha dies que parlo de tot menys espanyol».

«Quan la gent té un problema de salut s’esforça molt per poder comunicar-se. Els hi dona un poc igual quin idioma parles, si no que t’entenguin i que tu els entenguis, però s’agraeix parlar altres idiomes, sobretot de cara al pacient, perquè li canvia la cara quan sent que l’estàs entenent en el seu idioma», afegeix.

La jove ha crescut a Eivissa. Per a ella, ara, Eivissa és la seva llar: «El lloc on sempre torno. És veritat que no aguanto molt de temps aquí, sempre tendeixo a anar-me’n, però, curiosament, té una espècie d’imant que, per molt que me’n vagi, sempre tendeixo a tornar». «Si hi ha algun moment de la vida en què no sé molt bé què fer, potser tinc inquietuds i no sé per on avançar, com sento aquesta pau i tranquil·litat aquí, sempre hi ha un lloc on estar», raona.

A part de la medicina, Hartmann és una apassionada de l’esport i de la naturalesa: «Eivissa ofereix moltíssimes d’aquestes coses, que a altres llocs no puc obtenir». La jove practica apnea i busseig, trail running (córrer en la muntanya) i escalada. La metgessa té el cor dividit entre la mar i la muntanya: «Les dos les fa especials quan es donen juntes. És a dir, el fet de fer apnea ho fa especial quan tens muntanya i a la muntanya la fa especial el fet de que hi hagi la mar». Aquesta combinació és «bastant única», potencia molt totes dos parts, sostén. En les seves paraules: «Si m’haguessis de posar una pistola al cap i hagués de triar, crec que et diria la mar, perquè al final he crescut a una illa i si me la llevessis i només tingués la muntanya, sentiria que em falta alguna cosa. Però m’agrada, de fet, la combinació de les dos».

Hartmann prefereix, sobretot, les zones del nord, per buscar la «naturalesa més salvatge», i recomana, per exemple, Cala Xarraca, Cala d’en Serra, es Portitxol, Cala d’en Sardina, es Canaret i Caló de s’Illa (mal coneguda també com Cala Lunar): «El nord crec que està molt poc explotat i la gent coneix molt poc aquesta part de l’illa, perquè moltes vegades has de fer una excursió per arribar». Els llocs als quals sol anar ella, prefereix guardar-se’ls. «A Eivissa queden molt pocs llocs on anar sabent que estaràs sola, i més en estiu», justifica. A més, recalca que si es posa la ubicació d’un lloc més tranquil a Instagram, això «vola»: «A la setmana següent et pots trobar moltes persones». És un «amor-odi entre la gent i la no-gent», riu.

També enyora poder fer plans més culturals en els seus dies lliures, com anar al teatre, al cinema, a la pista de bitlles o que hi hagi coses per fer amb els boixos i les famílies també en hivern. «S’inverteix molt en l’oci per al turista, com la festa i els hotels, però s’inverteix molt poc en l’oci de la gent que viu aquí», afirma.

Tracking Pixel Contents