Aquests són els llibres que llegeixen per gust els editors d'Eivissa

L’estiu és una època en què molta gent aprofita per recuperar lectures que tenia en la seva llista de pendents o apilats a l’escriptori. Cadascú té els seus propis gustos. Pot ser una novel·la gràfica, un poemari o un llibre històric. A Eivissa, deixant de costat el món de la festa i les escapades a les platges, també hi ha un racó per a la literatura.

Els editors de l’illa mostren què llegeixen per gust, fora de l’àmbit professional. Ramon Mayol (Edicions Aïllades, Ibiza Editions i Melqart Editorial) destaca el poemari ‘Després de la pluja’ de la poeta menorquina Margarita Ballester; ‘Ibiza y yo’, un poema de Julio Herranz; ‘Les cendres d’Angela’, de Frank McCourt, i ha rellegit ‘Memòries d’Adrià’, de Marguerite Yourcenar. Aquest és un llibre «molt recomanable», assegura, ja que «són tot reflexions en cada pàgina i és molt actual».

Mayol es defineix a ell mateix com un lector «eclèctic», perquè llegeix poesia, assaig i novel·la. També li agraden les novel·les gràfiques, com ‘La gente honrada’, de Jean-Pierre Gibrat i Durieux, i ‘La ciudad de cristal’, de Paul Auster, Art Spiegelman, Paul Karasik i David Mazzucchelli. «Aquests tipus de lectura és un poc com la poesia, si vas una mica ràpid, en una tarda te l’has llegit tranquil·lament, i assaborint-lo», afirma abans de continuar: «Jo sempre duc un llibre o el Kindle a sobre. Quan he de fer una cua d’espera, aprofito per treure’l i llegir mitja horeta o una hora. Vaig alternant diferents lectures el mateix dia». Afirma, rient: «Després de dinar pots llegir poesia i a la nit, una novel·la».

Vicent Marí (Miquel Costa Edicions i Llibreria Mediterrània) destaca la trilogia d’Eva Baltasar (‘Permagel’, ‘Boulder’ i ‘Mamut’), títols amb què l’autora «va entrar amb força dins el món de la literatura en català». Aquest any, Baltasar també ha tret ‘Ocàs i fascinació’. «És un tipus de lectura molt actual, amb què el lector sempre s’hi pot sentir identificat d’una manera o d’una altra. Parla de la vida contemporània, dels problemes que acusem sempre tant a nivell laboral com a nivell emocional», ratifica. ‘Les calces al sol’, de Regina Rodríguez, també és una lectura interessant: «És un llibre que llegeixes en poc temps perquè és molt entretingut, molt divertit. No és una literatura molt profunda, sinó que li dona un toc d’humor, però, a la vegada, de realitat molt important».

En aquest moment, Neus Escandell (Balàfia Postals) està llegint ‘La llamada. Un retrato’, de Leila Guerriero, que parla sobre la dictadura argentina en els anys 70. L’editora ara està molt interessada en ‘Las modistas de Auschwitz’, de Lucy Adlington, que, segons ella, és «un llibre molt recomanable». També té a la llista un volum sobre la història del neofeixisme a Espanya i un altre sobre el feixisme a Catalunya: «Aquests són els meus quatre llibres de la temporada».

La literatura a Eivissa i Formentera està passant per un moment molt bo: Almenys es compra

Ramon Mayol

— Editor

Els llibres destacats de la temporada han set, en el cas de Mayol, ‘Los corsarios ibicencos de los siglos XVIII y XIX’ d’en Pere Vilàs i ‘Sortir a córrer, rentar-se les dents, portar-se bé’ de David Ventura. El primer ha set una «sorpresa molt agradable», manifesta Mayol, ja que té unes vendes i una crítica molt bona. El segon, gràcies al «boca a boca» funciona molt bé, segons l’editor, i és «molt eivissenc, molt vilero». «És un llibre en què molta gent es veu reflectida», afegeix. ‘Llagas de sal’ de Javier Serapio és el més venut de tota l’editorial. «La poesia és minoritària, i més en català», afirma. Així i tot, l’editor aclareix que la gent li demana més llibres de ‘Pòsits de llum’, de Neus Cardona. «Crec que la literatura a Eivissa i Formentera està passant per un moment molt bo. Almenys en compren, suposo que el llegeixen», diu amb humor.

La clau perquè un llibre funcioni és que els lectors busquen «conèixer el paisatge i sentir-se identificats amb el que està passant» en la trama i llibres que et pots llegir a la platja o «a qualsevol raconet», manifesta Mayol, que ara està amb diverses promocions: el 7 de setembre té la primera presentació de ‘Doctor Muerte: La sombra del nazi en Ibiza’, de José V. Serradilla, a la Sociedad Cultural Ebusus i la presentació de la segona edició del llibre de David Ventura, ‘Sortir a córrer, rentar-se les dents, portar-se bé’, que serà el 13 de setembre a Barcelona.

En el cas de Marí, «tot el que és d’Eivissa i Formentera, al públic eivissenc sempre li interessa». ‘Dones de la sal’, d’Esperança Marí, és un llibre que té «molt de recorregut», fins i tot s’ha representat en una obra teatral. «És un retrat del segle XX. Són històries personals a través de les quals es pot fer una història local d’Eivissa», assevera. Com a llibreter, assegura que «a Eivissa, tot i ser un lloc petit, sí que és veritat que té un nivell de producció poètica molt important». Per exemple, menciona distints autors locals: Eva Tur Antonio, Jèssica Ferrer Escandell, Neus Cardona, Julio Herranz, Bartomeu Ribes i Mario Riera. «La poesia sempre va bé, tant a l’estiu com a l’hivern», remarca.

Escandell, en canvi, no destaca cap per dalt dels altres, però sí que afirma que els llibres de cuina, com els de na Marta Torres Molina (‘Cuineres a Eivissa’ i ‘Ibiza, de la tierra a la mesa’), i els contes, un de na Meritxell Rius (‘Has sentit mai ses pagellides?’) i un altre de na Sílvia Torres i n’Antoni Marí, Tirurit (‘Sa pastoreta Pepeta i s’ovella perduda’), els ha venut durant tot l’estiu. ‘De Ibiza a Cienfuegos’, de Joan Cardona, ‘Evocacions’, de na Neus Riera, i ‘Història d’Eivissa i Formentera’, de Felip Cirer, Benjamí Costa i Antoni Ferrer Abárzuza, són altres llibres que també s’han seguit venent. A més, aprofita per recordar que acaba de sortir el llibre de fotografies ‘Formentera’, de Jordi Sarrà. A la tardor, es publicaran també, entre altres, el llibre ‘Un asesino errante. El arropiero’, de Cristina Amanda Tur i Héctor Escandell, i un llibre sobre Cas Costes del recent mort Josep Marí, Reiala.

Malauradament, es venen més els llibres en castellà que les seves edicions en català. La gent que té més de cinquanta anys, no s’ha educat en català i Escandell recalca que aquest públic sempre fa el comentari de que «li costa molt llegir en català, perquè no estan acostumats a fer-ho». L’editora diu que una edició en català és molt costosa, ja que són edicions petites. Així i tot, «mai s’havia publicat tant en català com ara», assegura, a mesura que el català s’ha anat implantant més a les escoles.

El meu oferiment és sempre literatura en català, tant per públic adult com per infantil

Vicent Marí

— Editor i llibreter

En aquesta mateixa línia, Marí és positiu i assegura que es publica en català més que mai. «A Eivissa, encara es ven», destaca. La seva llibreria està destinada bàsicament a literatura en català, tant per públic adult com per infantil: «El meu oferiment és sempre literatura en català, des de l’edat més petita fins a l’etapa més adulta. Tot el que són novetats en català sempre ho tinc disponible. La meva responsabilitat social i cultural és aquesta, oferir tots els llibres que hi ha a l’abast en català a Eivissa». «Vull pensar que això ha d’anar a més. De moment, tinc bona resposta», assegura.

El que s’ha de fer és ampliar els lectors, segons el llibreter. «No només hi ha autors que són i que escriuen en català, sinó que també cal potenciar altres autors que ho fan en altres idiomes perquè la literatura és universal. Si tal vegada incorporem més autors estrangers traduïts al català, més possibilitats hi haurà per ampliar aquest marge de millora de lectors en català», rumia. També s’ha de forçar la lectura en català, que el lector triï l’opció en català abans que l’edició en castellà, donar-li l’oportunitat. «Existeix vida més enllà del món castellanoparlant, hi ha vida en la teva llengua, hi ha vida en català. Intenta llegir en català», conclou Marí.