Pardals, grup instrumental eivissenc: «La nostra música alterna rock contundent amb passatges èpics»

El quartet d'Eivissa té molt a dir, però canvien les lletres per expressar-se amb música ambiental: pujar a l’ascensor mai més serà avorrit amb la seva música

El grup Pardals, en una foto de promoció de la banda

El grup Pardals, en una foto de promoció de la banda / Jackie Aguilera

Pardals és una banda eivissenca de post rock instrumental formada per Luis Escriche (guitarra), Joan Torres (guitarra), Jaume Alberti (baix) i Toni Coronado (bateria). Anteriorment, tots ells formaven part del quintet eivissenc de pop Quin Delibat! i ara, aposten per un gènere diferent. I tenen totes les virtuts per triomfar: experiència, versatilitat, originalitat i… mai s’obliden de les lletres.  

La banda va sorgir durant la pandèmia, aprofitant el temps lliure dels confinaments per donar forma a les primeres idees de cançons que ja estaven explorant abans del 2020. «Les estàvem començant a explorar sense cap pretensió inicial més enllà de divertir-nos als assajos per després dedicar-nos a donar forma i sentit a aquest projecte d’una forma més metòdica i enfocada». Un bon exemple que en aquell temps no tots els joves es dedicaven a comprar farina per fer pa o fer balls virals al Tik Tok.

Pel que fa a les diferències entre tocar amb Quin Delibat! i Pardals, expliquen que Quin Delibat! era un projecte més festiu que funcionava sobre les bases de la música pop. Ara, amb Pardals es mouen en una proposta «més inexplorada per nosaltres com a músics, amb afinacions i mètriques diferents, estructures sense repeticions ni tornades... ens ho agafem més com un repte a nivell tècnic».

Destaquen les bandes que els han influenciat molt, com són Toundra i Böira. Gràcies a ells, Pardals ha trobat la seva veu en el post rock instrumental. Una proposta que, a priori, pot semblar més arriscada que aparcar a Cala Comte un juliol a la tarda. Toundra és la banda que els va fer descobrir el post-rock instrumental. Per l’altre costat, Böira els veuen com un grup «semblant al que podríem arribar a ser nosaltres quant a infraestructura i dinàmiques de banda».

La nostra intenció és que sigui música interessant d’escoltar en gairebé qualsevol situació.

Si han d’escriure el seu estil de música a algú que no l’ha escoltat mai, el defineixen com una música gairebé ambiental, de banda sonora de pel·lícula, però que alterna amb moments de rock contundent per arribar a passatges èpics: «Probablement no t’ho posaràs per ballar en un bar el cap de setmana, però la nostra intenció és que sigui música interessant i entretinguda d’escoltar en gairebé qualsevol altra situació».

Com es materialitza el procés creatiu en aquest gènere tan atípic? Expliquen que segueix un esquema bastant meticulós. «El més habitual és que en Luis, un dels guitarristes, treballi sobre una idea inicial i desenvolupa una maqueta de la cançó amb tota una estructura i arranjaments, que posteriorment anem modificant amb les propostes de la resta de la banda». Un cop la cançó està bastant avançada, passen a assajar-la tots plegats per acabar de donar-li forma d’acord amb les sensacions i dinàmiques que els genera tocar-la en directe. Si Heràclit afirmava que mai et pots banyar dues vegades en el mateix riu, els eivissencs ens passa igual amb Pardals damunt els escenaris. 

Per a nosaltres ha suposat un procés continuat d’aprenentatge i autoexigència

El grup disposa d’un primer EP i del seu segon treball, S/T II. Expliquen que en aquest projecte és difícil que alguna cançó sorgeixi d’una broma interna o d’una anècdota divertida com sí que els passava en altres bandes, però ara els resulta igualment interessant anar veient com evolucionen les cançons des de la seva forma inicial fins a un cop han passat per l’estudi. Sobre aquesta evolució musical, expliquen que «per a nosaltres ha suposat un procés continuat d’aprenentatge i autoexigència, intentant que cada nova cançó aporti moments especials i recursos tècnics i creatius que encara no hàgim emprat en peces anteriors». 

Aquest tipus de propostes allunyades del més mainstream, el públic té molt a dir. En aquest sentit, noten que ha funcionat bastant bé i desitgen que en els pròxims temes que gravin puguin aconseguir mantenir aquesta progressió i ritme.

Als seguidors de Pardals, envien un missatge ple d’optimisme: això només és el principi. Pensen insistir com els millors dels alliolis eivissencs, tenint clares les següents passes i els seus objectius. «Tenim uns quants temes gairebé acabats que ens agradaria gravar i fer concerts en llocs on no haguem actuat mai». 

I és que aquests grans pardals tenen com a gàbia els escenaris, on sembla que a vegades se’ls hi queda petit. I ja ho diu la dita popular: conforme al pardal, la gàbia...