Els crims més cruels d’Eivissa i Formentera: «La massificació és un factor de risc»

CRIMS. Canviem la senyoreta Amapola, amb un canelobre al menjador, per un sicari amb una pistola a Eivissa. Les preguntes que ens venen al cap són: per què es mata a les Pitiüses? Per què ens agrada saber aquestes coses? Preguntes i respostes amb dos crims que et faran perdre la fe en la humanitat i... desconfiar dels veïnats.

Portada del llibre 'Crímenes de Ibiza y Formentera' (Balàfia Postals, 2013).

Portada del llibre 'Crímenes de Ibiza y Formentera' (Balàfia Postals, 2013). / Diario de Ibiza

Eivissa i Formentera, conegudes per les seves platges paradisíaques i la seva quasi eterna vida nocturna, amaguen un costat fosc que tant turistes com locals desconeixen. A mesura que els podcasts de true crime i les sèries sobre crims reals capten la nostra atenció, ens adonem que fins i tot aquests paradisos mediterranis tenen les seves pròpies històries macabres.

És una estranya i inquietant fascinació, ho reconeixem. Però més enllà dels horribles detalls, els crims que han sacsejat Eivissa i Formentera han generat titulars que han traspassat, fins i tot, la barrera de la cultura popular.

En aquest reportatge, voldrem entendre els secrets més foscos dels crims a les Pitiüses, desenterrant dos crims que han marcat la història d’aquestes illes, tant per la seva crueltat com per la seva absurditat. I no anirem sols. Ens acompanyarà la llum d’oli de la criminòloga Cristina Amanda Tur (CAT) per posar una mica de llum a tota aquesta foscor. El seu llibre ‘Crímenes de Ibiza y Formentera’ (Balàfia Postals, 2013) recopila algunes d’aquestes històries. No és el Cluedo. No és CSI. És el teu veí cometent assassinats.

Per què ens agraden els crims?

CAT suggereix que el crim ens agrada «perquè tots ens preguntem què es necessitaria per convertir-nos en assassins». A Eivissa i Formentera, els crims expliquen la història del lloc. «És cert que tots els llocs tenen els crims que es mereixen. Un crea les circumstàncies», comenta en referència al fet que la criminalitat a les illes ha anat canviant des dels crims passionals a una qüestió més de tràfic de drogues. Un cas que exemplifica aquesta realitat és el crim de Benimussa de 1989, on una família alemanya va ser assassinada per cinc membres del ‘càrtel de Medellín’. «Això era una mostra de com era l’illa als anys 80, quan els grans clans de narcotraficants ja miraven l’illa per introduir-hi drogues», explica. Aquest crim reflecteix com Eivissa ha estat un lloc d’interès per als narcotraficants i com la seva realitat social ha anat evolucionant amb el temps.

«Els crims ens fan preguntar què es necessita per convertir-nos en assassins», reflexiona CAT

I és que la irrupció de la criminalitat té molt a veure amb el context social de l’època. La criminòloga assenyala el present i afegeix un nou tipus de factor que no tenim en compte: la massificació de l’illa i el tipus de turisme. Són factors que influeixen en la criminalitat actual i que, segons ella, s’hauria de replantejar aquest model. «Avui dia, amb la nostra situació a les illes, jo el que em pregunto és com hi ha tan pocs crims», es qüestiona. Històricament, el joc era un factor important en els crims de l’illa a principis del segle XX, però actualment, la massificació i el turisme han pres un paper central. CAT mostra preocupació sobre la deriva que pot portar la situació de criminalitat en els pròxims anys, especialment si no es controla. «La massificació pot portar més ansietat i aquesta ansietat pot ser un factor més de risc per a un crim», adverteix. A més, recorda que la massificació també contribueix a l’augment d’altres tipus de delictes, com són els homicidis imprudents en forma d’accidents a la carretera.

«La massificació pot portar més ansietat i aquesta ansietat pot ser un factor més de risc per a un crim», explica CAT

Dos crims cruels comesos per error a Eivissa

Un dels crims més macabres i absurds que ha tingut lloc a les Pitiüses es va produir als apartaments Panoràmica de Sant Antoni, el 4 d’agost de 1979. Doris Heidemann, una jove alemanya de 22 anys va ser brutalment assassinada per Luis Germán Pérez Casanova de la Fuente, un ginecòleg segovià de 32 anys. Luis, que havia anat a Eivissa a buscar una altra dona anomenada Sonia, i que havia conegut prèviament a Madrid, va confondre Doris amb ella.

Poc abans, i després d’un dia de feina, Doris havia arribat al seu apartament on malauradament ja hi era el seu assassí. La va agredir, creient a més que era un home disfressat. Luis la va torturar de manera extremadament cruel, arribant a arrencar-li els ulls. Posteriorment, va ser detingut a l’aeroport d’Eivissa mentre intentava fugir, protagonitzant una persecució de pel·lícula amb les autoritats.

Notícia que recull el cas del ‘Crim de la panoràmica’ el 4 d’agost de 1979.

Notícia que recull el cas del ‘Crim de la panoràmica’ el 4 d’agost de 1979. / Diario de Ibiza

Luis, que va confessar el crim amb detall, va ser finalment ingressat en un hospital psiquiàtric, mostrant signes evidents de pertorbació mental. Doris Heidemann, innocent víctima d’una confusió fatal, va morir de manera atroç en un cas que encara es recorda per la seva crueltat i absurditat.

Altres casos que van ser molt populars van ser els crims dels taxistes. Durant deu anys, quatre taxistes havien estat assassinats a Eivissa, creant una atmosfera de por i desconfiança dins del col·lectiu. 

Un d’aquests assassinats va ser el de Josep Clapés, l’únic crim resolt entre els quatre. Clapés, un jove que vivia a Santa Eulària, va ser assassinat el febrer de 1995 en un cas que va incloure gelosies, un assassí penedit i una víctima equivocada. El conflicte va començar quan na Margarita va deixar el seu company violent per iniciar una nova vida amb Santiago. José Roig, l’exparella de na Margarita, va intentar contractar diversos sicaris per matar Santiago, però finalment va aconseguir que José Bufí Serra, un delinqüent habitual, acceptés la feina.

El 2 de febrer de 1995, Bufí, seguint les instruccions de Roig, va entrar en un taxi creient que trobaria Santiago. En canvi, va trobar a Josep Clapés, un nou taxista. Bufí va disparar i va cremar el cotxe amb Clapés a dins, pensant que havia complert el seu encàrrec. 

Crims com el del taxista Josep Clapés, van sacsejar el panorama polític i social d'Eivissa

Crims com el del taxista Josep Clapés, van sacsejar el panorama polític i social d'Eivissa / Diario de Ibiza

Ted Bundy, Jeffrey Dahmer, Richard Ramírez... són noms de personatges que ens posen la pell de gallina només escoltar-los. Però si hi ha una cosa que temem més és que l’assassí estigui a prop nostre, sigui un Tur o Costa i et saludi somrient amb els ulls oberts de bat a bat mentre t’aguanta la porta del portal de casa teva.