Natalia, Claudia, Belén i Victoria: quatre noms per al futur de la moda Adlib a Eivissa

La moda Adlib sempre ha tengut alguna cosa de declaració de principis: vestir amb llibertat, però amb gust. En la darrera edició de Futur Adlib, el certamen de joves talents que obre el cap de setmana gran de la moda eivissenca, aquesta idea va tornar a caminar sobre la passarel·la de Santa Gertrudis, aquesta vegada amb una presència local especialment significativa. Entre els sis finalistes seleccionats entre 24 candidats hi havia tres creadores vinculades a Eivissa: Claudia Alba Morán, Belén Sendino Macua i Victoria Olivia Stachura. Tres mirades diferents, tres maneres d’entendre l’illa i un mateix punt de partida.

Enguany, la plaça de Santa Gertrudis, completament plena, va acollir per primera vegada el concurs, en una nit que va acabar amb la victòria del mallorquí Nadal Cabot Rodríguez i la seua col·lecció ‘Reconstruir(se)’, inspirada en Smilja Mihailovitch, impulsora de la moda Adlib. Però més enllà del premi, l’edició va deixar una lectura important per a l’illa: la pedrera eivissenca mira cap a dins, cap al seu paisatge, la seua memòria i les seues contradiccions.

El llenç de llum de Claudia Alba Morán

Claudia Alba Morán va obrir aquest diàleg amb ‘Lienzo de luz’, una col·lecció profundament connectada amb l’illa. Dissenyadora eivissenca, Alba Morán va créixer atreta pels vestits blancs i els brodats típics d’Eivissa gràcies a la seua mare, amb qui va tenir el seu primer contacte amb la costura als set anys. Tot i que va estudiar Turisme, durant la pandèmia va redescobrir la seua passió per la moda, va aprendre a cosir pel seu compte, es va formar després en Patronatge i finalment es va traslladar a Barcelona per estudiar Disseny de Moda a l’IED.

La seua proposta neix d’una idea íntima i molt reconeixible: entendre Eivissa com a llar, origen i lloc des d’on crear. ‘Lienzo de luz’ s’inspira en la floració de l’ametller i en la llum única de l’illa, aquesta que pinta els pètals amb tons delicats segons la intensitat del dia. La col·lecció treballa exclusivament en blanc, però no el tracta com una absència, sinó com una superfície viva, capaç de canviar amb la il·luminació i revelar matisos, calideses i variacions tonals.

L’artesania ocupa un lloc central en el seu treball. Alba Morán incorpora teixits naturals blanquejats a mà, cotó, pètals cosits un a un, botons fets amb lloses i peces de joieria que connecten amb la protecció i la simbologia. La seua col·lecció primavera-estiu integra peces masculines i femenines, però unificades per un mateix llenguatge estètic: el blanc, l’artesania i la relació directa amb la llum d’Eivissa. En el seu cas, l’illa no apareix com a decorat, sinó com a matèria primera emocional.

Respirar, amb Belén Sendino

Belén Sendino Macua, nascuda a Xile i arribada a Eivissa amb només quatre anys, va presentar ‘Learn to Breath’ (aprendre a respirar), una càpsula que parla de respirar, abaixar el ritme i reconnectar amb un mateix. La seua relació amb la moda va néixer en l’adolescència, quan va començar a dibuixar els seus primers esbossos i a personalitzar peces. Després d’estudiar Batxillerat Artístic a l’Escola d’Arts, va iniciar la seua trajectòria en botigues de moda i com a visual merchandiser, adquirint experiència en atenció al client, organització comercial, selecció de producte, disseny i acabats tèxtils.

Actualment viu entre Saragossa i Eivissa, on acompanya la seua formació en patronatge i costura amb el desenvolupament de Xiomara, el seu projecte personal. ‘Learn to Breath’ està composta per sis looks inspirats en l’essència de l’illa i construïts com una invitació a aturar-se. La col·lecció proposa una pausa: respirar, reconnectar amb un mateix, deixar anar la pressa i abraçar un estil de vida més pausat, natural i conscient.

En la seua proposta, la mar i la brisa mediterrània es converteixen en elements fonamentals. Els teixits evoquen la sensació de l’aire sobre la pell, mentre que les formes àmplies, suaus i vaporoses permeten que les peces respirin amb el cos. Hi ha una idea de llibertat, però també d’identitat. Sendino Macua incorpora l’estètica dels anys 70 i la influència del moviment hippy a Eivissa, que introdueix una visió relaxada, bohèmia i orgànica, traduïda en talls senzills, línies fluides i una feminitat sense artificis.

La seua col·lecció també mira a l’Adlib clàssica, però des d’un lloc contemporani. Recupera la suavitat, els volums i la riquesa dels detalls artesanals, i reinterpreta peces com el vestit tradicional eivissenc amb una sensibilitat actual. El resultat és una proposta pensada per a una dona que busca llibertat, autenticitat i una connexió profunda amb el seu entorn.

La mirada crítica de Victoria Olivia Stachura

Victoria Olivia Stachura va portar a la passarel·la una mirada més crítica amb ‘Joia de Cendra’, una col·lecció que situa Eivissa com a eix conceptual, però no per idealitzar-la, sinó per qüestionar allò que s’ha perdut pel camí. Graduada en Disseny de Moda per ESDi Escola Superior de Disseny, de la Universitat Ramon Llull, i formada en Disseny Gràfic i Entorns Digitals a Labasad, Stachura ha construït una visió creativa multidisciplinària que combina moda, comunicació visual i sensibilitat conceptual.

Després de fer pràctiques a Escorpion Knitwear i participar en la 080 Barcelona Fashion Week, va decidir tornar a Eivissa per construir aquí el seu camí com a dissenyadora. El seu univers creatiu s’inspira en la cultura, l’artesania, la història i el pas del temps, elements que transforma en propostes amb un fort component conceptual i emocional.

‘Joia de Cendra’ analitza la identitat cultural d’Eivissa a través de la indumentària tradicional, l’artesania i els valors locals. La col·lecció parteix d’una investigació sobre com la globalització, l’hiperconsum i la indústria turística han transformat l’illa i han provocat, segons planteja la dissenyadora, una degradació cultural, social i mediambiental progressiva.

Stachura no esquiva la incomoditat. La seua proposta aborda la pèrdua de tradicions, la degradació ambiental, l’angoixa social i la pressió sobre els recursos naturals. Davant la imatge idealitzada d’Eivissa com a paradís turístic, Joia de Cendra parla de massificació, transformació del teixit social i cultura convertida en aparador. A través del disseny, proposa un discurs de preservació de les arrels, l’artesania i l’entorn natural.

Natalia Martínez, ambaixadora de l’alegria

La nit també va tenir un gest especial cap a una altra dissenyadora eivissenca: Natalia Martínez, guanyadora de Futur Adlib 2025. La seua desfilada amb ‘Alegría’ va funcionar com a pont entre generacions del mateix certamen. Martínez, vinculada a la costura des de petita, va aprendre a cosir als 13 anys de la mà de la seua mare amb una màquina Singer de pedal. Després de formar-se a Eivissa, Barcelona i Madrid, va tornar a l’illa fa 14 anys i hi va establir el seu taller creatiu.

‘Alegría’ és, precisament, una resposta vital al gris, a l’estrès i a la falta de color. Una col·lecció que es presenta com un brot d’optimisme: espontània, desacomplexada i gairebé medicinal. La seua proposta reivindica el somriure, el plaer de vestir i la lleugeresa com a forma de resistència quotidiana. En paraules de la seua pròpia fitxa, «‘Alegría’ és una recepta per sentir-se content de nou».

Suscríbete para seguir leyendo